El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Patrimoni, posa en marxa el Curs d'Història de Formentera durant el mes de novembre. La iniciativa consta de nou sessions repartides durant tot el mes amb conferències, tallers i visites guiades a diferents béns patrimonials de l'illa. El curs està validat pel Centre de Professorat de Formentera i reconeix crèdits de lliure configuració al professorat que hi assisteixi.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha mostrat la seua satisfacció per poder realitzar el curs. "Formentera necessita esdeveniments com aquest que ens ajudin a aprofundir en el coneixement, difondre i posar en valor la nostra història de la mà d'investigadors i estudiosos de la història de l'illa", ha assenyalat la consellera, que ha convidat la ciutadania a participar en aquest curs "complet en contingut i també molt didàctic".

Les sessions se celebraran a la sala de plens del Consell de Formentera, ubicada al costat del Centre de Dia. L'entrada al curs és lliure i no cal inscripció prèvia. La programació és la següent:

-Dimarts, 2: La prehistòria. Dra. Maria Bofill.
-Dijous, 4: L'època antiga: púnics i romans. Dra. Maria Bofill.
-Dimarts, 9: Taller: fonts i tècniques auxiliars de la història (les tipologies d'eines lítiques i de ceràmiques, la numismàtica, l'epigrafia...). Dra. Ana Mezquida.
-Dijous, 11: De l'Imperi bizantí a Al-Andalus. Taller: Què diuen els ossos? Antropologia física i història. Dra. Almudena García-Rubio.
-Dimarts, 16: De la conquesta de 1235 a la despoblació. Dr. Antoni Ferrer.
-Dijous, 18: Taller: Formentera als arxius i biblioteques. Dr. Santiago Colomar.
-Dimarts, 23: L'illa despoblada i la colonització. Dr. Santiago Colomar.
-Dijous, 25: Emigració, Guerra Civil, franquisme i recuperació democràtica. Dr. Santiago Colomar.
-Dissabte, 27: Visita guiada (amb vehicles propis): el molí Vell i la torre des Pi des Català. Paula Juan.

26 d'octubre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, s’ha sumat a la celebració del Dia Europeu de les Llengües, que es commemora avui dia 26 de setembre, que promou el respecte a la diversitat lingüística, d’acord amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Aquesta efemèride va néixer l’any 2001 de la mà del Consell d’Europa i la Unió Europea amb la intenció de fomentar la diversitat lingüística, l’aprenentatge de llengües i, en definitiva, l’entesa intercultural entre els milions de ciutadans europeus. Enguany, per tant, fa vint anys d’aquest compromís per la defensa del tarannà lingüístic i cultural divers d’Europa, un territori amb més d’una setantena de llengües.

La consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, ha destacat que “amb aquesta adhesió es va posar de manifest la importància de vetllar per la supervivència de les llengües i la normalització lingüística”. Guasch ha subratllat que “les llengües representen l’essència de les diferents cultures i, a la vegada, són el principal canal de comunicació. Per tant, preservar una llengua és protegir una manera de mirar, de comprendre i d’interpretar el món”.

En aquest sentit, la llengua catalana, com a pròpia del territori, és la contribució de les Illes Balears, juntament amb la resta de territoris on es parla, a la diversitat lingüística i cultural europea. Amb deu milions de parlants aproximadament, és la llengua sense estat més parlada a la Unió Europea i, de fet, té més parlants que algunes llengües amb estat.

Experiències d’alumnes dels cursos de català a Ràdio Illa

Per tal de conèixer algunes de les llengües parlades a Formentera, el Servei d’Assessorament Lingüístic, emetrà a través de Ràdio Illa al llarg de la setmana que ve una sèrie de breus entrevistes realitzades a alumnes dels cursos de català perquè parlin de la seua llengua. A més, cada un d’ells llegirà les primeres estrofes de la cançó “Visc a Formentera” en la seua llengua materna

26 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, i l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM) han començat una campanya destinada a estudiar en detall les restes d’època romana (segle IV dC) submergides a 77 metres de profunditat.

