• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Urbanisme, Turisme i Activitats econòmiques Medi Ambient

El GEN-GOB utilitza els drons en la Campanya de seguiment i control de la pressió del fondeig al litoral de Formentera

foto-dron-cala-saonaEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que el GEN-GOB ha dut a terme aquesta setmana passada una nova tanda dels treballs de camp del projecte “Posidònia i usos marins sostenibles a Formentera”, finançat amb els fons recaptats a la primera campanya del Save Posidonia Project.

Aquests treballs de camp, que s’iniciaren el passat mes de juliol, se centren en quantificar la pressió del fondeig damunt les praderies de Posidònia oceànica al litoral de Formentera, i avaluar el seu estat de conservació.

Els treballs realitzats a mitjans setmana passada han consistit en la realització d’una sortida per fotografiar totes les embarcacions fondejades a Formentera mitjançant la utilització de drons.

Així, el dimecres 29 d’agost es va sobrevolar bona part del litoral de Formentera amb dos drons per quantificar, geolocalitzar, calcular mida de les eslores i estudiar si les embarcacions es trobaven o no fondejades sobre Posidònia oceànica.

Amb aquesta finalitat, es varen contractar dues companyies de drons i es varen sobrevolar les àrees més utilitzades per les embarcacions. Un pilot va sobrevolar la zona compresa entre Punta Pedrera, es caló de s’Oli, i s’Espalmador i, novament, des de s’Espalmador fins a Punta Prima i la platja des Pujols. El segon pilot de dron va fotografiar la zona de Migjorn, des de Punta de l’Anguila fins a es Copinar, la platja de Tramuntana des des Racó de sa Pujada fins a cala en Baster i es Quintalar i, finalment, la zona de cala Saona, des de Punta Rasa fins es caló d’en Trull.

Els treballs es realitzaren entre les 12 i les 18 h tenint en compte les característiques de cada zona; les hores de màxima freqüentació a la zona de ses Illetes, l’estabilitat en el nombre d’embarcacions a partir de mig dia a la zona de cala Saona, etc...

La major densitat d’embarcacions es va trobar entre la platja de ses Illetes i s’Espalmador.

Encara que és d’hora per quantificar el nombre d’embarcacions fondejades, en un recompte encara provisional a la zona menys transitada es varen comptabilitzar 90 embarcacions fondejades a cala Saona, 10 a la zona de Migjorn i 24 embarcacions entre es Caló i es Racó de sa Pujada.

Formentera reforça la campanya de control de moscards al Parc Natural de ses Salines i altres indrets de l’illa

control-de-moscards-1El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Medi Ambient, informa que arran de les pluges registrades a mitjans del mes d’agost s’ha incrementat la freqüència de tractaments contra larves de moscards i quironòmids de 2 a 4 jornades setmanals. D’aquesta manera, s’espera poder cobrir en la seva totalitat el tractament de les zones humides del Parc Natural de ses Salines.

Així mateix, s’han ampliat els tractaments a d’altres indrets de l’illa on s’ha detectat acumulació d’aigua. És el cas de Sant Ferran, on s’ha tractat una gran bassa a la zona del carrer Guillem de Montgrí, a Sant Francesc, a la zona del centre de dia i a les proximitats del camp de futbol, així com a una gran bassa situada a l’alçada del quilòmetre 8,9 de la carretera de la Mola.

La consellera de Medi Ambient, Daisee Aguilera, aconsella que la ciutadania adopti una sèrie de mesures a casa seva per evitar possibles focus de mosquits, “és important que els particulars preguin mesures per evitar grans acumulacions d’aigua als seus terrenys i mantenir els nivells de clor adequats de piscines i safarejos per a evitar la proliferació de moscards” ha puntualitzat Aguilera, que ha recordat també que “cal protegir amb malles mosquiteres els pous i aljubs i renovar l’aigua dels abeuradors d’animals cada 2-3 dies”.

Com cada any, des del passat 17 d’abril i fins a finals d’octubre, es realitzen campanyes de control de les poblacions de moscards i quironòmids a la zona de l’Estany Pudent, l’Estany des Peix i les Salines de can Marroig, zones amb major concentració d’aigua dolça i on es desenvolupen les larves d’aquests molestos insectes.

El control de les poblacions de moscards i quironòmids es realitza de manera preventiva actuant sobre les larves dels insectes mitjançant tractaments biològics a base de Bacillus thuringiensis Israeliensis. Aquest agent actua directament sobre les larves, impedint que aquestes arribin a l’edat adulta.

El cost previst de la campanya 2018 de control biològic de moscards i quironòmids és de 32.075,45 €.

El GEN-GOB continua amb els treballs de camp sobre els fondejos al litoral de Formentera

foto compilant dadesEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que el GEN-GOB ha dut a terme aquesta setmana la segona tanda dels treballs de camp del projecte “Posidònia i usos marins sostenibles a Formentera”, finançat amb els fons recaptats a la primera campanya del Save Posidonia Project de l’any passat.

Aquets treballs de camp, que s’iniciaren el passat mes de juliol, s’han centrat en quantificar la pressió del fondeig damunt les praderies de Posidònia oceànica al litoral de Formentera, i avaluar el seu estat de conservació.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, s’han realitzat diverses sortides amb embarcació amb la fi de geolocalitzar in situ les embarcacions fondejades damunt arena, roca, praderies de posidònia i Cymodocea nodosa. Així mateix, s’ha fet un seguiment de les embarcacions fondejades al litoral de Formentera mitjançant l’Automatic Identification System (AIS), sistema que permet a les embarcacions comunicar la seva posició i altres informacions rellevants. Finalment, també s’han realitzat immersions submarines per caracteritzar l’estat de conservació de les praderies de posidònia.

