• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Serveis Generals Presidència

El Ple aprova la creació de nous espais marins protegits

Foto ple marc 2017El Consell de Formentera ha celebrat avui la sessió ordinària del mes de març. Una sessió en què s’ha donat suport unànime a la proposta relativa a la creació de nous espais marins protegits per assegurar el futur de la pesca tradicional a Formentera. Així ho ha explicat el vicepresident i conseller de Presidència i Medi Rural, Bartomeu Escandell.

Fem aquesta proposta al Govern balear i al ministeri de Medi Ambient perquè protegeixen tres noves àrees marines a la zona de la punta de sa Creu, dins aigües interiors, i el sec des Ram i el Baix Fondo, situades en aigües exteriors, segons Bartomeu Escandell. ”Així, esperem que es pugui assegurar el futur de la flota pesquera tradicional i de la biodiversitat”, ha declarat el conseller. Formentera no es pot entendre sense la seva activitat pesquera tradicional i el valor afegit que la pesca suposa per la gastronomia de la que gaudeixen residents i turistes, segons Bartomeu Escandell.

Aquesta proposta és fruït d’un estudi tècnic encarregat pel Consell de Formentera a l’empresa especialitzada TRAGSATEC, i compta amb el vistiplau de la Confraria de Pescadors de Formentera i amb el de la Direcció General de Pesca de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, tant en les zones com en el grau de protecció proposat.

Recuperació del camp
En el ple s’ha donat suport per unanimitat a la proposta d'aprovació de les bases reguladores de l'acció concertada entre el Consell Insular de Formentera i la Cooperativa del Camp de Formentera “per la continuïtat durant l’any 2017 del programa públic de recuperació del sector agrícola i millora de l'entorn rural i del paisatge de Formentera per part de la Cooperativa del Camp de Formentera”.

El conseller de Medi Rural ha recordat que la institució va posar en marxa a l’any 2015 un projecte de recuperació del camp que ha arribat fins l’actualitat. “Hem apostat per dotar de finançament a la Cooperativa del Camp i al projecte de Cens de Terres per recuperar terços de conreu que havien quedat abandonats després del canvi de model econòmic que hi ha hagut a l’illa”, ha declarat. La finalitat, segons ha afegit, és doble “d’una banda recuperar el sector primari i d’altra recuperar del paisatge rural”. Es destinaran 95.000 euros a aquest programa públic durant el 2017.

Suport a Ràdio Illa
Altra proposta aprovada per tots els grups polítics ha estat l'aprovació de les bases reguladores de la renovació de l'acció concertada entre el Consell Insular de Formentera i l'Associació Cultural Audiovisual de Formentera (ACAF) per a la producció de continguts de l'emissora pública insular Ràdio Illa.

“D’aquesta manera volem donar continuïtat a aquest model de ràdio que funciona sense component polític directe a través d’una associació”, ha explicat el conseller de Presidència. Durant els darrers anys s’ha produït un canvi important en la ràdio de referència de Formentera, que ha passat de ser una ràdio amateur a professionalitzar-se amb la contractació de personal qualificat. Per donar suport a aquest projecte “cohesionador” de la societat de Formentera aquest 2017 es destinaran 50.000 euros, 10.000 més que al 2016, segons es va acordar a l’Ens de Gestió Audiovisual, ha explicat Bartomeu Escandell.

Parets de pedra seca
A la sessió també s’ha aprovat la proposta de declaració de la tècnica tradicional de construcció amb pedra seca com a bé d'interès cultural immaterial. La consellera de Patrimoni, Susana Labrador, ha destacat que aquesta proposta es fa mentre es tramita “la candidatura a nivell internacional perquè sigui declarat com a part de Patrimoni Cultural i Immaterial per la UNESCO”. Labrador ha recordat que a més d’aquest reconeixement que la resta de consells de les illes també estan tramitant, des de Formentera també s’impulsen altres mesures de protecció, “bé sigui amb cursos, com els que s’han fet aquest any, o amb subvencions per arranjar-les”. L’objectiu, ha afegit, “protegir el patrimoni de Formentera i que no es perdi a través del temps”.

Al ple s’ha donat compte de la renúncia de la consellera del Grup Popular, Gabriela Mayans, que serà substituïda per la persona que correspongui en la llista.

Declaracions institucionals
D’altra banda, a la sessió plenària s’ha llegit la declaració Institucional amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona 2017. Amb aquesta declaració el Consell de Formentera es suma a totes les veus que clamen per un futur en igualtat i exempt de violència de gènere, ja que la seva eradicació és determinant per caminar cap a la igualtat real entre dones i homes. També ens reafirmem el nostre compromís amb els drets humans i, en conseqüència, amb els drets de les dones, amb la igualtat real d'oportunitats entre dones i homes i fem explícit el nostre reconeixement a tothom qui ha contribuït amb la seva tasca i esforç a l'eradicació de les situacions de desigualtat ja superades, al temps que reiterem la nostra ferma determinació d'avançar en la superació de les que encara perviuen avui dia.

Segons es recull al text, la institució a través del ple, “Insistim en la necessitat que continuïn implantant-se polítiques encaminades a fomentar la feina i l'emprenedoria femenina, més educació per a la igualtat d'oportunitats, més incorporació de les dones a la societat de la informació i més recolzament a les dones que viuen a l'àmbit rural. Reivindiquem la necessitat de dotar les entitats locals de les competències en aquesta matèria així com de prou mitjans i recursos per a, en col·laboració amb el Govern de l'Estat i el de les Illes Balears, assegurar la implementació adequada de totes les polítiques i iniciatives necessàries per garantir la igualtat de gènere i l'empoderament de les dones i els seus drets.

Compareixença
La consellera de Benestar Social i Recursos Humans, Vanessa Parellada, ha destacat que “aquest any en què celebrem el 10è aniversari del Consell de Formentera, es veu que en els darrers 10 anys, l'àrea de Benestar Social ha passat de ser un petit departament de serveis municipals bàsics a una gran àrea amb competències municipals i insulars”.

Vanessa Parellada ha destacat que la Unitat de Treball Social és el centre neuràlgic de l'àrea de Benestar Social. Les treballadores socials d’atenció primària han intervingut al 2016 en 352 casos, fonamentalment de família (97), majors (70) i salut mental (41), fent feines d'assessorament, orientació, tramitació d'ajudes i derivació a serveis especialitzats. S´han fet 27 instal·lacions noves del Servei de Teleassistència, i el Servei d’Atenció al Domicili (SAD) ha beneficiat 48 usuaris/famílies, dels quals un 61% són persones majors que demanden, sobretot, el servei d'higiene personal. Hem atorgat tres tipus de prestacions: 40 ajuts d'emergència social amb un cost total d'11.810 euros assumit íntegrament pel Consell, 12 prestacions de Renda Mínima d’Inserció acompanyades d'un pla d’inserció i reinserció social i laboral i 17 subvencions individuals.

Ajudem les famílies també mitjançant el programa de suport a infància i família, en el qual hem ajudat 4 famílies amb beques per a l’escoleta, 8 per adquisició de material escolar o llibres de text, 9 perquè els seus infants poguessin realitzar activitats esportives i 9 per l'escola d’estiu, entre d’altres.

Un recurs al servei de les persones usuàries és el servei de psicologia, que pretén avaluar i facilitar intervencions terapèutiques individuals i grupals, de les quals se n'han beneficiat 16.

L'atenció a dones víctimes de la violència de gènere és una de les tasques més delicades. El 60% de les dones ateses van denunciar i es van establir 14 ordres d'allunyament. De les 27 víctimes, 21 van arribar per la via de l'emergència, és a dir, un cop havien acudit a l'hospital o a la Guardia Civil. Les dones ateses per aquesta via solen tenir fills (12 de 21), la major part dels quals menors d’edat (16 de 21), segueixen essent parella del seu agressor (13 de 21), pateixen maltractament psicològic o físic i psicològic, i tenen una edat mitjana de 45 anys, segons ha explicat.

Sobre el departament d'Immigració, ha dit que “es troba plenament consolidat i es dedica fonamentalment a informar i orientar la població estrangera d’origen extracomunitari, promoure el seu accés als serveis públics en igualtat de condicions i aconseguir l'enteniment i la integració amb la població d'acollida”. Durant el 2016 es va atendre gairebé 470 persones, en un total de 1.088 cites i amb l'obertura de 166 nous expedients.

I sobre joventut, Vanessa Parellada ha dit que a través del programa «Formentera marxa» s’ha tractat de fomentar alternatives d'oci més saludables i la sensibilització a escoles i institut. Per renovar l'impacte en alumnes de l'institut, hem canviat el format amb la col·laboració d'una entitat externa especialitzada, i el tècnic del programa ha continuat treballant habilitats socials, autocontrol emocional, presa de decisions i resolució de conflictes amb alumnes de primària. El temps alliberat l'hem dirigit a organitzar activitats de lleure a Sant Ferran les tardes de dijous a dissabte durant l'horari en què obre el pati escolar.

A Sant Francesc, les activitats de lleure vénen marcades pel casal de joves, que compleix també enguany 10 anys, en els quals ha ofert una programació mensual d'activitats de diferents tipus per a joves d'entre 10 i 26 anys, essent els més assidus d'edats entre 14 i 17. El jovent també participa en els diferents esdeveniments promoguts per altres àrees del Consell i entitats (Festa Intercultural, Dia Internacional de la Dona, Diades escolars, etc.).

Pel que fa als recursos humans, la consellera ha destacat que després d’una primera etapa de creixement i una segona etapa de consolidació que es va iniciar ara fa un any. “Avui, amb la perspectiva d'un any, aquella hipòtesi de la que us vaig parlar em sembla del tot encertada”. I ha afegit que els esforços es destinen a “donar estabilitat i qualitat de treball als professionals que fan possible que aquesta institució funcioni cada dia, dins del que permet el marc legal actual”.

Presentació de l’avantprojecte de l’escola de Sant Ferran a la comunitat educativa

Foto presentacio escola de sant ferranEl president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer i el conseller d’Educació i Universitat, Martí March han presentat avui a la comunitat educativa de Sant Ferran l’avantprojecte del nou col·legi. La presentació, feta a les 14.00 hores al Club de Jubilats de Sant Ferran, ha comptat amb la participació de la consellera d’Educació de Formentera, Susana Labrador, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i representants de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC).

El president ha agraït aquesta visita per presentar un projecte que fa anys es reclama des de Formentera i s’ha mostrat satisfet perquè la presentació es faci davant la comunitat educativa un fet que possibilitarà que el projecte sigui “consensuat”. A més, Jaume Ferrer ha explicat que espera que a final de maig es faci “l’aprovació definitiva de la modificació de les normes subsidiàries perquè per a principi d’estiu es pugui donar la llicència de construcció del centre”.

Per part seva, el conseller ha dit que aquest projecte donarà resposta a una necessitat real, que ha comprovat al visitar les instal·lacions durant el matí. La proposta feta des de l’IBISEC contempla que la futura escoleta que construirà el Consell estarà unida al nou centre escolar, segons ha explicat Martí March. Aquest és un projecte “conjunt, ambiciós i necessari i espero que a partir de finals de 2018 el CEIP de Sant Ferran sigui una realitat”, ha declarat. Així mateix, Martí March ha agraït la col·laboració de la institució insular per fer-lo possible.

La trobada s’ha organitzat amb l’objectiu de mostrar les característiques principals del nou CEIP, i el de recollir les aportacions que famílies, alumnes, mestres i veïnats de la zona vulguin fer a la proposta bàsica per estudiar la seva inclusió en el disseny final del centre.

Actualment el CEIP de Sant Ferran té 284 alumnes i es troba ubicat a un solar que no permet la seva ampliació. Per això es va elaborar aquest projecte de nou centre, qualificat com a prioritari en el Pla d’Infraestructures Educatives 2016-2023 de la Conselleria.

Característiques del centre
L’avantprojecte del nou col·legi preveu la creació d’un centre de dues línies amb 6 unitats per a Educació Infantil (3 a 6 anys) i 12 unitats per a Educació Primària (6 a 12 anys) per a un total de 450 alumnes. El centre s’ubicarà a una parcel·la de 11.037 m2, cedida pel Consell de Formentera, i situada als afores del nucli de Sant Ferran. Al costat la institució insular construirà la futura escoleta municipal, amb dues línies amb sis unitats per a 74 alumnes (0 a 3 anys).

L'edificació es desenvolupa en forma de pinta, amb un cos paral·lel al vial d'accés on s'ubiquen els espais administratius així com el menjador del CEIP i de l'escoleta que poden fer-se servir d'aules matineres per rebre els alumnes així com de sales d'actes vinculades al carrer.

Els espais de Primària es desenvolupen en tres pavellons, el primer dels quals recull els espais comuns: biblioteca, aula informàtica, sala de professors i aula polivalent així com les aules de suport i petit grup; i als altres dos pavellons s'ubiquen les 12 aules tipus. La tipologia del bloc d’aulari de Primària en planta és la de passadís central amb aules a cada costat.