Els objectius d’aquesta campanya se centraran en l’estudi del carregament que encara es conserva al jaciment, a través d’un model digital del terreny en 3D i de l’estudi dels materials extrets el 2006 i que es troben dipositats al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Aquest derelicte va ser declarat Bé d’Interès Cultural l’any 2007.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat “l’interès del Consell a investigar i protegir el patrimoni històric subaquàtic de Formentera”, i ha avançat que aquesta tasca suposa “el punt d’inici d’un projecte d’una durada de quatre anys (2022-2025) que estarà dedicat a estudiar els derelictes submergits a mitja profunditat al llarg de la costa de Formentera”.

Renovació del conveni amb l’IBEAM

Així, el Consell ha renovat el conveni amb l’IBEAM per continuar treballant en la investigació, protecció i difusió del patrimoni arqueològic subaquàtic de Formentera que tendrà, a més, l’objectiu de localitzar aquestes restes arqueològiques i explorar noves metodologies d’estudi que permetin extreure el màxim volum d’informació d’aquestes troballes.

La campanya, que s’ha iniciat aquesta setmana i es perllongarà fins a finals de mes, està dirigida per dos arqueòlegs de l’IBEAM, el dr. Enrique Aragón Núñez i Javier Rodríguez Pandozi, que dirigeixen des de 2014 el projecte d’elaboració de la Carta Arqueològica Subaquàtica de l’illa de Formentera. A més, comptarà amb la col·laboració del doctor Alejandro Quevedo, especialista de cultura material romana procedent de la Universitat de Múrcia, autor de mig centenar publicacions i que ha treballat en centres d’excel·lència internacional. Aquest projecte comptarà també amb la participació del fotògraf Jordi Chias, professional de gran renom en l’àmbit internacional que participa en alguns dels projectes més capdavanters de conservació marina, com el Projecte Gombessa, i de Joseba Alberdi, bussejador tècnic i personal docent de CIFP Blas de Lezo, que actuarà com a cap d’equip de busseig.

25 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer i la filla del fotògraf Reinald Wünsche, Alma Ajna Wünsche Matilla, han signat un conveni de col·laboració en matèria de patrimoni cultural per al dipòsit d’imatges a l’Arxiu d’Imatge i So de Formentera. La consellera de Patrimoni, de qui depèn l’arxiu, Raquel Guasch, i el tècnic de l’Arxiu d’Imatge i So de Formentera (AISF), Xavi Oliver, han estat presents a la signatura.

Amb aquesta signatura Alma Wünsche cedeix al Consell de Formentera, en règim de dipòsit, el fons fotogràfic Wünsche que conté 34.000 negatius i 271 diapositives sobre Formentera i la vida de l’autor realitzades entre l’any 1970 i 2007 per Reinald Wünsche.

Aquest fons fotogràfic de Reinald Wünsche relacionat amb Formentera es troba referenciat a l’Inventari de Patrimoni Documental d’Imatges de Formentera, atès el seu valor des del punt de vista històric i artístic.

Amb la signatura del conveni es cedeix al Consell de Formentera les còpies digitals d’aquest fons. Des de l’arxiu es digitalitzaran els negatius per conservar les còpies i es permetrà el lliure accés amb finalitats de conservació, investigació, educació i divulgació cultural segons la normativa interna de l’AISF. Els documents portaran per títol Fons Reinald Wünsche (AISF). La cessió de les imatges no comportarà cap tipus de contraprestació econòmica per a cap de les dues parts.

Reinald Wünsche
El fotògraf Reinald Wünsche va nàixer a Berlín al 1943 i va residir a Formentera des dels anys 70 fins al 2008, any de la seva mort. La seva feina fotogràfica, en blanc i negre, es definia pel seu compromís amb l’illa de Formentera.

7 de juliol de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera