• Català
  • Castellano
  • English

Presidència

Discurs Dia de la Constitució

foto 2020 dia constitucioAlejandra Ferrer
Presidenta del Consell de Formentera


Bon dia,

Avui és dia festiu a tot l’Estat espanyol, el Dia de la Constitució, perquè commemorem la seva aprovació per referèndum el 6 de desembre de 1978.

El text definitiu que avui coneixem va ser proposat, debatut i esmenat en un procés constituent. A ningú se li escapa que la majoria de les constitucions neixen en períodes històrics de crisi, l’esperit constitucional, que tan sovint sentim defensar, era un anhel en un moment convuls de deixar enrere la dictadura franquista i construir un estat democràtic modern.

Va néixer com una ferramenta de cohesió, que havia de possibilitar la igualtat de les persones i dels territoris.

Si en moments tan delicats hi va haver la voluntat i capacitat política per arribar a acords, decep profundament que en dies com avui, on la solidaritat esdevé imprescindible, no siguem capaços d’afrontar els debats urgents i necessaris que segueixen tenint vigència, i ens escudem en la complexitat dels consensos.

La generació que ens va precedir va preveure els mecanismes per a la seva reforma, perquè una constitució és la màxima llei escrita de l’ordenament jurídic, i com a tal fixa les regles del joc, si volem seguir l’esperit amb el que es va crear i ser un estat democràtic modern també haurem de permetre el desenvolupament d’aquest joc i l’adaptació del text constitucional als temps que corren i a les noves necessitats de la ciutadania.

Per aquesta raó, entre les mandats de la Constitució als poders públics, volem destacar el de facilitar la participació de la ciutadania i per exercir aquest dret fonamental, els poders públics han de promoure les condicions i remoure els obstacles, es vital que tota la ciutadania ens impliquem en el debat sobre el model d’estat que volem.

La Constitució i totes les lleis que d’ella emanin han de fer valer els valors democràtics, han de proclamar:
- la voluntat de garantir la convivència democràtica i de les lleis conforme a un ordre econòmic i social just;
- de protegir els ciutadans i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures, tradicions, llengües i institucions;
- de promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar una qualitat de vida digna;
- i d’establir una societat democràtica avançada.

El 2020 ha estat un any on una pandèmia mundial ens ha portat una crisi sanitària sense precedents, que ha portat aparellada una crisi econòmica i social molt profunda, que si no la combatem decididament, ens portarà un retrocés en les condicions de vida digna.

Unes condicions de vida digna que al nostre estat, ja presentaven un índex de desigualtat creixent que la darrer crisi econòmica havia agreujat.

Els objectius de desenvolupament sostenible, social i mediambiental, que suposen una agenda comuna als desafiaments mundials als que ens enfrontem globalment, posava la salut i just després l’educació, com a objectius prioritaris, només superats per l’eradicació de la pobresa i la fam.

El Consell Insular de Formentera acaba d’aprovar uns pressupostos que s’han posat al servei d’aquests objectius.

En l’agenda del debat sobre la vigència i novetats que ha de contemplar el text constitucional existeixen temes que afecten profundament a la nostra illa.

El senador o senadora escollit per i des de Formentera, podria vetllar pels efectes de qualsevol norma sobre la nostra illa.

L’article 43 és on es reconeix el dret a la protecció de la salut, i on s’estableix que correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris.

El dret social a la salut, com el de l’educació i l’habitatge, es troben al capítol tercer, el que significa que es desenvoluparan d’acord amb el que disposin les respectives lleis, esdevenen només principis rectors de la política social i econòmica, haurien d’estar blindats com a drets fonamentals.

Si aquesta constatació, en un any com el actual, resulta sagnant no ho és menys la plasmació del mapa competencial, el model de distribució competencial es deixa en mans dels estatuts, i ja coneixem tots com ha estat de cru el debat sobre el que pot legislar cada estatut.

La institució del Consell de Formentera neix de un canvi i millora estatutari.

L’estat de les autonomies, el reconeixement a la varietat territorial, és consubstancial al nostre model democràtic, però no hem aconseguit desenvolupar-lo amb normalitat i fluïdesa i és font inacabable de conflicte i descontent.

I aquesta pandèmia i la seva gestió també ha fet paleses la feblesa d’una articulació fluida i exitosa de les polítiques de tots els nivells de govern de l’Estat, no es podia entendre des de Formentera que amb les mesures preses i els graus de incidència, a la primera onada no poguéssim desplaçar-nos a atendre l’hort, o passejar pels nostres espais naturals.

Perquè la igualtat no pot equivaldre a homogeneïtat, no podem entendre la política com un arma homogeneïtzadora, sinó com a correctora de desigualtats mitjançant les decisions polítiques.

És en aquest debat on s’inscriu la històrica reivindicació del Règim Especial de les Illes Balears a l’Estat. S’han d’establir mesures i contemplar recursos per combatre els efectes de la insularitat.

I aquesta reclamació tan justa que fem a l’Estat l’hem d’aplicar als pressupostos autonòmics, essent sensible als desequilibris entre illes en l’accés als serveis públics.

Aquesta crisi ha afectat amb cruesa a la nostra comunitat però també de forma específica i diferenciada a cadascuna de les nostres illes.

Davant el desafiament de primer ordre que se’ns planteja: els medicaments, les proves i vacunes per a la covid-19, que salvaran milions de vides, no haurien de ser un luxe per a ningú.

Vull aprofitar novament en nom de tota la corporació per felicitar a tota la ciutadania de Formentera per a la seva actitud responsable, la nostra solidaritat amb els professionals de la salut que assisteixen amb esgotament i impotència al deteriorament de l’atenció primària.

La pandèmia ha posat en valor dos aspectes clau la interdependència i la importància del sector públic.

El servei públic i universal de salut i la gestió coordinada per part de les institucions de l’Estat de les mesures a prendre en matèria de salut pública, en situació de pandèmia, ha esdevingut una prova de foc de la potència i fragilitat del nostre sistema polític,  la seva capacitat de cohesionar i a l’hora gestionar amb eficiència les necessitats de tots i totes per no deixar ningú desatès.

No existeix major reconeixement al text constitucional que seguir treballant a diari pel benestar i qualitat de vida de formenterers i formentereres, en coordinació i lleialtat amb la resta d’administracions de l’Estat, però defensant a l’hora, totes les nostres peculiaritats i necessitats com a poble.


Formentera, 6 de desembre de 2020

La campanya ‘Protegeix Formentera, per tu i per tothom!’ es vesteix d’hivern

cartell 2020 protegeix formenteraEl Consell de Formentera, a través de Presidència, informa que s’ha readaptat la campanya “Protegeix Formentera, per tu i per tothom!”, que la institució insular va posar en marxa el passat estiu “amb l’objectiu de què residents i turistes respectessin les mesures de seguretat anticovid per evitar la propagació del virus a l’illa i cuidar-nos entre tots”, segons ha explicat la presidenta Alejandra Ferrer.

«Protegeix Formentera, per tu i per tothom!», és l’eslògan de la campanya on s’assenyalen les principals normatives per evitar la propagació de la covid-19 a l’illa: Ús obligatori de mascareta, metres de distància, higiene freqüent de mans. Els protagonistes de la campanya s’han vestit d’hivern per recordar que encara hem de seguir respectant aquestes mesures. La campanya es difondrà a través de les xarxes socials.

Ferrer ha explicat que “ara que arriba el pont de desembre, i estem ja quasi dins les festes de Nadal volem recordar a la població que no podem abaixar la guàrdia”. La presidenta és conscient que ara mateix la situació a nivell epidemiològic a l’illa és molt positiva, però adverteix que “si no respectem les normes, la situació podria empitjorar ràpidament i posar-nos en perill a tots i totes”.

PCR gratuïta
En vista al pont, que a Formentera comença demà amb la festivitat de Sant Francesc, Alejandra Ferrer ha demanat a totes les persones que venguin de fora de l’illa es facin una prova PCR de manera gratuïta, “perquè la visita sigui segura”. Totes les persones interessades han de cridar al telèfon Infocovid del Govern balear per demanar cita al 900.100.971.


2 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Oberta la línia d’ajudes de 150.000 euros per al pagament de lloguers d’habitatge per a persones afectades arran de la covid-19

foto 2020 ajudes covidEl Consell de Formentera, a través de l’àrea d’Habitatge, informa que avui s’obre el termini d’ajudes al lloguer d’habitatges destinades a les persones o unitats familiars que s’hagin vist afectades econòmicament per la crisi de la covid-19. Aquesta línia d’ajudes, publicada al BOIB d’avui, està dotada amb 150.000 euros i cobreix entre el 70 i el 100 % dels lloguers, amb un màxim de 3 mesos de lloguer amb una renda màxima de 1.200 euros mensuals, entre els mesos d’abril i octubre.

L’import màxim, depenent de les circumstàncies socials i laborals de les sol·licitants, pot arribar a un màxim de 3.240 euros. Les ajudes són de caràcter finalista i estan destinades al pagament total o parcial de la renda del lloguer i a la cancel·lació total o parcial dels crèdits sol·licitats pel finançament del lloguer entre l’1 d’abril i el 31 d’octubre de 2020.

Renda màxima de 1.200 euros
La vicepresidenta del Consell i consellera d’Habitatge, Ana Juan, ha destacat que “des del Consell es treballa perquè tant aquestes ajudes com altres que ja es varen a posar en marxa arran de la pandèmia arribin com més aviat i al nombre més gran de persones de l’illa”. “Estam al costat de les persones per posar tots els recursos necessaris i per això aquesta línia d’ajudes de 150.000 euros és molt important per poder ajudar a la gent a fer front al problema del lloguer a Formentera”, ha assenyalat Ana Juan, que ha remarcat que aquesta línia d’ajudes “és la primera que dona el Consell en habitatge, però no serà l’última”. La partida destinada per a aquestes ajudes, segon ha destacat Ana Juan, podria ampliar-se en funció de la quantitat de sol·licituds.

25 dies per demanar les ajudes
Per facilitar l’accés a aquestes ajudes i resoldre qualsevol dubte, el Consell de Formentera ha habilitat un servei d’informació i atenció a la ciutadania al número de telèfon 971 32 10 87. Les persones interessades tenen un termini de 25 dies naturals des de la publicació al BOIB per sol·licitar les ajudes a través de l’Oficina Atenció Ciutadana (OAC) o de l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC). A més, tota la informació i les bases també es publicaran a la web del Consell de Formentera. Les sol·licituds s’atendran per ordre d’arribada.

Situació de les persones sol·licitants
Per accedir a aquesta línia d’ajudes els sol·licitants han d’haver estat entre l’1 d’abril i el 31 d’octubre en alguna d’aquestes situacions: desocupació, en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO); hagi vist reduïda la jornada de treball per motiu de cures; hagi cessat en l’activitat com a autònom; sigui autònom i mantingui l’activitat, però hagi experimentat una pèrdua d’ingressos del 75 % com a mínim; que sigui treballador de temporada i no tengui la consideració de fix discontinu i es trobi en situació de desocupació; que hagi estat víctima de violència de gènere o en situació de vulnerabilitat.

Amb contracte de lloguer i 18 mesos de residència
Entre les condicions que es demanen, les persones han de ser majors d’edat, amb residència a Formentera amb una antiguitat mínima de 18 mesos, titulars d’un contracte de lloguer de l’habitatge, que ha de ser el seu domicili habitual i que la renda de lloguer mensual més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge (llum, gas, gasoil per a la calefacció, aigua, telefonia i quota de la comunitat) resulti superior o igual al 35 % dels ingressos nets de la unitat familiar.

Anunci BOIB (ajuts habitatge)
Annex 1 (sol·licitud)
Annex 2 (model autorització)
Annex 3 (declaració responsable)
Annex 4 (comunicació perceptors de la subvenció)

24 de novembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera aprova el pressupost de 2021 marcat per la crisi de la covid-19 i amb ajudes als més vulnerables

foto 2020 ple novEl Consell de Formentera ha celebrat avui el ple ordinari del mes de novembre. En aquest ple s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern de Gent per Formentera i PSOE i l’abstenció del grup de l’oposició, Sa Unió, la proposta d’aprovació inicial del Pressupost general del Consell Insular per a l’any 2021 que puja a 30.640.000 €, sent un 1,93 % superiors als de 2020 que estaven xifrats en 30.060.000 €.

Segons ha explicat el conseller d’Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, els pressupostos venen marcats per la pandèmia que estam vivint, i per això dona prioritat “a les ajudes als més vulnerables i al sector productiu, així com les ajudes al lloguer per famílies i persones afectades per la crisi de la covid-19”.

Les previsions de futur, segons ha afegit el conseller d’Economia i Hisenda, “són incertes, després d’una temporada que ha set millor del que esperàvem al mes de maig, però que tot i això ha estat curta i irregular. Amb aquesta situació el Consell ha preparat uns pressupostos per afrontar un hivern que es preveu dur per algunes persones de la nostra illa i part del teixit empresarial perquè ningú quedi enrere”, ha destacat Bartomeu Escandell.

Ajudes per a les persones
130.000 € ajudes per a vals d’alimentació
150.000 € per ajudes al lloguer
100.000 € per ajudes als estudiants
Bonificació de les escoletes, Escola de Música i Dansa, instal·lacions i serveis esportius
Rebaixa de l’IBI a immobles urbans

Ajudes de reactivació econòmica
150.000 € per a ajudes a autònoms i empresaris
Bonificació de la taxa d’ocupació de via pública
Bonificació de taxes i impostos associats a obres de reforma i millora
Suspensió de la taxa del servei de l’escorxador

Segons ha afegit, els recursos es reorienten cap al manteniment de l’activitat i els ajuts a famílies i al sector productiu, i en total es destinaran 2.066.500 €, xifra que incrementa els recursos en 736.500 € respecte de l’any 2019, el que significa una pujada del 55 %.

D’altra banda, ha explicat que puja el capítol d’inversió i de transferències corrents, baixen els ingressos corrents provinents de la Comunitat Autònoma, baixa l’Impost de Béns Immobles Urbans (IBI), i es segueix amb endeutament bancari zero.

Criteris d’inversió
Es continua amb l’aposta per una illa sostenible, amb la recuperació d’espais naturals com s’Estany des Peix, la millora de la mobilitat sostenible i de la gestió de residus, segons ha afegit Escandell. També ha explicat que es continua amb la millora dels pobles, amb projectes com la segona fase de la millora del nucli des Pujols amb la reforma de l’avinguda Miramar, vials d’accés de l’escola a Sant Ferran i de la Residència de Majors i Circuit saludable i Parc de patinatge i usos esportius de Sant Francesc.

La conservació del patrimoni amb projectes com la rehabilitació de la casa de Can Ramon i el projecte de creació d’un nou Centre Cultural a l’actual escola de Sant Ferran, el foment de la participació ciutadana amb els pressupostos participatius del Consell d’Entitats són altres dels projectes que destaquen dins els comptes del 2021.

En darrer lloc, també destaca dins el pressupost l’aposta per la gent major, gent jove i infants amb la posada en marxa de la primera residència per a la gent major, la posada en marxa de l’escoleta de Sant Ferran, i la construcció del Parc de patinatge i usos esportius i el nou parc infantil de Sant Ferran.

Unitat de la llengua catalana
Amb l’objectiu de “visibilitzar una realitat com el no reconeixement de la unitat de la llengua catalana en algunes instàncies i administracions”, amb els vots a favor de l’equip de govern i en contra de l’oposició, el Ple ha aprovat una moció que “reconeix i declara la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents”. En la proposta, defensada per la consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, també es “rebutja qualsevol mesura que imposi impediments on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística"; i a més insta “el Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana”. La consellera ha lamentat que les persones catalanoparlants “continuen patint la manca de coordinació política i administrativa i que veuen així els seus drets lingüístics vulnerats” i ha assenyalat que “és moment que des de les instàncies de les cinc comunitats que comparteixen aquest sistema lingüístic i des de l’Estat es facin polítiques reals de reconeixement d’aquesta unitat lingüística i es reconeguin per tant, els drets dels catalanoparlants”.

D’altra banda, el Ple ha tirat endavant una proposta transaccionada per l’equip de govern i presentada per l’oposició, que finalment l’ha rebutjat, per instar el Ministeri de Transició Ecològica a realitzar la validació de la monitoratge de la presència de SARS-Cov2 a les aigües residuals a Formentera. Aquest estudi, tal com destaca la proposta defensada pel conseller de Medi Ambient, Antonio J. Sanz, es podrà realitzar “a una zona remota amb un elevat índex de desconnexió de la xarxa de clavegueram”. “A Formentera, existeix un elevat índex de desconnexió de la xarxa de clavegueram entre els habitatges disseminats, així com amb els urbans; i els estudis que s’han fet, han treballat amb EDARs de zones urbanes o amb un alt índex de connexió”, ha assenyalat el conseller.

Proves PCR
El Ple, a més, ha aprovat una proposta modificada per l’equip de govern, i presentada per l’oposició, que sol·licita al Ministeri de Sanitat que obligui també als passatgers procedents de territori nacional a disposar de proves negatives de PCR recents per poder viatjar a les Illes Balears. La presidenta i consellera de Turisme, Alejandra Ferrer, ha dit que “hem afegit a la proposta que aquestes proves PCR puguin ser substituïdes per proves de similar eficàcia si són mes ràpides o econòmiques i que tenguin establert un preu màxim, sobretot en un moment com ara, abans de les vacances de Nadal, perquè les famílies es puguin veure, però ho facin amb seguretat i així puguem garantir la seguretat sanitària als residents de l’illa”.

D’altra banda, s’ha aprovat per unanimitat una proposta de Sa Unió relativa a la revisió i renovació de totes aquells senyals viaris deteriorats a les carreteres de l’illa, així com el canvi de nomenclatura de les carreteres que defineixen la xarxa viària.

Compareixença de Rafael Ramírez
El ple de novembre ha comptat amb la compareixença del conseller de Benestar Social, Gerència i Transparència, Rafael Ramírez, que ha presentat un balanç de la seva gestió. El conseller ha iniciat la seva intervenció plantejant “el repte" que significa per l’administració pública el treball en aquest temps de pandèmia i ha demanat “perdó per les decisions que haguessin pogut no estar a l’alçada de la situació”.

El conseller Ramírez ha destacat que la pandèmia “ha posat de manifest la necessitat de comptar amb sistemes públics de qualitat, que garanteixin els drets de ciutadania" i s’ha mostrat “orgullós del treball desenvolupat pels treballadors i treballadores de l’àrea de Benestar Social”. “S’han reorganitzat els serveis i modificat els canals per prestar-los” i “s’han adaptat a la realitat canviant que ens imposa la pandèmia”, ha recordat.

Després de fer un repàs dels serveis que atén Benestar Social, el conseller ha resumit els avanços fets a l’àrea de Transparència el darrer any i l’actualització de dades al portal de transparència i a la web del Consell, així com la coordinació amb el departament de Recursos Humans en la mesa de negociació col·lectiva.

Declaració institucional
Finalment ha obtingut el suport de tot el Ple la declaració institucional per al Dia de l’Eliminació de la Violència contra les Dones 2020, que ha defensat la consellera d’Igualtat, Vanessa Parellada. Amb aquesta declaració el Consell de Formentera ha reiterat “el seu compromís amb la lluita contra la violència que s’exerceix contra la dona, pel simple fet de ser-ho, i contra les seves filles i fills, i alerta sobre els riscos que posen en perill les polítiques d’igualtat”, ha explicat la consellera.

El Ple ha alertat sobre el perill de les polítiques d’aïllament i confinament que suposen un augment dels nivells de violència domèstica, sexual i de gènere, motiu pel qual requereixen una major protecció. Així mateix, s’ha reivindicat el determinant paper transformador que tenim els governs locals durant i després de la crisi de la covid-19 a l’hora de construir economies i societats més igualitàries, inclusives i sostenibles.

En aquest sentit, a la declaració s’ha demanat que la igualtat de gènere i els drets de les dones ha de continuar a l’agenda política com a factor essencial i que s’han de promoure accions globals consensuades que garanteixin la continuïtat de les polítiques dirigides a l’eliminació de la violència de gènere, entre d’altres accions.

