• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Cultura i Patrimoni

El Consell de Formentera presenta una troballa subaquàtica arqueològica inèdita a les Illes Balears

foto troballa 2019 1La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, i la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, han presentat avui una troballa arqueològica subaquàtica, qualificada d'extraordinària i inèdita pels experts, trobada aquest passat mes d'agost en aigües de Formentera, a la zona d'es Caló. Es tracta d'un conjunt d'elements, onze sabres, que, per la seva tipologia, són compatibles amb sabres rectes de principis del segle XIX. Alejandra Ferrer i Raquel Guasch han estat acompanyades a la presentació per Javier Rodríguez Pandozi, arqueòleg submarí i president de l'Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM), i Manel Guasch, patró del vaixell que va a trobar el primer sabre.

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, ha destacat en roda de premsa la importància d'aquesta troballa inèdita a les Illes i ha agraït l'ajuda de les persones i entitats que han col·laborat en els treballs d'extracció. "Aquest conjunt arqueològic que passa a formar part del patrimoni històric de Formentera, es dipositarà en el MAEF, encara que en un futur quan tinguem un museu que les pugui acollir amb garanties tornaran a Formentera", ha dit la presidenta.

Per la seva banda, la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat la col·laboració entre les institucions, la col·laboració ciutadana i el treball realitzat des del Consell de Formentera "per fer la intervenció arqueològica preventiva d'urgència per tal de garantir la salvaguarda dels objectes localitzats". Guasch ha demanat que la gent que es trobi algú resta arqueològic, es posi en contacte amb l’àrea de Patrimoni del Consell de Formentera.

Una troballa casual

El passat 15 d'agost Manel Guasch i Guillermo de Barnola buscant un objecte que se'ls havia caigut del seu vaixell al mar, varen localitzar de manera casual, a la zona des Caló, el que semblava ser una espasa de cronologia moderna. Immediatament informaren de la troballa a Comandància de Marina i al Consell de Formentera, que té atribuïdes les competències en matèria de patrimoni històric, i traslladaren l'objecte al Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (MAEF), la institució de referència per a Formentera pel que fa al dipòsit i custòdia de materials arqueològics.

Una vegada efectuada la comunicació de la troballa, el Consell de Formentera va iniciar actuacions encaminades a documentar i estudiar l'indret.

Entre el 26 i el 29 d'agost un equip de bussos del GEAS de la Guàrdia Civil es va desplaçar fins a la zona juntament amb un arqueòleg de l'IBEAM, associació que des de l'any 2015 elabora la Carta arqueològica subaquàtica de Formentera. La immersió va permetre localitzar un nou conjunt d'elements arqueològics compatibles, per tipologia, amb sabres rectes de principis del segle XIX.

Una vegada vist l'informe i la proposta d'actuació presentada per l'IBEAM arran de la inspecció, el Consell de Formentera va autoritzar una intervenció arqueològica preventiva d'urgència per tal de garantir la salvaguarda dels objectes localitzats i per determinar l'existència d'altres restes arqueològiques.

Aquesta intervenció d'urgència la dugueren a terme dos arqueòlegs i una restauradora de l'IBEAM els dies 31 d'agost i l'1 de setembre i va consistir en l'extracció de la totalitat del conjunt de sabres documentats, 10 en total.

Aquestes peces seran traslladades al MAEF, on quedaran dipositades en compliment del que estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, i el Decret 14/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el reglament d'intervencions arqueològiques de les Illes Balears.

Tenint en compte l'excepcionalitat d'aquest conjunt d'elements arqueològics a les Pitiüses, el MAEF ha ofert fer-se càrrec de les tasques de restauració, si bé la proposta final de conservació i restauració s'acabarà de definir una vegada estudiat amb deteniment l'estat actual dels béns i tenint en compte també els informes tècnics derivats de la intervenció arqueològica d'urgència.

“Paral·lelament, l'Ibeam amb el suport del GEAS, continuen realitzant prospeccions arqueològiques a la zona per tal de comprovar si existeix cap derelicte que es pugui relacionar amb el conjunt de béns localitzats”, segons ha explicat l’arqueòleg Javier Rodríguez.

Col·laboració ciutadana

La col·laboració ciutadana ha resultat clau per documentar i protegir aquestes restes arqueològiques, ja que la informació facilitada per les persones que localitzaren el primer objecte va permetre plantejar, autoritzar i dur a terme aquesta intervenció arqueològica d'urgència vinculada al projecte de Carta arqueològica subaquàtica de Formentera, promogut pel Consell i que porta a terme el mateix IBEAM des de 2015.

És per això que des del Consell de Formentera es recorda la importància de comunicar a l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell qualsevol informació referent a localització de restes arqueològiques subaquàtiques, per tal que posteriorment es puguin realitzar les actuacions oportunes encaminades a documentar-les i protegir-les, com a part integrant del patrimoni cultural de Formentera.

A més del suport proporcionat pel GEAS de la Guàrdia Civil i de la Comandància Naval, també han col·laborat amb mitjans materials la naviliera Trasmapi i el centre de busseig Formentera Divers, empreses que ja han col·laborat anteriorment en les diferents campanyes de la Carta arqueològica subaquàtica.


16 de setembre de 2019
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell de Formentera promou la publicació d’un estudi sobre l’experiència vital de la gent gran de Formentera

llibre-2-El Consell Insular de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, ha promogut la publicació de l’estudi De qui venim. Anàlisi psicocultural de l’experiència vital de la gent gran de Formentera, dirigit i coordinat pel Dr. Josep Mª Garcia-Borés i Espí, professor titular de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta recerca va ser beneficiària de la beca d’investigació del Consell Insular de Formentera de l’any 2012.

Aquesta publicació enceta la col·lecció titulada Formentera en estudi, plantejada com una via per poder-hi publicar els resultats de les recerques relatives a Formentera guanyadores de la beca que convoca el Consell, així com també altres treballs i investigacions que es considerin d’interès, segons ha explicat la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, que ha afegit que amb aquests estudis i publicacions es cerca “aprofundir en el coneixement de la història i el patrimoni de l’illa i que quedi per sempre preservat a mode de publicacions”.

L’edició d’aquesta obra l’ha dut a terme Publicacions de l’Abadia de Montserrat, editorial dirigida per Josep Massot i Muntaner i que actualment és un referent en la difusió científica en matèria d’humanitats en l’àmbit dels territoris del domini lingüístic català.

De qui venim, signat per Josep Mª Garcia-Borés i Espí (director i coordinador), Hermínia Gil i Canales i amb la participació de Rita Cardona Ribas i Raquel Gonzàlez Cardona, és una recerca psicocultural que s’endinsa en la Formentera tradicional. Mitjançant la història oral, es dona veu a la gent gran de l’illa perquè reflecteixi la manera de viure, de relacionar-se i de ser en la Formentera preturística. L’estudi aborda qüestions que van des de l’afectació en les vides dels informants, la distància intergeneracional o el manteniment de la cultura, la identitat i la llengua.

L’edició té un tiratge de 500 exemplars i el cost total és de 4.800 euros, que inclouen el disseny de la col·lecció, la maquetació i la impressió.


12 de setembre de 2019
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Festival Guitarres de Formentera tornarà a animar les nits de Sant Ferran aquest pròxim cap de setmana

festival-guitarres-de-formente1El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Cultura, informa que el pròxim divendres 13 de setembre, dissabte 14 i diumenge 15 tindrà lloc “El Festival Guitarres de Formentera”. Aquesta edició les activitats musicals tendran lloc, com ve sent habitual, a la plaça de l'Església del poble de Sant Ferran la nit de divendres i dissabte de 22.00 h a 04.00 h. Actuaran Cesar Crespo, Kelly & The Jam Factory, Glassford & The Providence, Litus, Chimichurri, Alex Schultz & los Peligrosos Gentelmen, Bobby Alexander, Monsters of Palma.

A més, com succeeix a cada edició, cada nit es conclourà amb una jam session on actuaran els músics presents. I el diumenge 15 de setembre a les 21.30 h al restaurant Sa Panxa de Sant Ferran es posarà el punt final a la celebració dels 11 anys del festival amb una jam session.

Aquest festival de música blues, jazz i rock s'ha convertit en cita imprescindible pels amants de la música del setembre a l'illa. El Festival, organitzat per l'associació Guitarres de Formentera, va sorgir l'any 2008 de la idea del seu president Ekkehard Hoffmann quan va proposar celebrar els 20 anys de l'associació Guitarres de Formentera sobre un escenari. El Consell de Formentera subvenciona aquest esdeveniment que segons la consellera de Cultura i Festes, Susana Labrador, “és ja una peça clau del calendari cultural de Formentera de la qual gaudeixen turistes i residents”.

11 de setembre 2019
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El nou espai cultural del Far de la Mola rep prop de 12.000 visitants durant el seu primer mes d'obertura

foto-2019-far-la-mola-1-v2-1-1El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Cultura, ha presentat avui les dades de visites del primer mes d'obertura de l'espai cultural del Far de la Mola, que gestiona la institució insular i que va obrir portes el passat 1 de juliol.

Prop de 12.000 persones han visitat durant el mes de juliol aquest nou espai. Durant la primera setmana varen visitar unes 10.000 persones la instal•lació, ja què a mode d'inauguració es varen fer jornades de portes obertes i l'entrada era gratuïta. La resta de visitants s'han comptabilitzat les tres següents setmanes, en què han visitat l'espai cultural un total de 1.973 persones.

Avui aprofitant la celebració del Dia Mundial dels Fars, la consellera de Cultura, Susana Labrador ha enviat un missatge a tots els residents de Formentera, que encara no coneixen el nou espai perquè el visitin “i així puguin conèixer de primera mà la història de Formentera vinculada amb el mar i els fars”, segons ha declarat.

Aquest edifici representatiu de l'enginyeria civil, projectat per Emili Pou Bonet i construït el 1861, acull un espai cultural i de difusió del patrimoni marítim de Formentera. Aquest nou espai es divideix en dues àrees expositives. D'una banda, una exposició permanent amb el mar com a eix principal, tractada des de diferents vessants: el medi marí, l'aprofitament dels seus recursos, la navegació i els senyals lumínics. I per una altra, una àrea reservada a exposicions artístiques de caràcter temporal.

Exposició d'Erwin Broner
En aquesta darrera zona, des del passat 19 de juliol i fins al proper 12 d'octubre està exposada la mostra Erwin Broner. Obres del llegat de Gisela Broner a Catalina Verdera Ribas.

Horaris i preus
Tant el far com l'exposició es poden visitar de dimarts a diumenge d'11.00 a 14.00 hores i les tardes de dimecres i diumenge de 17.00 a 21.00 hores. L'entrada general té un preu de 4,50 euros. Per als residents de Formentera, menors de 18 anys i persones en atur l'entrada és gratuïta, mentre que pensionistes i estudiants paguen un preu reduït de 2,5 euros.


7 d’agost de 2019
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell obre expedient administratiu contra les agressions al patrimoni històric de l’illa

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, ha obert expedient administratiu contra les agressions a diferents elements del patrimoni històric de l’illa que s’han produït aquestes últimes setmanes. Concretament, es tracta de noves pintades efectuades a les façanes de can Ramon i el robatori de pedres d’enllosats de parets de pedra de la zona des cap de Barbaria.

A més, en el cas de can Ramon, en qualitat de titular de l’immoble, el Consell té previst donar trasllat dels fets a la Guàrdia Civil per tal d’iniciar expedient per la via penal.

Des de l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell es condemnen aquests fets i es dona suport als titulars afectats, alhora que es recorda que tots els ciutadans tenim l’obligació de respectar, protegir i conservar el patrimoni cultural de l’illa per tal de poder-lo transmetre en les millors condicions a les generacions futures, tal com estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

El Codi Penal, en els seus articles 321-324, estableix que els danys en elements amb valor històric, artístic, científic, cultural o monumental i en jaciments arqueològics poden ser castigats amb penes de presó d’entre 6 mesos i 3 anys, a més de sancions econòmiques de fins a 60.000 euros que es poden establir a través de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Elements protegits
Can Ramon es troba inclòs en el Catàleg del patrimoni cultural de Formentera amb grau de protecció C.

La tècnica tradicional de construcció amb pedra seca està declarada bé d’interès cultural (BIC) immaterial a Formentera i, de manera conjunta amb altres comunitats de l’Estat i amb altres països europeus, l’any 2018 la UNESCO la va incloure en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Per la seua banda, el Pla Territorial Insular de Formentera (Normes subsidiàries de Formentera), a través del seu article 63, atribueix valor etnològic a les construccions de pedra seca, i prescriu que en les parcel·les en sòl rústic on es prevegi la construcció d’habitatges s’hauran de mantenir i reconstruir les feixes, parets o altres elements de pedra.

D’aquesta manera, tant la casa de can Ramon com les parets de pedra seca, cadascuna amb diferents figures i graus de protecció, s’ha d’entendre que formen part del patrimoni cultural de Formentera.

11 de juliol de 2019
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 5 de 51

5

Ràdio Illa

Teatre de les Illes Balears

Música de les Illes Balears

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera