• Català
  • Castellano
  • English
Plans i Programes Aprovació inicial del Pla de Mobilitat Sostenible de l'illa de Formentera

Aprovació inicial del Pla de Mobilitat Sostenible de l'illa de Formentera

Informació pública i obertura del tràmit per a formular al·legacions al Pla de Mobilitat Sostenible de l’illa de Formentera, aprovat inicialment per acord del Ple del Consell Insular de Formentera de 27 de juliol de 2018.

Es fa públic que el Ple del Consell Insular de Formentera, per majoria absoluta, en la sessió de dia 27 de juliol de 2018, ha adoptat l’acord següent:

3.1.2. PRP 2018/575. PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE DE L’ILLA DE FORMENTERA.

...

Primer.- Aprovar inicialment el Pla de Mobilitat Sostenible de Formentera (en sigles PMS de Formentera), dividit en dos parts: “Anàlisis i Diagnosi” i “Propostes” que es corresponen amb els annexos 1 i 2 que acompanyen a la proposta present.

Segon.- Publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), al tauler d'anuncis i a la pàgina web del Consell Insular de Formentera, així com a un diari dels de major difusió a l'illa de Formentera, edicte relatiu a l'acord d'aprovació inicial, per tal que la ciutadania i les persones legítimament interessades puguin examinar l'expedient complet i formular al·legacions o suggeriments durant el termini de 30 dies a partir del dia següent a la publicació de l’edicte al BOIB.

A tal efecte, la inclusió de l’expedient complet en la pàgina web coadjuvarà a l’audiència pública dels possibles interessats i/o concernits als efectes que formulin al·legacions o suggeriments.

Tercer.- Sol·licitar, de manera paral·lela al punt anterior, informe a la Direcció general competent en matèria de mobilitat de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, tot de conformitat amb el que s’estableix a l’article 191.1 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears i, en el que correspongui, també demanar-ho sobre la base de l’establert en la disposició addicional 3a de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

Quart.- Sol·licitar, de manera paral·lela al dos punts anteriors, informe a la Delegació del Govern de l’Estat a les Illes Balears, a través de la Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat per a Eivissa i Formentera, amb seu a l’illa d’Eivissa, per tal que expliciti el seu parer i formuli les consideracions que cregui oportunes.

Dins d’aquest àmbit competencial, es considera tanmateix que, tot i que és obligació del secretari de la corporació acomplir amb les obligacions establertes en l’article 189 i concordants de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (en tot allò que, en hipòtesi, el patrimoni de l’Administració general de l’Estat es puga veure afectat per aquest PMS), que no se’n sol·licita perquè no hi ha afectacions d’aquest concret àmbit.

Cinquè.- Sol·licitar, també de manera paral·lela al que es diu en els tres punts anteriors, a l’Institut balear de la Dona, l’informe de què tracta la normativa autonòmica sobre igualtat de gènere i ús no sexista del llenguatge.

Sisè.- Considerar, vista la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que les derivacions i exigències d’aquesta Llei, en el Pla present, es plasmen, més que en el propi Pla en si mateix, en els projectes i programes concrets que, en la seua estricta execució, en el futur es dictin o aprovin, i serà en aquell moment quan s’hagi d’estar a les exigències concretes, de tot ordre, d’aquesta Llei.

Setè.- Considerar que, si hi hagués discrepàncies fruit de la informació pública i dels informes sol·licitats i emesos, s’haurà d’obrir el corresponent període de consultes entre el Consell Insular i l’administració o administracions afectades amb la finalitat de resoldre les discrepàncies manifestades.

Vuitè.- Considerar, per al seu dia, que l’aprovació final del PMS de Formentera correspondrà al Ple de la corporació, també per majoria absoluta.

Novè.- Considerar que, en qualsevol cas, i finalment, s’haurà de publicar l’acord complet i el text íntegre de l’aprovació del PMS de Formentera, inclosa la corresponent part normativa al BOIB i a la pàgina web del Consell Insular. I se’n donarà compte al Govern de les Illes Balears, a propòsit de les competències d’aqueixa administració en matèria de mobilitat.

ANNEX 1.- Anàlisis i Diagnosi.

Veure més avall.

ANNEX 2.- Propostes.

Veure més avall.

En conseqüència amb el punt segon de l’acord del Ple, es dona audiència als interessats per tal que a partir de l’endemà de la publicació d’aquest edicte al BOIB (que també es publicarà al tauler d'anuncis i a la pàgina web del Consell Insular de Formentera, així com a un diari dels de major difusió a l'illa de Formentera), puguin examinar l'expedient complet i formular al·legacions o suggeriments, durant el termini de 30 dies; termini comptador a partir del dia següent a la publicació de l’edicte al BOIB.

De tal manera que els interessats poden accedir a l’expedient en format electrònic, en aquesta adreça www.conselldeformentera.cat i, en format paper, en l’Àrea de Mobilitat i Infraestructures del Consell Insular de Formentera als efectes de formular al·legacions, en el termini de 30 dies, que es comptaran a partir de l’endemà de la publicació d’aquest edicte al BOIB.

Formentera, en la data de la signatura electrònica

La presidenta en funcions

Susana Labrador Manchado

 


RESUM DE L’ANNEX 1. – ANÀLISIS I DIAGNOSI.


El document d’Anàlisi i diagnosi consta de tres punts fonamentals.

El primer punt del document d’anàlisi i diagnosi és un punt introductori que fixa els objectius del PMS a partir dels antecedents legals existents.

El segon punt del document d’anàlisi i diagnosi fa una anàlisi profunda de la mobilitat en la situació de partida. En concret s’analitza:

- Marc territorial. S’estudia: la zonificació del territori establint dos grups de zones de transport (vendes i nuclis de població), les característiques socioeconòmiques que permeten obtenir una primera imatge de l’illa (població i distribució, ja sigui territorial, per edats, per nacionalitats, població escolar i jubilada; pressió poblacional del turisme a partir de l’índex de pressió humana que permet estimar la variació al llarg de l’any de la població; motorització diferenciant els diferents tipus de vehicles, d’on s’obté que Formentera disposa d’un nombre molt elevat de motocicletes i ciclomotors, així com la importància del parc de vehicles de lloguer; equipaments i la seva distribució; mercat laboral on s’analitzen les xifres d’ocupació al llarg de l’any i per sectors; activitats econòmiques on es defineixen les principals àrees industrials i les principals característiques de l’activitat turística -països d’origen dels turistes, tipus d’allotjament utilitzat, durada de l’estància, etc.-; centres d’atracció de viatges, de caràcter turístic per a la població flotant i equipaments i comerços per a la població resident ), la integració de la mobilitat en les polítiques urbanístiques.

-Pautes generals de la mobilitat. Es descriuen els resultats del treball de camp realitzat i es fa el tractament de les dades obtingudes presentant els resultats en funció de diversos paràmetres (nacionalitat, edat, tipus de vehicle, etc.) obtenint una caracterització de la mobilitat en quant al nombre de desplaçaments per persona, nombre d’etapes dels desplaçaments, distribució horària dels desplaçaments, divisió modal dels desplaçaments, motiu dels desplaçaments, ús del transport privat, ús del transport públic, ús de la bicicleta, etc; es descriuen les relacions origen-destí que permeten determinar els principals fluxos de desplaçament.

-Mobilitat dels vianants. Es fa una descripció teòrica dels factors que tenen influència en la mobilitat dels vianants (factors rellevants per la mobilitat a peu, espais per a vianants, problemàtica de l’adequació oferta-demanda, potencial per a ús de vianants) que s’aplica a cadascun dels nuclis urbans de Formentera per tal d’analitzar les àrees per a vianants, les àrees d’activitat comercial elevada, itineraris recomanables de connexió entre infraestructures i la identificació de punts on poden existir dificultats i problemes des del punt de vista de l’accessibilitat. Així mateix es defineixen els principals fluxos de desplaçaments a peu i les infraestructures existents pels desplaçaments a peu (rutes verdes, xarxa camins). També es descriuen els resultats obtinguts en les enquestes realitzades en 6 punts d’accés a platges i zones turístiques de la xarxa de camins.

-Mobilitat ciclista. Es descriuen els principals fluxos de desplaçament amb bicicleta tant generats per residents com per turistes. S’analitza també la infraestructura ciclista existent (carrils bici, zona 30, rutes verdes, estacionaments, etc.) i les problemàtiques que presenta.

-Mobilitat en transport públic. S’analitza l’oferta i la demanda de transport públic en quant a les línies regulars d’autobús establint per a cada línia d’hivern i d’estiu els principals fluxos de passatgers a partir del comptatge d’usuaris que pugen i baixen a les parades. També es realitza l’estudi de les línies de bus turístic existents a l’estiu, del bus d’excursions a la platja i del transport escolar i TAD. Pel servei de taxi s’analitza la suficiència del nombre de llicències existents en funció del rati de llicències per cada 1000 habitants i del treball de camp realitzat per avaluar la demanda. Es descriu de forma breu el transport de passatgers per via marítima entre Eivissa i Formentera.

-Mobilitat en vehicle privat. Es realitza una anàlisi de la oferta viària (xarxa viària principal, xarxa de camins secundaris i rurals, zones 30 als nuclis urbans) i dels sentits de circulació del viari dels nuclis urbans, a partir de les dades obtingudes dels aforament realitzats es determinen les principals dades de trànsit per la xarxa viària i s’estudia l’estat d’implantació del vehicle elèctric.

-Estacionament. Es caracteritza l’espai d’estacionament disponible a cadascun dels nuclis urbans. A partir de les dades de camp obtingudes s’avalua el percentatge d’ocupació de cadascuna de les zones d’estacionament així com altres variables que permeten descriure la rotació existent als mateixos. Així mateix s’estudien els resultats que ha donat la regulació de l’estacionament al nucli urbà de la Savina.

-Seguretat viària. A partir de les dades de la DGT s’obtenen els accidents ocorreguts a cada via i la seva distribució anual.

-Anàlisi dels fluxos de mercaderies. S’estudia la situació actual dels punts de càrrega i descàrrega.

-Balanç energètic / avaluació dels aspectes mediambientals, emissions i contaminants / GEI.

-Estudi del Port de la Savina. Es dona una visió del flux dels desplaçaments al Port de la Savina tant de passatgers, com de vehicles, com de mercaderies.

-Estudi dels espais especialment sensibles. Es realitza una descripció de la situació de l’accés a les zones des Cap de Barbaria, del Far de la Mola i del Parc Natural de ses Salines.

Al tercer punt del document d’anàlisi i diagnosi es realitza el diagnòstic que posa de manifest les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats més importants per assolir la mobilitat sostenible a l’illa, tot això a partir del que s’ha estudiat a la fase d’anàlisi. Seguint els punts analitzats anteriorment es realitza una diagnosi dels sectors socioeconòmic, territorial i urbanístic, de la caracterització de la mobilitat en general, de la mobilitat dels vianants, de la mobilitat ciclista, del transport públic, del sistema viari i del transport privat, del vehicle elèctric, de la seguretat vial, de l’aparcament, de la distribució de mercaderies, dels aspectes mediambientals i externalitats i d’estudis específics del Port de la Savina, del Parc Natural d’es Cap de Barbaria, del Far de la Mola i del Parc Natural de ses Salines. A partir d’aquesta diagnosi es realitza una anàlisi DAFO que permet estudiar de forma conjunta totes les àrees per poder prendre decisions i jerarquitzar actuacions i prioritats


RESUM DE L’ANNEX 2.- Propostes.

