• Català
  • Castellano
  • English
Espais visitables

Molí Vell de la Mola

En una porció de territori tan petita com Formentera, on els recursos terrestres i marins han condicionat notablement la vida a l'illa, la frontera entre valor cultural i valor natural de vegades es fa difícil d'establir. Una prova d'això és l'amplitud del nostre patrimoni etnològic, que constitueix tot un compendi d'aprofitament sostenible dels diferents recursos naturals. D'aquest extens patrimoni destaquen els molins per fer farina.

La presència dels molins va lligada a la importància que ha tengut el blat a l'illa de Formentera. Aquest cereal constituïa la base alimentària per a la població. Però per elaborar el pa calia moldre el gra i convertir-lo en farina, procés que inicialment es feia amb els molins de sang, que es deien així perquè funcionaven amb la força d'un animal que voltava i accionava les moles. Eren relativament petits i se solien situar en alguna dependència pròxima a la casa. Però ja dins el segle XVIII se'n començaren a construir emprant un altre sistema més complex, de majors dimensions i accionats per la força del vent, de manera que permetien un major rendiment.

És un dels tres molins que es troben documentats al segle XVIII. En la romana de la maquinària porta gravada la data de 1778, considerat l'any de la seua construcció. El 1781 Francesc Serra "Rempuixa" i Josep Costa varen vendre el molí a Bartomeu Mayans "Moliner", família que l'ha mantengut fins al 1993, quan va ser adquirit per la Fundació Illes Balears, l'actual titular.

Com arribar-hi:
Venda de sa Talaiassa. El Pilar de la Mola (mapa)

Molí Vell de la Mola Molí Vell de la Mola Molí Vell de la Mola

SOS Patrimoni

El patrimoni arqueològic subaquàtic de Formentera pateix un problema important d'espoli i destrucció. És responsabilitat de tots vetllar per la seua conservació, ja que constitueix un testimoni material rellevant per a l'estudi de la nostra història. Si teniu informació que pugui contribuir a localitzar i identificar nous jaciments arqueològics, podeu completar el qüestionari o contactar amb l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera. La vostra col·laboració és important per protegir el nostre patrimoni cultural.


Com comunicar una troballa al Consell Insular de Formentera:

- Telèfon 971 32 12 75 i 971 32 10 87

- Email patrimoni@conselldeformentera.cat, incorporant el qüestionari a descarregar.

Capella de sa Tanca Vella

Capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta amb volta de canó. L'arquebisbat de Tarragona autoritzà la construcció l'any 1369, sota l'advocació de sant Valero. Serví, en aquells anys, per a l'escassa població de Formentera, despoblada uns anys abans per la pesta negra de 1348. En el segle XVIII, amb el repoblament definitiu de l'illa, la capella de sant Valero va quedar annexionada a una casa de nova planta, sa Tanca Vella, que li proporcionà la denominació actual. A l'inici de la dècada de 1980 dita casa, ja en estat de ruïna, es va esbucar amb la intenció de recuperar la capella, adquirida per l'Ajuntament de Formentera el 1983. Es va declarar bé d'interès cultural, en la tipologia de monument, l'any 1993 i es troba situada dins l'entorn de protecció del conjunt històric de Sant Francesc Xavier.

Com arribar-hi:
Capella de sa Tanca Vella (mapa)

 Capella de sa Tanca Vella Capella de sa Tanca Vella Capella de sa Tanca Vella

Església de Sant Francesc Xavier

La primera pedra de l'església de Sant Francesc es va col·locar el 15 de maig de 1726. La col·laboració del poble va ser clau, ja que proporcionava els materials i la mà d'obra. El temple es va beneir l'any 1738 i va tenir la categoria de vicaria fins al 1785, quan va assumir el grau de parròquia al mateix temps que gran part de les esglésies d'Eivissa.

Es tracta d'un edifici amb un marcat caràcter defensiu: murs molt gruixats, sense obertures a les parts baixes, cobert amb volta de canó i amb la casa del rector situada a sobre de la volta. Cal destacar, a més, el sistema defensiu de la porta, folrada de planxes de ferro i protegida per una tronera.

En el seu interior destaca la pica baptismal, de pedra i amb baixos relleus, que fa pensar que es pugui tractar de l'aprofitament d'un capitell més antic. La barana del cor és l'original i porta gravat l'any de construcció: 1737.

Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de conjunt històric, l'any 1996.

Com arribar-hi:
Plaça de la Constitució. Sant Francesc (mapa)

Horari:
De 10 h a 13.30 h de dimarts a dissabte.

Entrada gratuïta

Església de Sant Francesc Xavier Església de Sant Francesc Xavier Església de Sant Francesc Xavier

Cap de Barbaria I, II i III (jaciments prehistòrics)

El cap de Barbaria constitueix una zona geogràfica que durant l'edat del bronze antic i mitjà (entorn del 1600-1000 aC) va arribar a estar densament poblada. Mostra d'això són la vintena de jaciments d'aquesta cronologia, dels quals se n'han excavat tres. Cap de Barbaria II és el més extens, una estructura de planta complexa formada per diferents àmbits adossats uns als altres i que adopten diversos tipus de forma corbada: cercles, semicercles, de ferradura o d'el·lipsi. Sembla ser que la compartimentació d'aquest tipus de construcció obeïa a una qüestió d'usos de l'espai: àrees d'habitatge, de treball o de resguard d'animals. Cap de Barbaria I i III, per la seua banda, són construccions de planta més simple.

Com arribar-hi:
Cap de Barbaria I (mapa)
Cap de Barbaria II (mapa)
Cap de Barbaria III (mapa)

Cap de Barbaria Cap de Barbaria Cap de Barbaria

Can Blai (castellum romà)

Restes d'una construcció fortificada d'època romana baiximperial. La datació estimada és entre el final del segle III i el principi del IV de la nostra era. Es caracteritza per la planta quadrada amb una torre a cada cantonada. Per la tipologia es pot relacionar amb altres construccions semblants situades en zones frontereres de l'Imperi, com ara Romania, Bulgària, Síria, Palestina o Tunísia. Els resultats de les excavacions realitzades els anys 1979 i 1980 fan pensar que es tracta d'una obra inacabada, possiblement de caràcter privat, destinada al refugi de la població dels voltants. Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de jaciment arqueològic, l'any 1994.

Com arribar-hi:
Can Blai (mapa)

Can Blai Can Blai Can Blai

Ca na Costa (sepulcre megalític)

Jaciment funerari que consta d'una cambra central circular delimitada amb grans lloses verticals, rodejades per tres cercles concèntrics d'empedrats i vint-i-dos de radials, a més d'un corredor que condueix al centre de la construcció. Descobert el 1974, l'excavació posterior va posar de manifest les restes de vuit individus, quinze botons d'os triangulars i piramidals, fragments de sílex i algunes mostres de ceràmica incisa, materials dipositats al Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, en seu a Eivissa. Les datacions de carboni 14 practicades als materials situen el jaciment entorn del 2000 aC, fet que el converteix en el megàlit més antic de les Illes Balears. Va tenir un ús perllongat, d'uns 400 anys, fins aproximadament el 1600 aC. Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de jaciment arqueològic, l'any 1994.

Com arribar-hi:
Ca na Costa (mapa)

Ca na Costa Ca na Costa Ca na Costa

 

Col·lecció Etnogràfica de Formentera

La segona meitat del segle XX suposa per a Formentera un període de fortes i ràpides transformacions que incideixen directament a nivell ambiental, social i cultural. Des d'unes formes de vida que podríem anomenar tradicionals, marcades per una economia que tendia a l'autosuficiència, s'evoluciona cap a un sistema basat en el sector dels serveis entorn del turisme com a principal motor econòmic, fet que comporta un abandonament progressiu de les pràctiques del passat en virtud d'altres més pròpies del món globalitzat.

Una de les finalitats de la Col·lecció Etnogràfica de Formentera és, justament, oferir una via d'aproximació a aquelles formes de vida pròpies del passat, mitjançant una exposició permanent d'eines, utensilis, mobles i indumentària que conformen una col·lecció ben representativa de la quotidianitat de la Formentera tradicional.

Organitzat per àrees temàtiques, el recorregut abraça des de les eines per treballar el camp fins als ormejos de pesca, passant pels diferents àmbits de la casa, la indumentària i les robes de vestir, les eines d'oficis més especialitzats com el de fuster o ferrer, la realització de tasques com l'elaboració del pa i del vi, la fabricació de calçat o l'extracció de pedra, entre altres.

Com arribar-hi:

Col·lecció Etnogràfica de Formentera
Carrer Santa Maria, 16, 1r pis · 07860 Sant Francesc. Formentera · tel. 971 32 26 70. (mapa)
 


Col·lecció Etnogràfica de Formentera Col·lecció Etnogràfica de Formentera Col·lecció Etnogràfica de Formentera

Fossar Vell de Sant Francesc Xavier

Cementeri del segle XVIII vinculat a la construcció de l'església de Sant Francesc Xavier (consagrada el 1738). Es desconeix l'any exacte de construcció, però la documentació històrica indica que ja existia el 1757 i per la redacció de les notes dels llibres de defuncions es dedueix que es podria haver començat a utilitzar entorn de 1744. Va funcionar com a únic fossar de l'illa fins al 1784-1788, quan entrà en funcionament el de la Mola. Més d'un segle després, el 1903, es va habilitar el de Sant Ferran de ses Roques. El fossar Vell de Sant Francesc es va utilitzar fins al setembre de 1940, data en què es començaren a enterrar els difunts en el nou cementeri, iniciat el 1938.

La construcció original tenia planta rectangular de 18 x 15 m, amb la porta i el frontispici centrats al mur del costat més pròxim a l'església. La cantonada nord-oest coincidia amb el límit oest de la mitja llegua quadrada que el rei Carles II havia concedit a Marc Ferrer el 1695. El 1839 el fossar va ser ampliat pels costats oest i sud, de manera que va assolir la planta que presenta actualment, pràcticament quadrada, d'uns 22 x 22 m. Les cinc capelles es construïren entre el final del segle XIX i els primers anys del segle XX.

Com arribar-hi:
Carrer de Sant Joan. Sant Francesc (mapa)
 
Horari:

Dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores.

Entrada gratuïta

Fossar Vell. Fotografies de M. Castelló Fossar Vell. Fotografies de M. Castelló Fossar Vell. Fotografies de M. Castelló
Fotografies de M. Castelló

Torre des Pi des Català

La torre des Pi des Català és una de les quatre torres defensives que existeixen a l'illa de Formentera, edificades entre 1762 i 1763 en els emplaçaments que va determinar el llavors capità general de les Illes Balears, Francisco de Paula Bucarelli y Ursúa, amb projecte de l'enginyer militar José García Martínez. Totes aquestes construccions es varen usar amb finalitats defensives i principalment de vigilància fins al 1867.

Es tracta d'un edifici de planta circular, geometria troncocònica i organitzat en tres nivells. La planta baixa consta d'un polvorí i un espai més ampli on es trobava l'antiga escala de pedra que comunicava amb la cambra principal. S'ha aprofitat el forat que presentava el mur d'aquesta estança per deixar l'entrada actual que permet que l'edifici sigui visitable. A la primera planta se situa la porta d'accés original, elevada del nivell del terra per qüestions defensives i protegida per un matacà i per un conducte vertical. Originalment aquests dos elements estaven resguardats per una garita de la qual només queda el rastre a nivell de paviment. L'accés a la plataforma es produeix a través d'una escala de caragol.

Com arribar-hi:
Venda des Pi des Català (mapa)

De novembre a maig les visites s’hauran de concertara mb cita prèvia a través del correu electrònic:  patrimoni@conselldeformentera.cat

 

 

Torre des Pi des Català. Fotografies de M. Castelló Torre des Pi des Català. Fotografies de M. Castelló Torre des Pi des Català. Fotografies de M. Castelló
Fotografies de M. Castelló

 

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera