• Català
  • Castellano
  • English
Premsa Notícies

Intervenció al cementeri nou de Sant Francesc per intentar localitzar 58 víctimes mortals de la Guerra Civil

foto 2021 pla de fossesLa presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, i el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, han presentat avui el Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 que impulsa el Govern balear i que té a Formentera una de les actuacions més destacades. Es tracta de la intervenció en el cementeri nou de Sant Francesc Xavier, una de les més importants que es duran a terme pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar: 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, segons dades de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abàrzuza.

Alejandra Ferrer ha destacat en la presentació “la importància d’aquesta actuació que pot ajudar a dignificar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil”. La presidenta ha desitjat "molta sort als professionals que faran les excavacions, perquè sabem que són feines molt complicades, on hi ha a més una part emocional molt forta” i que “així els familiars poden quedar-se en pau i acomiadar-se com toca".

També han assistit a l’acte la consellera de Patrimoni del Consell de Formentera, Raquel Guasch; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; Almudena García Rubio, en representació de la Societat Aranzadi, empresa adjudicatària de les tasques d’excavació, exhumació i identificació d’aquest tercer Pla de Fosses; el president i del vicepresident del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, Lluís Ruiz i Artur Parrón respectivament; i també l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza.

“Estem parlant de garantir els drets humans, base fonamental de la democràcia”, ha explicat el vicepresident Yllanes durant la seva intervenció, “parlem de posar fi a més de vuit dècades d’espera dels familiars per trobar les restes dels seus desapareguts. Aquest tercer Pla de Fosses ens posa a l’avantguardia de memòria democràtica a nivell estatal. Obrirem set fosses al conjunt de les Illes, entre elles actuarem per primera vegada a Sant Francesc Xavier, estudiarem la viabilitat de sis més i, per primera vegada, dedicam recursos a la restauració dels objectes trobats a les fosses, una actuació pionera al conjunt de l’Estat. Amb tot, encara hi ha molt camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar als seus familiars. Hem de continuar garantint el dret a la veritat, el dret a la memòria i el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes”.

"Avui presentam a Formentera el tercer Pla d'exhumacions, i especialment una de les intervencions més importants del Pla: la del cementiri nou de Sant Francesc, on es cercarà el lloc on estan enterrades les víctimes del camp de concentració de la Savina”, ha afegit el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, per a qui “l'objectiu principal és, per suposat, la seva localització, identificació i el retorn de les seves restes a les famílies. La memòria democràtica es basa en els drets humans, com el dret d'aquestes famílies a la veritat, a la justícia i a la reparació, drets que els hi han estat negats per moltes dècades”.

Des de la Societat Aranzadi s’ha explicat que ja s’ha analitzat l’estudi de viabilitat elaborat per Antoni Ferrer sobre el cementeri nou de Sant Francesc Xavier i també s’ha realitzat una visita de camp. Segons Almudena García Rubio, “en el seu informe es marquen tres zones en les que diferents testimonis apunten que es varen produir els enterraments, essent algunes més viables que d’altres. Plantejam intervenir a totes elles seguint un ordre jeràrquic, és a dir, començant per aquelles que tenen més fiabilitat segons els testimonis orals recollits”. La responsable d’Aranzadi també ha avançat que l’equip que intervendrà a Sant Francesc Xavier estarà format per alguns membres que ja varen treballar en les excavacions de Sant Ferran l’any 2017 i de les diferents fases que s’han executat al Cementeri Vell d’Eivissa, a ses Figueretes.

L’estudi històric

L’estudi històric La incorporació de l’actuació prevista al cementiri nou de Sant Francesc Xavier dins el tercer pla d’exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abàrzuza, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942 i defineix tres indrets del cementiri de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les seves restes.

L’informe, elaborat a partir de les investigacions duites a terme fins avui i de les aportacions de diferents testimonis, recull les condicions inhumanes en què vivien els presos a Formentera: amuntegats, en instal·lacions insalubres i amb una falta generalitzada d’aliments que els abocava a la fam i, finalment, a la mort.

Per determinar la xifra exacta de víctimes mortals de la presó de Formentera, Antoni Ferrer afegeix noves fonts documentals. Fins ara s’havien analitzat els llibres del Registre Civil de Formentera i el llibre de defuncions de la parròquia de Sant Francesc Xavier, i Ferrer afegeix dues fonts més, fins ara inexplorades: els expedients d’Administració de justícia de l’Arxiu del Consell de Formentera i els padrons municipals d’habitants. Els resultats són coincidents i corroboren la xifra de 58 víctimes mortals.

Sobre el lloc d’inhumació de les víctimes, l’estudi explica que el cementeri nou de Sant Francesc es va inaugurar el 1940, uns mesos abans que es produís la primera mort documentada a la presó de Formentera, datada l’abril de 1941. No s’han trobat testimonis directes d’aquells enterraments, però sí que hi ha dos testimonis secundaris que coincideixen a indicar com a possible ubicació dos dels quatre quadrants dels quals consta el cementeri nou, ubicats a la part oest i que ja estaven acabats de construir l’any 1938. L’historiador conclou, a partir de la documentació consultada, que les inhumacions es varen fer d’acord amb el ritu cristià catòlic. El que no podem saber és si en el seu dia les tombes estaven identificades.

L’estudi inclou, com a novetat, no només informació de les víctimes mortals sinó també de la totalitat de persones que varen estar empresonades al penal de Formentera —prop de 1.500 noms— a partir de la transcripció de llistes dels padrons i el seu processament.

El tercer Pla de Fosses

El tercer Pla de Fosses El tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la Societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, que està previst s’iniciï durant el mes d’octubre amb la segona fase de son Coletes, a Manacor, seguida de la intervenció al cementiri nou de Sant Francesc.

22 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Un total de 12.723 menors d’edat i persones amb discapacitat han fet servir el transport públic gratuït aquest estiu

cartell 2021 busEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Mobilitat, recorda que des del passat 4 de juny el transport públic d’autobusos a l’illa és gratuït per a menors d’edat i per a persones amb discapacitat o dependents i els seus acompanyants.

El conseller de Mobilitat, Rafael González, ha aprofitat la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat per fer balanç dels primers tres mesos d’aplicació d’aquesta mesura. Entre el 4 de juny i el 12 de setembre 12.723 persones s’han beneficiat d’aquesta bonificació. 2.056 persones ho varen fer al mes de juny, 4.383 al juliol, 4.815 a l’agost i 1.469 els dotze primers dies de setembre.

“Aquestes xifres demostren que les mesures per potenciar la mobilitat sostenible tenen una bona resposta per part de la població”, segons ha explicat el conseller. A més, ha destacat que “aquesta era una proposta recollida al projecte formentera.eco 2021 per potenciar el canvi de mobilitat entre residents i turistes”.

21 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

II edició del Concert Extraordinari a benefici d’APNEEF

cartell 2021 concert quartetAPNEEF, amb la col·laboració del Consell de Formentera, de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, el Palau de Congressos i Rafa Cavestany porten de nou a Formentera i a Eivissa una nova gira de dos concerts de música clàssica protagonitzats per Camerata Deià Piano Quartet i Alfredo Oyagüez.

El violí, viola i violoncel de Camerata Deià Piano Quartet, al costat del piano d’Alfredo Oyagüez, ens conviden per segon any consecutiu a aquesta gira de concerts on els artistes homenatjaran el centenari del naixement del compositor argentí Astor Piazzolla. A més, entre altres, podrem delectar-nos amb obres del violinista Fritz Kreisler o el reconegut compositor austríac Joseph Haydn.

El primer dels concerts tendrà lloc en el Palau de Congressos de Santa Eulària des Riu a les 20.00 hores divendres que ve 8 d’octubre. El segon concert se celebrarà a la Sala de Cultura (Cinema) de Formentera el dissabte 9 d’octubre a les 20.30 hores i comptarà amb places limitades seguint protocols de seguretat per la covid-19.

Per assistir als concerts es podran adquirir les entrades a la seu d’APNEEF, telefonant al 971 31 73 60 o a les taquilles una hora abans del concert per una donació de 15 €.

APNEEF és una associació sense ànim de lucre que agrupa la infància i adolescència amb necessitats especials amb qualsevol mena de discapacitat física, psíquica, sensorial i/o cognitiva. En aquesta ocasió, tota la recaptació anirà destinada al seu projecte del nou centre de Santa Eulària des Riu que es troba en la seva recta final.


21 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera acull a partir d’avui la Xarxa Mediterrània per la Posidònia amb l’objectiu d’avançar cap a un política comuna europea de conservació

foto 2021 SPP networks AL’illa ha estat elegida com a escenari de la trobada per ser un referent en conscienciació i resultats de conservació

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, ha estat l’encarregada de donar la benvinguda als participants de la primera trobada presencial de la Xarxa Mediterrània per a la Posidònia que reuneix, els propers dos dies, a Formentera, a representants de governs i entitats d’onze països mediterranis amb l’objectiu d’avançar cap a una política comuna de conservació de la posidònia.

La iniciativa neix arran d’una trobada celebrada a Grècia el novembre de 2019 i que va comptar amb la participació de representants de la Unió Europea i de la majoria dels països europeus mediterranis. Un dels objectius principals de la trobada va ser la creació d’una xarxa de contactes per a poder unir sinergies de cara a una futura estratègia europea de conservació de la posidònia.

Alejandra Ferrer ha explicat que des de la creació del Consell de Formentera des de la institució és treballa per protegir la posidònia i ha destacat els projectes per regular els fondejos que s’han presentat pel Consell, pels que ha demanat una vegada més ajuda de les administracions competents per posar-los en marxa. “Aquest estiu s’ha fet palès una vegada més que Formentera necessita urgentment començar a prendre mesures d’acord amb les necessitats i la capacitat de càrrega de l’illa sempre prioritzant l’entorn, el patrimoni i la qualitat de vida dels residents”, segons ha declarat. “Formentera ha lluitat molt i és pionera en moltes mesures de protecció i sostenibilitat, com la xarxa de recarrega de vehicles, el projecte formentera.eco de restricció d’entrada de vehicles, el sostre de places turístiques, l’eliminació de les bosses de plàstic... tot el que hem pogut organitzar en terra. Però ens falten mesures contundents a la part marítima. Les accions de altres destinacions de la mediterrània tenen conseqüències directes damunt el nostre litoral i el creixement del sector nàutic és insostenible”, ha afegit.

Per la seva banda, el conseller de Medi Ambient del Govern balear, Miquel Mir, ha destacat la importància d’una iniciativa “que hauria de marcar el full de ruta cap a una política comuna de conservació marina avalada per la Comissió Europea”. Mir ha posat en valor que s’hagi elegit Formentera com a seu de la trobada “per ser un referent europeu en matèria de conscienciació ciutadana i d’actuacions en favor de la conservació de la posidònia” i ha afegit que “aquesta trobada consolida el paper pioner i capdavanter de les Illes Balears en l’aprovació i aplicació de polítiques efectives de protecció d’una espècie marina vital per als hàbitats marins de la mediterrània”.

La trobada està impulsada per la Conselleria de Medi Ambient i Territori i l’Oficina francesa de la Biodiversitat (OFB), amb la col·laboració del Projecte LIFE Marha i el Consell insular de Formentera. El director de Relacions europees i internacionals de l’OFB, Cyrile Barnerias, ha destacat que “la Unió Europea protegeix la posidòia d’acord a les directives Natura 2000. A França, les praderies de posidònia estan molt protegides, no només dins les àrees marines protegides. El full de ruta de la Xarxa Mediterrània per a la Posidònia permet una major cooperació per protegir la fanerògama”.

Durant els propers dies, els assistents coneixeran de primera mà les polítiques en favor de la conservació de la fanerògama marina que s’estan aplicant a Formentera i a les Illes Balears, illa i comunitat pionera a l’hora de legislar sobre la conservació de la posidònia. Entre els assistents, hi ha representants de la Generalitat valenciana, dels governs de França, Malta, Xipre, Montenegro i Grècia així com d’universitats i entitats científiques i ecologistes d’arreu de la mediterrània.


21 de setembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 8 de 310

8

Gabinet de Premsa

971 32 10 87 - Ext: 3181
premsa@conselldeformentera.cat