Uns especialistes en restauració estudien la situació de can Ramon

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que un equip especialitzat en restauració de patrimoni històric de la Universitat Politècnica de València ha iniciat aquesta setmana les tasques de medició i estudi de les patologies de l’edificació de can Ramon perquè després es pugui elaborar un projecte de rehabilitació de l’immoble, segons ha informat la consellera del ram, Susana Labrador.

L’estudi que el duen a terme 10 especialistes està dirigit pel Dr. Fernando Vegas, professor titular d’aquesta universitat i membre de la comissió redactora del Pla Nacional d’Arquitectura Tradicional. Les feines estaran finalitzades en 4 mesos i tenen un cost de 21.659 euros.

Història de can Ramon
A més, simultàniament, una arqueòloga, Glenda Graziani, dirigirà un altre estudi històric i sobre l’evolució constructiva del conjunt edificat. Així es dóna compliment al que estableixen les Normes subsidiàries de Formentera a l’hora d’actuar en immobles inclosos en el Catàleg i en l’Inventari del patrimoni cultural de Formentera. Aquesta feina té un pressupost de 6.625 euros.

Futur museu etnogràfic
Aquestes actuacions s’han iniciat una vegada finalitzades les actuacions a la parcel·la de can Ramon per assegurar l’edificació i condicionar la parcel·la i s’han de fer abans d’elaborar el projecte de restauració dels immobles. Recordem que la parcel·la on es troba la casa i l’aljub de can Ramon ha set adquirida pel Consell Insular de Formentera amb la previsió que la casa, una vegada restaurada, “pugui acollir les diferents col·leccions museogràfiques relacionades amb l’etnografia (tant de titularitat pública com privada) que en aquests moments tenim a Formentera”, segons ha declarat la consellera.

La cronologia exacta de la casa encara està per definir, com a molt moderna dataria de la segona part del segle XIX, però hi ha construccions que podrien ser del segle XVIII. Can Ramon figura dins el catàleg del patrimoni cultural de Formentera i té un grau de protecció C. És una casa tradicional pagesa, de més grans dimensions del que era habitual, amb una dedicació a l'agricultura i ramaderia que quasi es podia qualificar d'explotació industrial, vinculada entre altres coses a l’elaboració del vi, segons recull el catàleg. L’aljub vinculat a la mateixa casa també és element d’arquitectura tradicional, amb grau de protecció A.