El porxo d'educació infantil i de l'escoleta separa els espais d'esbarjo d'aquests nivells del pati de primària. Aquest porxo fa també d'element de comunicació entre els patis de l'escoleta i d'educació infantil. El gimnàs del CEIP s'ubica al fons d'aquests mòduls.

El centre d'Educació Infantil i Primària (6+12) suposarà una inversió de 5.810.100,06 € i l’escola d'Educació Infantil municipal d’1.090.345,31 €. El projecte té un període d’execució de 14 mesos, una vegada iniciada la construcció, segons han explicat des de la conselleria.

Avui s’ha celebrat la Junta Local de Seguretat de l’illa de Formentera per millorar la coordinació dels cossos

Reunio jls marc2017Avui s'ha reunit la Junta Local de Seguretat de l'illa de Formentera que ha estat copresidida pel president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i la delegada del Govern a les Illes Balears, Maria Salom. A l'acte també han assistit la vicepresidenta, Susana Labrador, el conseller de Presidència, Bartomeu Escandell, el conseller de Mobilitat, Rafael González, i la consellera de Benestar Social, Vanessa Parellada, així com representants de la resta de grups polítics, entre d'altres autoritats i representants de les forces i cossos de seguretat de l'estat, com el coronel de la Guàrdia Civil de Balears, Jaume Barceló, i el comissari de Policia Nacional d'Eivissa, José Manuel Mariscal de Gante i membres dels serveis d'emergències de l'illa com Policia Local i Protecció Civil.

El president ha explicat que aquesta trobada sempre es fa abans inici de temporada turística per "valorar com ha anat i coordinar la tasca dels cossos de seguretat en vista a l'inici de l'estiu". Ferrer ha aprofitat la reunió per donar la benvinguda a la nova delegada a qui li ha traslladat les principals preocupacions pel que fa a seguretat a l'illa de Formentera, com són un major control en l'entrada i sortida del port de la Savina i també del tràfic d'estupefaents, entre d'altres. Per suplir la mancança de personal de Policia Local, el president ha demanat "un esforç de coordinació entre tots els cossos per assegurar la seguretat a l'illa de Formentera".

Base de la Guàrdia Civil de la Mar a la Savina
A més, el president ha recordat que "davant la demanda reiterada de què Formentera necessita una embarcació permanent de la Guàrdia Civil de la Mar, tant el coronel com la delegada han expressat la possibilitat que Sa Costera, l'embarcació que té la Guàrdia Civil a les Pitiüses pugui tenir el seu port d'amarrament a la Savina". Jaume Ferrer ha agraït aquesta possibilitat i ha assegurat que ja s'han iniciat els tràmits "amb Autoritat Portuària i altres estaments per poder tenir aquesta base a Formentera".

Per part seva, la delegada del Govern ha declarat que a la reunió hi ha hagut un clima de feina conjunta per garantir que Formentera sigui una illa segura i "entre tots ser més eficients i eficaços". D'altra banda, Maria Salom ha assegurat que després dels bons resultats, hi ha intenció per part del Ministeri de mantenir la presència dels policies carabinieri d'Itàlia que ja vingueren el passat estiu a reforçar les tasques dels cossos de seguretat de Formentera. A més, la delegada ha anunciat que es signarà un protocol relacionat amb la violència de gènere per treballar conjuntament en la seva eradicació.

Discurs de Jaume Ferrer, president insular del Consell de Formentera, en el dia de les Illes Balears

Foto discurs institucional-Fa 10 anys que som 4-

A Formentera, l'1 de març de 2017

Bon dia a tothom. Moltes gràcies per ser aquí. És un matí ple d'activitats i la vostra participació converteix el dia en esplèndid i festiu. Moltes gràcies a l'Espai dones de Formentera, al Grup esportiu Espalmador i a l'Associació espanyola contra el càncer per col·laborar en l'organització d'aquesta fantàstica cursa, caminada i paella.

Avui és festiu a Formentera i ho és a totes les Illes Balears. Però a Formentera és una miqueta més festa que a les altres illes. Avui parlc per desitjar-vos a totes i tots que passeu un gran dia i que disfruteu de les activitats i del vostre temps. I també parlc per compartir amb tots valtros per què avui aquí, a Formentera, és una miqueta més festa que a les altres illes.

Perquè fa 10 anys que som 4.
Fa 10 anys que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té 4 Consells Insulars.
Fa 10 anys que Formentera se sent una peça més de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Fins a l'any 2007, mentre des del punt de vista físic, les Illes Balears sempre hem set quatre, (deixant de banda les illes més petites sense població), des del punt de vista polític, fins al 2007, només eren tres. Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, que compartien Consell.

Recordo bé quan Isidor Torres, el darrer alcalde de l'Ajuntament de Formentera, amb qui vaig estar ahir a Palma al lliurament del merescut premi Ramon Llull, deia "volem ser la quarta paret mestra de la comunitat autònoma".

Formentera era l'única illa de l'estat sense Cabildo o Consell insular propi. Mentre a la resta d'illes es debatia si érem prou grans per tenir un Consell Insular, nosaltres vivíem i teníem clar que l'Ajuntament se'ns havia quedat petit per gestionar l'illa.

L'ocasió que va representar la reforma de l'estatut d'Autonomia de les Illes Balears va ser aprofitada per Formentera. La unitat de totes les forces polítiques i la lluita conjunta d'Isidor Torres i Pep Mayans va donar els seus fruits.

L'1 de març de 2007, la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, es publicava al Butlletí Oficial de l'Estat. Entraria en vigor al dia següent.

Un gran canvi per Formentera.

El Títol Tercer de l'Estatut de 1983, al seu article 18.2 deia: "Als Consells Insulars els correspondrà el govern i l'administració de les Illes de Mallorca, Menorca i Eivissa-(guió) Formentera i les seves illes adjacents"

El Títol Quart de l'Estatut de 2007, al seu article 61, diu: "Els Consells Insulars són les institucions de govern de cadascuna de les illes i ostenten el govern, l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca Eivissa i Formentera, (sense guió)".

Amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2007 s'eliminaven les barreres, o els guions, que l'Estatut de 1983 posava a Formentera per tenir Consell Insular propi i que la convertia en l'única illa de l'estat sense Cabildo o Consell.

El dia 10 de juliol del 2007, sense les barreres jurídiques que històricament ho havien impedit i amb la motivació d'ajustar les solucions polítiques a la realitat de l'illa, prenia possessió per primera vegada un president de consell insular només de Formentera.

Aquest Estatut, per tant, ofereix més capacitat per resoldre aquí els problemes de l'illa.

Aquest període de temps ha estat apassionant. Havíem de convertir un ajuntament en un Ajuntament-Consell. No teníem cap precedent en tot l'estat que ens servís de full de ruta, però ens n'hem ensortit i Formentera té més autogovern.

Tenim més recursos, com ho manifesten que el darrer pressupost d'ajuntament va ser de 10,6 milions d'euros i el d'enguany de Consell és de 23,8 milions.

Més persones que cada matí es desperten per treballar per la institució de govern de l'illa, 144 al 2007 i 278, enguany.

En conjunt, l'arribada de noves estructures com aquesta i com l'Hospital, que enguany també ha complit 10 anys, han col·laborat a que visquem un període de millora del benestar i de creixement poblacional, dels 9.380 habitants (gener de 2007) als 12.945 (gener de 2017).

Aquest acte obre la celebració dels 10 anys del Consell Insular. N'hi haurà més. Durant aquest any especial volem tenir temps de donar les gràcies a tots els consellers i conselleres de l'equip de govern i de tots els grups polítics, així com al personal del Consell de Formentera i a nombrosos col·laboradors i col·laboradores d'altres institucions, per haver construït una institució a l'alçada del gran poble que representa.

Abans de concloure, voldria agrair al Govern de les Illes Balears tots els actes que s'han organitzat aquí, a Formentera, i també a les altres illes. I agrair molt la vostra atenció. Molts anys i bons a tothom!

El ple de Formentera demana al Govern ajudes per habitatge

Foto votacio ple febrer 2017Avui s’ha celebrat el ple ordinari del mes de febrer del Consell de Formentera. A la sessió s’ha aprovat per unanimitat una proposta relativa a Ajuts a l'Habitatge a Formentera. Amb aquesta proposta es sol·licita al Govern que es tenguin en compte les al·legacions i propostes formulades a l’esborrany de la Llei d’habitatge per “poder abordar de manera resolutiva el problema de lloguer d’habitatges per a les necessitats i característiques concretes de Formentera”, segons ha declarat la consellera de Territori, Alejandra Ferrer. En aquest sentit, també es sol·licita a l’executiu que habiliti una línia d’ajuts als lloguers, que s’adapti a les necessitats específiques de Formentera, “i inclogui per a famílies amb pocs ingressos, els lloguers superiors a 600 euros”. Tots els grups polítics han donat suport a la proposta.

Recuperació del patrimoni saliner
D’altra banda, el ple del Consell ha aprovat per unanimitat una proposició transaccional per protegir el patrimoni saliner de Formentera, declarats Bé d'interès Cultural (BIC) l'any 2004, segons ha destacat la consellera de Patrimoni, Susana Labrador. En la proposta d’acord aprovada s’insta a les administracions competents: Demarcació de Costes de les Illes Balears, Govern Balear i Consell Insular a prendre mesures de caràcter urgent per evitar un major deteriorament de l'immoble que alberga la màquina d'en Palla, així com abordar la restauració dels béns que formen part del patrimoni saliner.

A la proposta també s’insta a les administracions competents que juntament amb la propietat treballin per a fer realitat el projecte de recuperació de Ses Salines que es va consensuar en el document de “Projectes Prioritaris que necessiten la intervenció del Govern de les Illes Balears” elaborat i consensuat pel conjunt de grups polítics del Consell de Formentera, reunits en Junta de Portaveus el 4/08/2015, i que té com a objectiu “crear un centre d'interpretació a ses Salines, restaurar els Béns d'Interès Cultural que es troben al parc i obtenir una xarxa de rutes per a vianants i bicicletes que donin a conèixer el valor paisatgístic i històric de ses Salines, amb panells informatius per interpretar la flora i la fauna existents”, segons ha declarat Susana Labrador.

Altre proposicions
El ple del Consell també ha aprovat, amb el suport de tots els grups i l’abstenció del partit popular una proposició del PSOE relativa a la política de Beques del Govern Central, amb l’objectiu de reivindicar que totes i tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats i drets. A la sessió també s’ha donat el vistiplau, amb 13 vots a favor, i 2 del PP en contra, a una proposició de PSOE i GxF relativa al suport en les polítiques d'Igualtat i en lluita contra la violència de Gènere. Per commemorar el 8 de març de 2017 com a Dia Internacional de les Dones, amb el caràcter reivindicatiu que aquesta commemoració suposa, segons recull la proposta.

Declaració institucional
Tots els grups polítics han donat suport a la Declaració Institucional presentada per GxF i PSOE per facilitar l'arribada de persones refugiades. En aquest manifest es parla sobre la preocupació per la greu situació dels refugiats de la guerra de Síria, “conflicte que dura ja més de cinc anys, i la manca de compliment de la quota de refugiats assignada a Espanya per la Unió Europea al 2016”, segons ha explicat la consellera del ram, Vanessa Parellada. Per això s’ha demanat al Govern de l'Estat espanyol que agilitzi i faciliti les sol•licituds d'asil i garanteixi una resposta ràpida per a les persones refugiades, entre altres mesures que garanteixin unes bones condicions d'acollida i que garanteixin el dret d'asil.

Compareixença Esports
El conseller d’Esports, Jordi Vidal, ha fet un balanç de la seva acció de govern i ha destacat els nous reptes que vol assolir durant el 2017. Vidal ha declarat que “en breu es renovarà el conveni de col·laboració amb Conselleria per a seguir endavant amb el pla de valors amb un increment del 20%, respecte a l´any passat”. A més, el conseller d’Esport ha explicat que tenen el vistiplau per renovar conveni de seguiment esportiu amb la Fundació Balear de l’Esport, i ha celebrat que la direcció general d´Esports “ens ha confiat l’organització de 2 finals autonòmiques d’esport escolar”.

D’altra banda, Jordi Vidal ha explicat que uns dels projectes claus de la seva àrea, és el del Centre d’Esports Nàutics, que segons ha assegurat “ha estat presentat a les administracions del Govern i Costes que han donat la seva conformitat”. Ara mateix “s’està redactant el projecte d’execució per a la posterior licitació de les obres de la instal·lació”, segons ha declarat.

Més articles...

Pàgina 5 de 19

5

Consorci Formentera Desenvolupament

Ràdio Illa

Horaris de les barques

rss_formentera_1