Precisament, avui 25 de novembre a les 12.00 h s’ha fet un minut de silenci del Ple del Consell de Formentera amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

25 de novembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El pressupost del 2021 del Consell de Formentera aposta per les ajudes a les famílies i la reactivació econòmica per fer front a la crisi provocada per la covid-19

foto 2020 presentacio pressupostosLa presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer; la vicepresidenta primera, Ana Juan; i el conseller d’Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, han presentat avui a la seu del Consell de Formentera els pressupostos de la institució per a l’any 2021. Els comptes del Consell de Formentera per a aquest 2021 pugen a 30.640.000€, és un 1,93% superiors als de 2020 que estaven xifrats en 30.060.000€.

La presidenta ha destacat que el pressupost del 2021 seguirà apostant, com ja s’ha fet al 2020, perquè ningú quedi enrere. “Seguim ajudant a les famílies de l’illa per a que puguin continuar accedint als serveis gestionats pel Consell com escoleta, escola de música o poliesportiu, així mateix bonificarem taxes als petits empresaris que ho necessitin i seguirem donant ajudes socials a les persones que més pateixen la crisi, com hem fet amb els vals d’alimentació i com farem amb les ajudes al lloguer”. Però Ferrer ha assegurat que es defensarà als més vulnerables “sense donar passes enrere respecte al nostre model d’illa, reactivant l’ economia amb inversions importants per la millora de les nostres infraestructures i pobles i com sempre sense oblidar la sostenibilitat mediambiental que des de fa anys defensam”.

Per la seva part, la vicepresidenta primera del Consell, Ana Juan, ha destacat, en primer lloc, la feina conjunta de PSOE i Gent per Formentera, que durant el 2020 el Consell “ha aconseguit adaptar els seus pressupostos a les necessitats i demandes de les persones” arran de la pandèmia “amb noves mesures i ajudes a treballadors, al lloguer i als col·lectius més vulnerables”. “Els pressuposts de 2021 continuaran amb aquesta línia iniciada enguany per mantenir i incrementar aquests serveis”, ha assenyalat Ana Juan.

Ajudes socials i empresarials
El conseller d’Economia i Hisenda ha detallat les característiques principals del pressupost del Consell de Formentera, entre les que ha destacat que “puja lleugerament respecte al de l’any 2020, els recursos es reorienten cap al manteniment de l’activitat i els ajuts a famílies i al sector productiu, incrementant els recursos en 736.500€ respecte de l’any 2019, el que significa una pujada del 55%”. D’altra banda ha explicat que puja el capítol d’inversió i de transferències corrents, baixen els ingressos corrents provinents de la Comunitat Autònoma, baixa l’Impost de Béns Immobles Urbans (IBI), i es segueix amb endeutament bancari zero.

Criteris d’inversió
El responsable d’Economia i Hisenda ha fet un repàs als criteris d’inversió que se seguiran durant aquest 2021. Per una banda es continuarà amb l’aposta per una illa sostenible, amb la recuperació d’espais naturals com s’Estany des Peix, la millora de la mobilitat sostenible i de la gestió de residus.

També ha explicat que es continuarà amb la millora dels pobles, amb projectes com la segona fase de la millora del nucli des Pujols amb la reforma de l’avinguda Miramar, vials d’accés de l’escola a Sant Ferran i de la Residència de Majors i Circuit saludable i Parc de Patinatge i usos esportius de Sant Francesc.

La conservació del patrimoni amb projectes com la rehabilitació de la casa de Can Ramon i el projecte de creació d’un nou Centre Cultural a l’actual escola de Sant Ferran, el foment de la participació ciutadana amb els pressupostos participatius del Consell d’Entitats són altres dels projectes que destaquen dins el comptes del 2021.

D’altra banda, també destaca dins el pressupost l’aposta per la gent major, gent jove i infants amb la posada en marxa de la primera residència per a la gent major, la posada en marxa de l’escoleta de Sant Ferran, i la construcció del Parc de patinatge i usos esportius i el nou parc infantil de Sant Ferran.


23 de novembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 61 de 139

61