• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Cultura i Patrimoni

Calendaris del 2018 sobre les varietats de raïm

Foto calendari 2018 oacEl Consell de Formentera, a través de l'àrea d’assessorament lingüístic, ha editat un calendari de l’any 2018 amb dades sobre 12 diferents varietats de raïm. La institució ha editat 2.000 calendaris que es poden recollir de manera gratuïta a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, a la biblioteca de Sant Francesc o a l’Hospital de Formentera. Cada mes va acompanyat d’una fotografia i una petita explicació sobre 12 diferents varietats de raïm.

L’any passat el calendari recollia 12 fotografies sobre el passat prehistòric de Formentera. Des de l’any 2011 el Consell edita calendaris d’aquest tipus per donar a conèixer part de la història o cultura popular de Formentera, a la vegada que es potencia l’ús d’alguns termes. Per ordre cronològic les edicions han tractat les següents temàtiques: Trivial de Formentera (edició especial amb preguntes i respostes sobre Formentera), Cronologia del XX, Villangómez, Eines del camp, Ormejos de pesca, Figues, la Prehistòria, i ara varietats de raïm. Aquest any el cost ha estat de gairebé 4.000 euros.

El grup Tremendos serà l’encarregat d’animar la Nit de Cap d’Any a Sant Ferran

Tremendos grup de versions autor de la foto santi iglesias reduxEl Consell de Formentera, a través de l'àrea de Cultura i Festes, informa que el grup Tremendos serà l'encarregat de fer-nos gaudir de l'última nit de l'any. A partir de la 01.00 de la matinada, el grup català de versions més enèrgic del panorama nacional animarà l'ambient d'entrada en el nou any 2018 a l’envelat de Sant Ferran.

Tremendos és un grup de versions compost per sis músics, amb una extensa trajectòria, que interpreten un repertori ple d'himnes multigeneracionals, amb les millors cançons dels anys vuitanta, noranta i actuals. Des dels clàssics més coneguts en castellà (Los Secretos, La Guardia, Tequila, Ramoncín, Seguridad Social, El Último de la Fila, Fito y los Fitipaldis, Morat [Como te atreves], Celtas Cortos, Efecto Pasillo...), passant pels èxits en català més recordats (Sopa de Cabra, Txarango, Els Catarres, La Pegatina...), fins a hits internacionals com 'Highway to Hell' d'AC/DC, 'Knocking on heaven's door', versionat per Guns'N'Roses...

“Aquest grup s'ha convertit en tot un referent del món musical. Per això aquest espectacle fresc i variat és ideal per a festes com aquesta”, segons ha explicat la consellera de Cultura i Festes, Susana Labrador que ha aprofitat per desitjar un bon any nou a tot el poble de Formentera. A més, cal destacar que han rebut el segell de garantia de qualitat 'Música 100% en directe' concedit per 'Musicat - Músics de Catalunya' i el premi Arc al Millor Grup de Versions 2011, atorgat per l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya.

El pròxim dijous teatre familiar a Formentera

Foto-cletaEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Cultura i Festes, informa que el pròxim dijous 28 de desembre a les 17.30 h a la Sala de Cultura (Cinema) es representarà el Viatge a la Font de Xocolata, una obra de teatre per a tota la família i que forma part de l’XI Mostra d’Espectacles Infantils de Formentera. La funció, que forma part de “l’Illa a escena” té una durada de 50 minuts i les entrades es podran adquirir per 3 euros a la taquilla del cinema el mateix dia de la funció. L’obra també forma part del circuit TALENT IB impulsat per l’Institut d’Estudis Baleàrics (ILLENC) del Govern de les Illes Balears.

Sinopsi
El Viatge a la Font de Xocolata mescla interpretació, titelles, màscares i altres elements visuals que fan més propera la història de na Cleta, una nena que viatja arreu en bicicleta i que és la receptora de mil i una històries, que li conten què és el petroli, d’on ve, en quins productes es troba, els mals usos que se’n fa, etc. La protagonista passarà per ports i països on la forta presència d’aquest mineral no sempre hi aporta elements positius.

Aquest espectacle no només està destinat als més menuts, sinó també als adults que els acompanyen, i és per això que es pretén que ells també se sentin atrets per la història i que l’aprenentatge sigui tant per a pares com a infants. I tot això, sense passar pel drama, ben al contrari és una història positiva, optimista i carregada d’emoció.

La companyia
Produccions de Ferro, dirigida pel reconegut actor i gestor cultural Toni Gomila, és una empresa productora d’espectacles i gestió cultural que va néixer el 1998 com a associació cultural i que es va professionalitzar l’any 2003. Durant aquests anys han participat en la fundació i creixement de companyies d’animació infantil, teatre infantil i per a adults, i han desenvolupat una intensa tasca en el sector de les arts escèniques a les Illes Balears.

Formentera reuneix Cris Juanico i els Ai Ai Ai per a la seva nit de concerts de les Festes de Nadal

Foto cris juanicoEl Consell de Formentera, a través de l'àrea de Cultura i Festes, anuncia que aquest dissabte 16 de desembre tindrà lloc una nit de música menorquina i rumba catalana amb les actuacions de Cris Juanico i els Ai Ai Ai. Els concerts tindran lloc a l’envelat de Sant Ferran a partir de les 23.00 h i seran gratuïts.

Cris Juanico ens delectarà amb 13, el seu nou disc i primer recopilatori
Tretze cançons desordenades + Tretze peces retrobades és el primer i peculiar recopilatori de Cris Juanico. Tretze anys de carrera en solitari són l’argument per reunir cançons clau en la seva trajectòria i retrobar peces rares i especials. Molt més que un recopilatori, 13 és tot un treball de recerca i de posta en valor de cançons, col·laboracions i vivències.

13 anys han passat de l’edició de Memòria (2004), el seu primer treball en solitari, i aquest número és el que permet al músic fer una selecció personal i única de cançons significatives en la seva carrera musical. L’artista les recull en aquest doble disc que també inclou una tria de tretze rareses i col·laboracions en què ha participat.

Un collage de cançons ple d’anècdotes i experiències, de vocabulari i melodies que formen part de la seva carrera musical. Això si, totes ben desordenades. Per a aquest projecte, l’artista ha mirat al passat per a fer una passa endavant i presentar quelcom nou.

El recopilatori és un doble CD. El primer conté tretze cançons que conformen un recorregut per totes les etapes musicals de Cris Juanico. Hi són presents temes de Ja T’Ho Diré, Menaix a Truà, Tabaluga, l’Original Jazz Orquestra i de tots els seus treballs en solitari.

El segon CD conté tretze cançons retrobades, una selecció de col·laboracions especials i significatives que ha realitzat amb destacats músics i amics, posant-hi la veu, la creació o la producció musical. Parlam de Toni Xuclà, Joan Valent, Gossos, Projecte Mut, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, Àngel Gómez, Van de Kul, Nina da Lúa i el Cor Gospel de Sa Fàbrica de Músics, a més de tres rareses no publicades anteriorment: un tema amb Benejam, un per a la campanya SOS Menorca del GOB i un altre per a l’Expo «La mar i en Pop», a les Illes.

Ai Ai Ai presenta a Formentera el seu nou treball per celebrar els 25 anys de rumba catalana
Arran de la mort del gran mestre de la rumba catalana Gato Pérez, l'octubre de 1990, dos dels seus músics, "Rafalitu" Salazar i Pep Lladó, van crear el grup Ai Ai Ai, amb l'objectiu de mantenir viva la flama rumbera i incorporar d'una manera estable la llengua catalana en aquest gènere musical, una idea que ara pot semblar ben natural però que en aquells temps era d'allò més trencadora. D'aleshores ençà, els Ai Ai Ai segueixen entossudits a conrear aquest gènere i a posar el seu gra de sorra per aconseguir que la rumba sigui reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, ara que ja és considerada patrimoni cultural de Catalunya.

Durant tot aquest temps, bufàs d’on bufàs el vent –tant si hi havia explosió olímpica d’Els Manolos i el Peret, com si el rock català esdevenia moda, com si arribava el mestissatge de la mà de Dusminguet o Manu Chao, com si triomfava el nou pop dels Manel i companyia–, els Ai Ai Ai sempre han persistit en la seva particular manera d’entendre la música. Vint-i-cinc anys després, cinc discs al mercat, i centenars de concerts a l'esquena, segueixen al peu del canó. Ara el grup és a punt de publicar un disc d'aniversari on, a més de cançons noves i algunes versions d'antigues cançons, hi han afegit també una cançó inèdita del gran Gato, "Que no, que no", revisada amb l'ajuda de Joan Garriga i Marià Roch, de la Troba Kung-Fú. El proper 16 de desembre, desembarquen a Formentera carregats amb una banda de 7 músics –entre els quals, a més del mític gitano català "Rafalitu" , destaca també Jordi Gas (ex Jarabe de Palo, Salseta del Poble Sec i Sau, entre d'altres)– amb l'objectiu de fer-nos ballar la seva rumba gitana i oferir-nos totes aquestes noves cançons a més dels clàssics de sempre com Sota la palmera, Bar la rumba, Carrer cavallers o la mítica Maquinolandera amb els seus particulars versos dedicats a la nostra estimada illa: "Cap a Formentera / Que tu no tens espera / Agafen de la meva / Vigila la cartera / Ohoh, ohoh Ohoh, ohoh".

Conclusions dels treballs d'exhumació al cementiri de Sant Ferran

Foto conclusions politicsEl president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, i el president del Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera, Luís Ruiz, han presentat aquesta tarda a l'antiga sala de plens del Consell de Formentera els resultats de l'exhumació al cementeri de Sant Ferran, que varen començar el passat dia 29 de novembre.

Els treballs d'exhumació s'han finançat amb una subvenció del Govern concedida al Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera de 16.780€, més una aportació de 4.000€ del Consell Insular de Formentera, i han estat executats per l'arqueòloga i antropòloga forense Almudena García-Rubio, directora dels treballs i un equip tècnic format per Juanjo Marí Casanova, Glenda Graziani, Paqui Carmona, Pau Sureda, Sergi Moreno i Nicholas Márquez-Grant.

L'objectiu de l'exhumació era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d'en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.

Els treballs han consistit en 6 sondejos interiors i 5 sondejos exteriors del cementeri de Sant Ferran, que data de 1903 i que compta amb una superfície de 125 metres quadrats. Els sondejos interiors s'han fet en els dos llocs on la tradició popular indicava que es trobarien els cossos enterrats, al costat de la porta d'entrada, baix d'unes tombes construïts entre 1956 i 1984, baix d'una fossa i en una part del cementeri on aparentment no hi havia cap creu.

Els sondejos exteriors s'han fet amb màquina excavadora en un lloc on la tradició popular també apuntava a que hi poguessin ser. Durant els sondejos exteriors, s'ha confirmat que a la tàpia sud-est hi ha uns afegits de ciment que tapen forats al mur causats per l'afusellement, ja que s'han trobat 4 projectils, un d'ells enquistat a la paret, amb una màquina de detecció de metalls.

Les principals novetats dels treballs s'han produït al revisar les restes de l'ossari. D'aquesta forma pren força el relat que explicaria que les restes d'aquestes 5 persones afusellades en algun moment s'haurien transportat a l'ossari per dedicar la part del cementiri que ocupaven a nous enterraments, com s'acostuma a fer amb les restes més antigues.

Els tècnics hi han trobat un fragment d'húmer i dos de crani amb una erosió causada per arma de foc que presenta els mateixos símptomes que els trobats en altres fosses de la guerra civil. Es tracten de lesions que els tècnics han afirmat que es distingeixen molt bé i que no han passat a l'ossari sinó que s'han produït al moment recent de la mort.

Per confirmar que es tracten de les restes d'algunes de les persones que s'estaven buscant, l'equip de tècnic està efectuant dos comprovacions. La primera d'elles és el buidatge del registre civil. De moment, s'han comprovat els anys compresos entre 1991 i 1944, i dels 156 individus que hi apareixen cap té com a causa de mort registrada un impacte de projectil, per a la qual cosa aquestes tres peces d'ós podrien correspondre a alguna de les cinc persones assassinades.

La segona comprovació es tracta de comprovacions de compatibilitat d'adn entre aquestes restes i familiars vius de les persones afusellades. Les cinc famílies han accedit a col·laborar per a realitzar aquesta comprovació, que podria tenir els resultats enllestits en un període de dos a quatre mesos.

Més articles...

Pàgina 7 de 29

7

Ràdio Illa

Teatre de les Illes Balears

Música de les Illes Balears

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera