L’Estat cedeix gratuïtament la Torre des Pi des Català a Formentera

El president del Consell Insular de Formentera, Jaume Ferrer, ha signat avui l’acta de cessió gratuïta de la torre des Pi des Català amb el Ministeri d’Hisenda i Administracions Publiques de l’Estat.

La institució insular va sol·licitar el 8 de març de 2011 al citat Ministeri, la titularitat de la torre des Pi des Català, possibilitat prevista en la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques.

La torre des Pi des Català, construïda durant la dècada de 1760 i declarada Bé d’Interès Cultural (BIC), havia passat a ser de titularitat estatal l’any 1983 en compliment d’una sentència judicial. La signatura d’aquest document permetrà a la institució insular iniciar els tràmits per procedir a la restauració d’aquesta torre.

El Consell Insular de Formentera és conscient de l’estima dels formenterers i formentereres pel nostre patrimoni, per la qual cosa des de l’àrea de Patrimoni es continuaran fent esforços per conservar els béns patrimonials de Formentera.

Història
Aquest monument, ubicat a la venda des Pi des Català,  és fruït del cintell de defenses amb què es va haver de dotar l’arxipèlag pitiús dels segles XVI al XVIII, fet per el qual l’illa de Formentera va comptar, a partir del segle XVIII, amb una xarxa de torres costaneres de defensa que s’integraria a la d’Eivissa.

La torre des Pi des Català, situada a la zona meridional de l’illa, es va projectar la segona meitat del segle XVIII a l’igual de la resta de les torres de l’illa, seguint el model de les contemporànies de la dècada dels 60 d’aquell segle.

Classificada com a torre de segona classe, una categoria que simplement fa referència a les seues dimensions, té la típica i fàcilment identificable forma troncocònica  sobre un sòcol cilíndric. Els murs són fets amb maçoneria regular de pedra calcària, creuada per nervis de marès, que donaven solidesa al conjunt. Com era habitual, la porta d’accés es trobava a la segona planta, a la qual es devia accedir amb una escala de mà, mentre que la primera planta devia funcionar com a polvorí.

El pla ideat el segle XVIII per completar les defenses de les illes, preveia que bona part de les torres arribessin a ser artillades, però aquesta no ho va ser mai.