Avui a la Sala de Plens del Consell de Formentera s’ha celebrat la reunió del Consell de coordinació pitiús de policies locals. Aquesta reunió ha estat presidida el director de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears, Vicenç Martorell, i el vicepresident de l’òrgan, Juan Carlos Rosselló, regidor de Seguretat Ciutadana de Santa Eulària. La trobada s’ha celebrat de manera semipresencial, el director general d’Emergències, Jaime Barceló s’ha connectat de manera telemàtica.

Per la seva part, el conseller d’Interior, Josep Marí, ha donat la benvinguda a l’acte a tots els assistents. Aquesta entitat té com a objectiu que els diferents cossos de policia local puguin intercanviar informació i acordar polítiques i prioritats conjuntes. Una de les peticions que han fet de manera unànime els representants de les policies ha estat que aquest 2021 l’Escola Balear d’Administració Pública realitzi un curs extraordinari de formació de policies a Eivissa, per donar sortida als processos de selecció.

A la reunió, a banda de tractar temes interns de feina també s’ha fet la presentació d’un programa de gestió policial que permet coordinar les feines de les policies locals de les Illes Balears.

18 de març de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, ha participat avui en la ponència d’estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de les ciutats de Ceuta i Melilla que ha tengut lloc al Senat. Durant la seva intervenció la presidenta ha agraït al senador Vicenç Vidal i a tots els que han fet possible que la veu de les conseqüències que pateix Formentera i les Balears a causa de la insularitat s’escolti al Senat, una cambra, segons ha afegit, on Formentera no té senador propi. “Esperam que aviat es subsani aquest fet”, ha afegit.

En l’inici de la seva ponència, Alejandra Ferrer ha explicat les característiques i singularitats de Formentera per atracar la realitat de l’illa als senadors i senadores. Després, la presidenta ha afegit que l’economia de l’illa pateix moltíssim l’estacionalitat, “iniciant la temporada al maig i finalitzant-la a mitjans d’octubre”.

En el seu discurs, Ferrer ha destacat que des de Formentera sempre s’havia reclamat tenir “el nostre propi consell perquè l’illa es pugui defensar des de i per a Formentera, per garantir que els drets de la ciutadania siguin els mateixos que els de la resta de la ciutadania d’Espanya”.

El fet de tenir un consell propi ha fet, segons paraules d’Alejandra Ferrer, que Formentera pugui “assumir moltes competències i proveir de molts serveis bàsics a la ciutadania com l’atenció a la dependència, la diversitat funcional, la inclusió sociolaboral, entre d’altres; també implementem plans i polítiques específiques per a la igualtat de gènere, la infància i la joventut, però hi ha molts serveis de vital importància dels que encara no disposam i que suposen una desigualtat per la nostra ciutadania com els tractaments mèdics que encara hem de fer a altres illes com la radioteràpia, el servei d’hemodiàlisi, salut mental entre d’altres. Passa el mateix amb els serveis de l’administració de l’Estat com els tràmits de estrangeria, jutjats, agència tributària, hisenda o la seguretat social que ens obliguen a traslladar-nos a l’illa veïna. Així mateix, moltes de les decisions de Formentera es veuen afectats pels interessos econòmics d’altres territoris. Exemples són els fondejos i la mobilitat marítima entre illes que per a regular-les depenen de moltes altres administracions que es veuen pressionades per lobbies que defensen els seus beneficis per davant de la protecció del medi natural de la nostra illa”.

Illa sostenible
D’altra banda, la presidenta també s’ha referit a les moltes accions que s’han emprès i s’emprenen des de Formentera per a pal·liar els efectes del turisme sobre l’entorn, i ha posat com a exemples projectes com la protecció de les praderes de posidònia, el de l’eliminació de les bosses de plàstic, el nombre de punts de recàrrega per a vehicles o la restricció d’entrada i circulació de vehicles en temporada alta que suposarà una reducció d’un 16 % de la circulació a l’any 2023.

Alejandra Ferrer ha incidit també en el camí que queda per recórrer “no sols en la part de la protecció del territori, sinó també per a garantir els drets bàsics de les persones, especialment en un any que ha deixat clares la falta d’equilibri social que sofrim i sobretot la fragilitat de la nostra economia”.