Resultats preliminars
En total, al mes d’agost, s’han geolocalitzat al voltant de 400 embarcacions fondejades al litoral de Formentera, i s’han realitzat immersions a la zona de ses Illetes, platja de Llevant, es Racó de sa Pujada, i la zona de Migjorn.

De l’anàlisi de les dades compilades se’n desprèn que enguany hi ha menys quantitat de barques que en temporades precedents, quan es comptaren fins a 760 embarcacions, essent les zones d’Illetes i Cala Saona on existeix més pressió sobre les praderies.

Així mateix, s’ha constatat un descens en el nombre de fondejos sobre posidònia gràcies a les tasques de vigilància dutes a terme per les llanxes de control i a una major conscienciació entre els navegants.

La consellera de Medi Ambient, Daisee Aguilera, ha valorat positivament el descens de fondejos sobre posidònia i ha animat tothom a seguir participant amb el Save Posidonia Project, “enguany tornem a posar en marxa la segona campanya del Save Posidonia Project, ja que és necessària la col·laboració de tothom per seguir amb els estudis i campanyes que permetin la conservació d’aquesta planta marina. Tothom que hi vulgui participar, ho pot fer apadrinant metres quadrats al web www.saveposidoniaproject.org”.

La tercera tanda dels treballs de camp del projecte “Posidònia i usos marins sostenibles a Formentera” duta a terme pel GEN-GOB es desenvoluparà al proper mes de setembre.

La posidònia ja apareix a les cartes nàutiques de Formentera

daisee-aguilera--miquel-mir--i1El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que les praderies de posidònia de Formentera ja es troben localitzades als nous models de cartes nàutiques de l'Institut Hidrogràfic de la Marina (IHM) amb seu a Cádiz, i que ja es poden comprar en versions paper i digital.

Aquesta mesura permetrà als navegants detectar les zones de praderia i evitar ancorar-hi al damunt. “És una gran notícia, ja que tenint la localització de les zones de posidònia, es podrà garantir molt més la seua protecció”, ha apuntat la consellera de Medi Ambient Daisee Aguilera, que s’ha mostrat molt satisfeta per la col·laboració entre el Consell de Formentera, el Govern de les Illes Balears i l’IHM.

El fondeig d’embarcacions no és l’única però sí que és una de les causes de la regressió de la posidònia, una planta marina de fulla caduca que és la responsable de la qualitat de les nostres aigües, per la qual cosa Daisee Aguilera ha manifestat “que es tracta d’una fita molt important per Formentera, pel Mediterrani”.

Des d’abril
Per aconseguir identificar la posidònia, s’ha introduït des d’abril a la nomenclatura un nou símbol, en concret  "SG" acrònim de sea grass, que literalment significa “herba del mar”. És la primera vegada al món que una planta marina apareix a les cartes nàutiques. Aquesta nova nomenclatura permet diferenciar la planta de l’alga, que sí que ja estava inclosa.

L’Institut Hidrogràfic de la Marina ha pres de referència per ubicar les praderies de posidònia les cartografies del Projecte Life Posidònia i els eco cartogràfics del MAPAMA que especifiquen la ubicació de les prades de posidònia de Balears.

Formentera recull 210 tones de matèria orgànica en dos mesos de campanya

foto materia organica 1El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Medi Ambient, informa que des del 15 de maig fins a dia d’avui, a la campanya de recollida de fracció orgànica d’enguany s’han retirat unes 210 tones d’aquest residu als 146 establiments que hi participen.

Cal recordar que el Consell ha estès aquest 2018 l’aplicació de la recollida de matèria orgànica a tota l’illa. Així, s’han establert dues rutes de recollida de restes de grans i mitjans productors, negocis que disposen de l’assessorament d’una informadora ambiental i dels tres zeladors de l’àrea, que fan el seguiment de la campanya.

La consellera de Medi Ambient, Daisee Aguilera valora de forma molt positiva el funcionament de l’actual campanya. Aguilera ha agraït la col·laboració dels negocis involucrats en la recollida, ja que “la retirada de la fracció orgànica ens permet una gestió més òptima dels residus i significa un important estalvi en quant a despeses d’enviament d’aquests a Eivissa”.

Separació de restes plàstiques
La titular de Medi Ambient ha recordat també que la passada campanya 2017 es van recollir 100 tones d’orgànica que posteriorment es van mesclar amb restes de poda triturada. Després d’uns vuit mesos de maduració de compostatge en pila, es van obtenir uns 300 metres cúbics de compost d’alta qualitat apte per a jardineria i us agrícola.

Enguany s’ha incorporat a dos treballadors d’Apfem-Aktua, entitat que vetlla per a la integració de persones amb risc d’exclusió social. Aquests dos operaris s’encarreguen de retirar els plàstics del compost que no podran descompondre's després de l'aplicació al camp. D’aquesta manera, s’aconsegueix un producte final de més qualitat.

Més articles...

Pàgina 2 de 26

2

conselleria_mediambient_1

Formentera neta, naturalmet gràcies a valtros

Xarxa Natura de les Illes Balears

Punt d'Informació Ambiental

Balears Life Posidonia

platges cat baix