• Català
  • Castellano
  • English

Museus

Cap de Barbaria I, II i III (jaciments prehistòrics)

El cap de Barbaria constitueix una zona geogràfica que durant l'edat del bronze antic i mitjà (entorn del 1600-1000 aC) va arribar a estar densament poblada. Mostra d'això són la vintena de jaciments d'aquesta cronologia, dels quals se n'han excavat tres. Cap de Barbaria II és el més extens, una estructura de planta complexa formada per diferents àmbits adossats uns als altres i que adopten diversos tipus de forma corbada: cercles, semicercles, de ferradura o d'el·lipsi. Sembla ser que la compartimentació d'aquest tipus de construcció obeïa a una qüestió d'usos de l'espai: àrees d'habitatge, de treball o de resguard d'animals. Cap de Barbaria I i III, per la seua banda, són construccions de planta més simple.

Com arribar-hi:
Cap de Barbaria I (mapa)
Cap de Barbaria II (mapa)
Cap de Barbaria III (mapa)

Cap de Barbaria Cap de Barbaria Cap de Barbaria

Far de la Mola

Espai cultural i educatiu “Far de la Mola”

Far projectat per l’enginyer Emili Pou Bonet l’any 1859 i construït a partir de 1860, va entrar en servei el 30 de novembre de 1861. L’edifici és de planta quadrada, de 20,20 metres de costat, i constava de dos habitatges, a més de les cambres pròpies de l’activitat professional dels farers i una tanca per delimitar l’espai públic.

Va ser dotat d’un aparell catadiòptric fix (de reflexió i refracció de la llum alhora) de segon ordre que produïa un senyal amb un abast de 18 milles, visible 270º des de la mar. El 1928 s’hi va instal·lar una òptica de rotació, de dotze panells catadiòptrics, que encara està en servei. El 1971 fou electrificat connectant-lo a la xarxa per il·luminar una làmpada de 3.000 watts. Compta amb dos grups electrògens de reserva.

El llum del far és situat a 11 metres de distància de la línia de costa, a 21 metres per damunt del terreny circumdant i a 158 metres d’elevació sobre el nivell de la mar. Produeix un feix de llum blanca fix amb una llampada també blanca de 0,33 segons cada 4,67 segons, amb un abast de 16 milles per a la llum fixa i de 23 milles la llampada (1 milla nàutica: 1.852 metros).

L’any 2019, gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Autoritat Portuària de Balears i el Consell Insular de Formentera, va ser convertit en l’Espai cultural i educatiu “Far de la Mola”, que conté una exposició permanent sobre els fars, la mar i la navegació i una sala cultural polivalent.

https://www.formentera.es/ca/explorar/cultura-i-patrimoni/sala-dexposicions-i-museus/

Per saber-ne més:

Javier Pérez Arévalo, El far de Formentera (la Mola), (Editorial Mediterrània-Eivissa, 2001).

Pere Vilàs, Senyals lluminosos de les Pitiüses (Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1992).

Com arribar-hi:
Far de la Mola (mapa)

Far de la Mola

Ca na Costa (sepulcre megalític)

Jaciment funerari que consta d'una cambra central circular delimitada amb grans lloses verticals, rodejades per tres cercles concèntrics d'empedrats i vint-i-dos de radials, a més d'un corredor que condueix al centre de la construcció. Descobert el 1974, l'excavació posterior va posar de manifest les restes de vuit individus, quinze botons d'os triangulars i piramidals, fragments de sílex i algunes mostres de ceràmica incisa, materials dipositats al Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, en seu a Eivissa. Les datacions de carboni 14 practicades als materials situen el jaciment entorn del 2000 aC, fet que el converteix en el megàlit més antic de les Illes Balears. Va tenir un ús perllongat, d'uns 400 anys, fins aproximadament el 1600 aC. Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de jaciment arqueològic, l'any 1994.

Com arribar-hi:
Ca na Costa (mapa)

Ca na Costa Ca na Costa Ca na Costa

 

Visita virtual

Fotografies i model 3D

Projecte de digitalització de jaciments arqueològics en col·laboració amb el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (www.maef.eu).

Fotografia i tour virtual a càrrec de Simon Sadek – https://www.360virtualtour.co

Can Blai (castellum romà)

Restes d'una construcció fortificada d'època romana baiximperial. La datació estimada és entre el final del segle III i el principi del IV de la nostra era. Es caracteritza per la planta quadrada amb una torre a cada cantonada. Per la tipologia es pot relacionar amb altres construccions semblants situades en zones frontereres de l'Imperi, com ara Romania, Bulgària, Síria, Palestina o Tunísia. Els resultats de les excavacions realitzades els anys 1979 i 1980 fan pensar que es tracta d'una obra inacabada, possiblement de caràcter privat, destinada al refugi de la població dels voltants. Es declara bé d'interès cultural, en la tipologia de jaciment arqueològic, l'any 1994.

Com arribar-hi:
Can Blai (mapa)

Can Blai Can Blai Can Blai

Fossar Vell de Sant Francesc Xavier

Cementeri del segle XVIII vinculat a la construcció de l'església de Sant Francesc Xavier (consagrada el 1738). Es desconeix l'any exacte de construcció, però la documentació històrica indica que ja existia el 1757 i per la redacció de les notes dels llibres de defuncions es dedueix que es podria haver començat a utilitzar entorn de 1744. Va funcionar com a únic fossar de l'illa fins al 1784-1788, quan entrà en funcionament el de la Mola. Més d'un segle després, el 1903, es va habilitar el de Sant Ferran de ses Roques. El fossar Vell de Sant Francesc es va utilitzar fins al setembre de 1940, data en què es començaren a enterrar els difunts en el nou cementeri, iniciat el 1938.

La construcció original tenia planta rectangular de 18 x 15 m, amb la porta i el frontispici centrats al mur del costat més pròxim a l'església. La cantonada nord-oest coincidia amb el límit oest de la mitja llegua quadrada que el rei Carles II havia concedit a Marc Ferrer el 1695. El 1839 el fossar va ser ampliat pels costats oest i sud, de manera que va assolir la planta que presenta actualment, pràcticament quadrada, d'uns 22 x 22 m. Les cinc capelles es construïren entre el final del segle XIX i els primers anys del segle XX.

Com arribar-hi:
Carrer de Sant Joan. Sant Francesc (mapa)

Fossar Vell. Fotografies de M. Castelló Fossar Vell. Fotografies de M. Castelló Fossar Vell. Fotografies de M. Castelló
Fotografies de M. Castelló

Més articles...

Pàgina 2 de 3

2