En aquest sentit, la presidenta ha reclamat un finançament just per les illes: “Les Illes Balears generen riquesa i són un motor econòmic, però no som finançades d’acord amb la nostra aportació, estem a la cua en la inversió mitjana estatal per habitant”. Tot i això, ha dit que “una bona notícia aquests últims dies ha estat l’especial sensibilitat amb les illes dels ajuts aprovats pel govern en benefici dels autònoms i empreses i la seva situació econòmica causada per la pandèmia”.

Triple insularitat
La presidenta ha fet incidència en què Formentera pateix “una triple insularitat”, un fet que segons ha declarat suposa “perjudicis a l’hora de viatjar, d’accessibilitat als serveis bàsics, d’arribada de mercaderies, de competitivitat, de capacitat d’exportació o internacionalització, deixant una illa com Formentera, per la seva grandària, població i la tipologia del territori, abocada en una situació molt complicada en relació a la diversificació econòmica; en aquest aspecte compartim problemàtica amb els territoris peninsulars rurals afectats per la despoblació”.

Altres problemes de la insularitat que han de pagar els formenterers i formentereres, segons ha recollit la presidenta, són “el preu de la cistella de la compra, que suposa diferències de l’augment del 30 % de mitjana en els productes bàsics en relació a altres illes, o el preu de l’aigua dessalada, que en tenir una gran estacionalitat i una massa crítica d’usuaris molt petita, ascendeix a 1,96 euros per tona, el preu més car de tota Espanya i que assumeixen íntegrament els habitants de la nostra illa”.

Alejandra Ferrer també ha parlat del problema de l’habitatge sobre el que ha dit: “El problema del preu i accés a l’habitatge, igual que la insularitat, es triplica en el nostre cas per la configuració del territori. Formentera no té perifèria amb el que, per fer un símil, està tot a preu de la Castellana”.

“Per a garantir la igualtat en drets i oportunitats és necessari fer una discriminació positiva a nivell d’impostos per a poder ser més competitius en els costos, a nivell d’ajudes a les famílies dels i les estudiants desplaçats, a nivell de finançament de les administracions per a garantir els serveis i el manteniment de les infraestructures”, ha afegit la presidenta. “A efectes pràctics, Formentera és una regió ultraperifèrica que hauria de tenir a nivell europeu i estatal beneficis similars als de l’arxipèlag canari”, ha matisat.

Per últim, Alejandra Ferrer ha destacat que “aquesta crisi sanitària i social ha posat de manifest la fragilitat econòmica i el desequilibri social que pateixen les illes i, ara més que mai, és necessari establir un finançament just i l’aplicació del factor d’insularitat i la part fiscal del Règim Especial per a Balears, si volem combatre els desequilibris”. “És necessari fer un esforç perquè la diversificació econòmica i la recuperació siguin també possibles en el nostre territori i en el futur podem ser competitius i garantir l’equilibri social i el benestar i qualitat de vida de tota la població balear”, ha conclòs.

18 de març del 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, s’han reunit amb representants dels agents socials i els sectors productius de l’illa per parlar sobre el pla d’ajudes directes de l’Estat per a autònoms i empreses afectades per la covid-19, aprovat pel Consell de Ministres. A la trobada també han participat la vicepresidenta i consellera de Comerç, Ana Juan i el conseller d’Economia, Bartomeu Escandell.

Segons ha explicat Armengol el Govern espanyol ha aprovat el Reial decret llei de suport a les empreses més afectades per la covid-19. Es tracta d’un paquet d’ajudes per valor de 11.000 milions d’euros, que es divideixen en tres mecanismes:

-Un fons de reestructuració dels crèdits avalats per l’ICO, gestionat per aquest i dotat amb 3.000 milions d’euros.

> Es calcula que les IB puguin rebre un finançament aproximat de 162 milions d’euros, ja que la línia extraordinària covid-19 de l’ICO va suposar una injecció de 4.760 milions a empreses de les Balears, que és el 5,5% del total, amb més de 26.385 operacions per a més de 17.800 empreses.

-Un fons per recapitalitzacions d’empreses mitjanes, injectat a través de l’empresa pública Cofides, amb 1.000 milions d’euros (molt esperat per empreses mitjanes i grans amb facturació i valors de l’operació inferiors als 25 milions).

-Un fons de 7.000 milions en ajudes directes per a PIMES i autònoms afectats per la crisi de la covid-19, gestionat per les autonomies.

Partida específica per a les IB i Canàries
El Govern espanyol dedica una partida específica per a Balears i Canàries dels fons de 7.000 milions en ajudes directes. En concret, són 2.000 milions d’euros per a Balears i Canàries, dels quals corresponen a les Balears més de 900 milions, ja que es reparteixen en funció de la pèrdua d’alta en Seguretat Social a final de 2020 respecte a final de 2019.

La resta dels fons directes es reparteixen en les altres comunitats, segons els criteris de repartiment REACT-EU.

Empreses beneficiàries de Formentera
En el cas de Formentera podrien arribar a 12.420.000 €. El número total d’empreses beneficiàries podrien ser 554, de les quals 300 serien autònoms, 227 serien empreses de menys de 10 treballadors i 27 per empreses de més de 10 treballadors.

En aquest sentit, la presidenta del Consell Alejandra Ferrer, conjuntament amb la presidenta del Govern han demanat que “es tenguin en compte les especificitats de Formentera per poder garantir que tots els empresaris o autònoms que ho necessitin puguin sol·licitar les ajudes”, segons ha declarat Alejandra Ferrer que també ha demanat que “es faci de manera conjunta amb el sector”.

Característiques de les ajudes
Podran accedir a aquestes ajudes totes les empreses i autònoms del sector de l’hostaleria i la restauració, els sectors amb accés als ERTO ampliats establerts en el Reial decret llei 2/2021, i altres especialment afectats per la pandèmia, com les activitats de la indústria manufacturera relacionades amb el comerç i l’hostaleria; comerç a l’engròs i minorista; sectors auxiliars al transport; manteniment aeronàutic, i activitats relaciones amb la cultura i les activitats esportives.

En total, són prop d’un centenar les activitats a les quals podran arribar els recursos. Aniran destinades a cobrir els costos directes no atesos o deute financer entre març de 2020 i 31 de maig de 2021.

Criteris d’elegibilitat:
-A autònoms que no tributen per mòduls i no es pot confirmar la pèrdua en facturació a causa de la covid, fins a 3.000 €.

-Per a la resta d’empreses que tributen, l’Agència Tributària estableix una pèrdua mínima del 30 % de la facturació el 2020 respecte el 2021 i s’estableixen diferents trams per tipus d’empresa i percentatge de pèrdues fins a un màxim de 200.000 € per empresa. Aquests límits s’ampliaran a les Canàries i a les Illes Balears a criteri del Govern propi. Les ajudes oscil·len entre 4.000 i 200.000 € per empresa.

Les empreses receptores no poden tenir el seu domicili en un paradís fiscal, ni estar en concurs ni haver cessat l’activitat en el moment de la sol·licitud. A més, han d’estar al corrent de pagaments de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social. No poden repartir dividends ni augmentar els salaris del seu equip directiu durant un període de dos anys i hauran de mantenir la seva activitat fins a juny de 2022.

També s’estenen fins al 31 de desembre les moratòries actuals, perquè les empreses viables en condicions normals de mercat comptin amb instruments legals que els permetin mantenir la seva activitat i l’ocupació.

15 de març de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La Policia Local de Formentera va denunciar el passat dissabte a 19 persones per incompliment de la normativa sanitària anticovid-19 a la pista poliesportiva des Cap. Els denunciats es trobaven incomplint diferents normatives, com la pràctica d’esport de contacte en grup no federat, que actualment està prohibida a Formentera, una reunió social de més de 6 persones de 2 nuclis de convivència i tampoc respectaven la distància social de seguretat. La Policia Local va detectar aquesta infracció gràcies al servei de drone.

15 de març de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera