• Català
  • Castellano
  • English
Medi Rural Sanitat Vegetal

Sanitat vegetal

Repiló de l'olivera
Malaltia estesa en tota la conca mediterrània. L’agent causal és el fong denominat Fusicladium oleagineum. En condicions natural afecta exclusivament  l’espècie Oleae europeae, tant a la versió cultivada (subespècie oleaster) com a la varietat silvestre, l’ullastre.
Cotonet
Les femelles adultes són ovalades i cobertes d’una secreció que els dóna un aspecte farinós. Bordejant el cos tenen 18 parells de filaments ceris. Quan realitzen la posta, recobreixen aquesta amb una secreció cerosa semblant al cotó. Aquesta secreció, denominada ovisac, protegeix els ous dels enemics naturals i de la dessecació. El mascle adult és completament diferent al de la femella, té ales i és més menut, 1 mm, i de color variable, entre taronja i roig vermellós.
Míldiu de la vinya
El Míldiu de la vinya està produït pel fong Plasmopara vitícola, que pertany a la família dels peronosporacis. Va arribar a Europa (França) procedent d’Amèrica del Nord l’any 1878. Posteriorment, es va expandir per la resta del continent fins als nostres dies constituint una de les malalties més greus i conegudes de les nostres vinyes.
Mosca de la fruita
Dípter de la família Tephritidae (=Trypetidae). L’adult és una mosca, més petita que la domèstica (4-5 mm de longitud). Aquesta mosca, considerada una de les plagues més importants dels fruiters, és originaria de la costa occidental d’Àfrica. S’ha estès per la majoria de les zones temperades, subtropicals i tropicals de tot el món, i es troba present també a països de Sud-amèrica i Amèrica Central
Oïdi o Cendrosa de la vinya
El causant de la cendrosa de la vinya és el fong Uncinula necator, és un paràsit obligat de Vitis s. P i d’altres Vitiaceae. És aquest un fong present a la nostra illa amb diferent incidència en funció de les condicions microclimàtiques de cada zona i de la sensibilitat varietal. Si les condicions climàtiques són favorables, por arrasar la collita.
Arna de la tomata
És un microlepidòpter originari de Sud-amèrica, on es troba àmpliament distribuït, i és considerada com la principal plaga en el cultiu de la tomata. A Europa es detecta per primera vegada a la Comunitat Valenciana el juny de 2007. La seva difusió és ràpida i, a final de 2007, ja es localitzen focus a altres indrets del litoral mediterrani.
Mosca de l'olivera
La seva biologia és encara poc coneguda. Passa l’hivern en forma de pupa, i encara que a la nostra zona és possible trobar adults durant tot l’any, normalment apareixen els primers vols d’adults al mes de març. Després d’aconseguir la maduresa sexual els adults es reprodueixen, i la femella realitza la posta sota l’epidermis del fruit al voltant del mes de juny o juliol, quan el pinyol de l’oliva comença a endurir-se. Al cap de pocs dies de la picada la zona afectada canvia de color, es torna ocre i hi queda una marca característica. La larva, en sortir de l’ou, s’alimenta de la polpa de l’oliva formant una cambra irregular prop de la pell. Finalment la pupa dins de l’oliva emergeix ja en forma adulta trencant la pell novament. En avançar la tardor, en l’ultima generació, les larves surten de l’oliva per tal de pupar soterrades a terra. D’aquesta manera la mosca pot assolir fins a tres generacions anuals.
Altica del raïm
De l’ordre coleòpter, és una plaga específica del raïm d’especial interès a l’illa de Formentera per la seva notable presència. La larva és de color obscur i d’uns 6 mm. L’adult és un escarabat d’uns 4 mm i de color blau verdós metal·litzat. L’ou té forma oval, és grogós i amb una taca negra. Es distribueixen en grups al revers de la fulla.
Cuc del raïm
És un lepidòpter de la família dels Tortrícids. Actualment està molt estès per tot l’arc Mediterrani i la resta de la península. Els ous mesuren un poc menys d’1 mm i es troben sobre els grans de raïm. Les larves que es troben al raïm també són de color verdós groguenc i amb el cap de color marró. Les pupes són difícils de localitzar perquè s’amaguen a la escorça dels ceps, fulles i raïm, estant protegides per un capoll blanquinós. L’adult fa uns 12 mm d’envergadura. Les ales anteriors presenten dibuixos irregulars de color roig vermellós. Les posteriors són grises i amb serrells del mateix color.

CAIB - BUTLLETINS SANITAT VEGETAL (recents)
Butlletí  SV 2/16 -Febrer 2016
Butlletí  SV 1/16 - Gener 2016
Butlletí SV 3/16 - Març

---

Butlletí  2/2015 - Novembre 2015
Butlletí  1/15 - Octubre 2015

CAIB - BUTLLETINS SANITAT VEGETAL (tots)
Històric de butlletins

CONSELL DE FORMENTERA - BUTLLETINS RURALS
Núm. 1 set. / oct. 2011
Núm. 2 nov. / des. 2011