El document de propostes consta de set punts fonamentals.

El primer punt, de la mateixa manera que al document d’anàlisi i diagnosi, es tracta un punt introductori que fixa els objectius del PMS a partir dels antecedents legals existents.

Al segon punt es marquen els 8 grans objectius d’actuació:

- Que el vianant es converteixi en el protagonista de la mobilitat.

- Consolidar i afavorir l’expansió de la bicicleta com a mode de transport general i quotidià dels ciutadans.

- Tenir una quota de participació més alta del transport públic en els desplaçaments.

- Organitzar l’espai destinat a l’estacionament en superfície, definint una política tarifària adequada.

- Afavorir la descarbonització del sistema de transport, per a reduir la contaminació, disminuir el soroll i millorar la qualitat ambiental, aconseguint una mobilitat més respectuosa amb el medi ambient i més eficient energèticament.

- Millorar la seguretat viària i la convivència pacífica i calmada entre totes les persones usuàries de la via.

- Tenir una Illa accessible per a tota la ciutadania, de manera que totes les persones puguin fer les seves activitats en condicions d’igualtat.

- Aconseguir un turisme més accessible i respectuós amb el territori.

I les línies estratègiques d’actuació per aconseguir assolir els objectius:

- Potenciar els desplaçament a peu.

- Recuperar i posar en valor els espais públics urbans i els paratges naturals.

- Gestionar l’accés dels vianants per minimitzar els impactes que generen tant en les infraestructures com en punts específics.

- Garantir una infraestructura ciclista adequada.

- Redefinir el transport públic.

- Millorar la mobilitat i accessibilitat als disseminats.

- Racionalitzar i gestionar l’ús i presència del vehicle privat.

- Millorar la seguretat viària.

- Reorganitzar i gestionar l’espai destinat a l’estacionament.

- Millorar les condicions de càrrega i descàrrega.

- Descarbonitzar el sistema de transport.

- Foment, comunicació i promoció de la mobilitat sostenible.

El tercer punt presenta les propostes d’actuació. Per cadascuna de les 12 línies estratègiques definides al punt segon es desenvolupen una sèrie de programes (35 en total) per cadascun dels quals es desenvolupen les propostes d’actuació (145 propostes).

El quart punt presenta un llistat de les propostes d’actuació indicant les àrees de l’illa que afecta cadascuna i una sèrie de plànols per ubicar-ne cadascuna d’elles.

El punt cinquè mostra el cronograma d’implantació de les propostes, determinant per cadascuna d’elles si es desenvoluparà a curt termini (2019-2021), a mig termini (2022-2023) o a llarg termini (2024-2026). S’ha prioritzat a la implantació de les propostes referents a vianants, ciclistes i transport públic. En aquest punt també es fa una estimació dels costos d’implementació de les propostes en funció de la distribució temporal de la implantació de les mateixes.

El punt sisè estableix els indicadors que serviran per avaluar l’èxit de l’aplicació de les mesures proposades al PMS. Els indicadors s’han seleccionat segons els resultats obtinguts de la fase de diagnosi per tal que siguin representatius de les propostes d’actuació. A més s’ha intentat que siguin paràmetres accessibles, senzills d’obtenir, significatius, comprensibles i sensibles als canvis, tant si són negatius com positius. S’indica en cada cas quina ha de ser la font de procedència de les dades.

Al punt setè s’exposen les conclusions del document.

 

PMS Formentera - Doc 1 Anàlisi i Diagnosi

PMS Formentera - Doc 1 Anàlisi i Diagnosi - Annex cartogràfic

PMS Formentera - Doc 2 Propostes

PMS Formentera - Doc 2 Propostes - Annex cartogràfic

PMS Formentera.zip

Certificat acord Ple 27 juliol Pla de Mobilitat

webturisme baix1

Ràdio Illa

Esport és més

rss_formentera_1