• Català
  • Castellano
  • English

Notícies

10 anys de Consell, 10 anys avançant en l’autogovern de Formentera

Foto debat estat de formentera 2017 2El plenari del Consell Insular de Formentera ha celebrat avui el primer debat polític sobre l'estat de Formentera amb la intervenció de tots els partits polítics amb representació al plenari. Aquest debat és de caràcter anual i s'ha de fer durant el primer semestre de l'any, tal com està estipulat pel Reglament Orgànic del Consell (ROC). La primera exposició correspon al president de la institució insular, Jaume Ferrer, que ha fet la seva presentació sobre la situació general de l'illa, el balanç d'actuacions del Consell i les línies mestres de la seva acció de govern en aquest any especial en què “fa deu anys de la creació del Consell de Formentera”.

Després de 10 anys de la creació del Consell el president ha explicat que Formentera ha guanyat capacitat d’autogovern i “ara els errors i els encerts en matèries molt delicades per aquesta illa obeeixen a decisions preses per polítics que han estat votats pels habitants d'aquesta illa”. “En segon lloc, el Consell de Formentera ens ha donat més capacitat per influir. No és el mateix ser un dels 67 municipis de les illes Balears que ser un dels 4 consells insulars”, segons ha destacat Jaume Ferrer.

Debat sobre l'estat de l'illa
El president ha recordat que en el debat sobre l’estat de l’illa de l’any passat “vàrem ser capaços d'acordar mesures que han estat de tracte preferent en l'activitat política d'aquest darrer any a Formentera”.

De les conclusions del debat de 2016 en varen sorgir 18 acords, que inclouen iniciatives de tots els grups polítics. S'han fet avenços en tots els acords, entre els que ha destacat l'adaptació de la sala d'actes del Centre de Dia perquè pugui acollir les sessions plenàries del Consell de Formentera. El president també ha fet especial referència a que s’hagi celebrat “la ponència especial d'estudi sobre la composició del Consell de Formentera en aquesta illa” tal i com es va acordar en el debat de l’any passat instar al Parlament a fer-ho, entre d’altres mesures.

Participació ciutadana
El president també ha destacat “la gran sort de ser una societat i un poble que participa en la vida pública”. I ha parlat sobre la segona edició dels projectes participatius en la qual les entitats de Formentera han presentat 28 projectes i es troben en fase de preselecció d'aquests projectes per decidir a què es destinaran els 325.000€ que el pressupost destina a inversions provinents dels projectes participatius.

A més, Jaume Ferrer ha anunciat que durant els propers mesos aquesta institució seguirà avançant per definir tres plans sectorials molt importants. El Pla Director de Residus, el de Joventut, el d'Igualtat i el de Mobilitat. En tots aquests plans es contempla la participació de la gent a traves del Consell d'Entitats. En aquest sentit ha afegit que “amb la gent també definim les reformes dels pobles. Recentment s'han fet reunions amb els veïns de la Savina per informar i dialogar de les obres previstes al seu nucli. En els propers dies, consultarem als veïns de Sant Ferran què en pensen de la línia de millora que ha preparat el Consell de Formentera per la seva localitat”.

Vivenda per viure
El president ha fet una menció especial al problema de l’habitatge que hi ha a l’illa. “Estem col·laborant amb el Govern Balear en tot el que està al nostre abast. La competència de vivenda és del Govern Balear. Hem proporcionat mitjans per facilitar que la ciutadania participés en un estudi de la situació de la vivenda, una mesura que vam aprovar, al passat debat. A més, Jaume Ferrer ha dit que properament es lliuraran les vivendes de protecció oficial en règim de lloguer, construïdes amb materials i tècniques sostenibles en un terreny cedit per aquest Consell de Formentera”.

A més, ha explicat que estem fent servir els recursos i les competències d'inspecció turística per intentar atenuar la tendència que una gran part de l'habitatge es destini a lloguer turístic. El reglament d'estades turístiques, primer, i el servei d'inspecció, després, estan donant els seus fruïts i ja és conegut per la majoria de la població, que publicitar i comercialitzar turísticament una vivenda sense la corresponent autorització turística no està permès, i comporta sancions.

Altres elements que, segons el president són claus per garantir la qualitat i la dignitat de vida de les formentereres i formenterers són la Residència de persones majors i el Tanatori. Aquestes infraestructures ocuparan terrenys propers al Centre de Dia i l'Hospital de Formentera.

La Residència per a majors ha de significar que moltes persones que per edat i estat de salut no poden ser ateses a l'illa ho puguin estar, i que la seva situació no impliqui un trencament tant gran en la seva vida com haver d'abandonar l'illa.

El tanatori serà realitat abans. L'obra serà licitada properament. Amb aquesta infraestructura hem de donar un salt endavant per comptar amb un lloc on dir adéu als nostres familiars, amics i veïns amb intimitat i dignitat, segons ha explicat al seu discurs.

Esport
Jaume Ferrer també ha destacat la importància de l'esport per millorar els hàbits saludables i fomentar els vincles de col·laboració i amistat. “Després de crear l'escola d'atletisme i de practicar durant tot aquest any el programa de valors, que ha servit de guia per un programa més ample a nivell de Balears, arriba el torn de l'escola de vela, que des d'aquest mateix estiu començarà la seva activitat en la futura ubicació del centre d'esports nàutics, a la Savina”.

Sant Ferran, centre cultural
El president ha anunciat que Sant Ferran es convertirà “en un futur proper, l'epicentre cultural de Formentera. I allí hi hem de traslladar el gruix de les infraestructures i serveis culturals”.

Amb la construcció de la nova escola de Sant Ferran, que té prevista la seva posada en marxa entre finals del 2018 i principis del 2019, les actuals instal·lacions de l'escola serviran per renovar i donar lloc a serveis i activitats culturals, artesanals, musicals i vinculades amb les arts escèniques, segons Jaume Ferrer.

Defensa de l'illa
En el seu discurs el president ha expressat que es continua amb ”l'objectiu de millora gradual de l'entorn rural i del paisatge. Aquest any el Consell de Formentera tornarà a oferir subvencions per arreglar parets de pedra seca, soterrar esteses aèries i rehabilitar elements patrimonials protegits, com cases pageses, molins, sènies, aljubs o pous”.

Jaume Ferrer ha explicat que “un estiu més el principal repte és l'abundant nombre d'embarcacions que tenen com a objectiu fondejar al nostre litoral”. Sobre aquesta qüestió, el president ha dit que “hem aconseguit que el pressupost del Govern reculli una partida de 200.000€ més, molt important per potenciar el servei d'informació al fondeig, que volem que sigui enguany ja des de Cala Saona a Punta Prima, i fins i tot Es Caló”.

A més, el màxim dirigent del Consell ha recordat que s’ha iniciat un projecte de sensibilització i captació de fons destinats a la protecció de la posidònia, el "Save Posidonia Project". I aquest estiu posarem en marxa la campanya per a la utilització per part de la ciutadania de la Línia Verda, una nova eina de comunicació d'incidències, que permetrà una detecció més ràpida de bateries de contenidors amb residus mal llançats, incidències d'enllumenat públic, entre d'altres.

El president ha destacat que el Consell continua la seva aposta per la protecció del camp, amb la renovació de l'acció concertada amb la Cooperativa del Camp per continuar amb el projecte de Fons de Terres, entre d’altres mesures.

Mobilitat sostenible
D’altra banda, Jaume Ferrer ha declarat que l’aposta per la mobilitat elèctrica segueix, i ha recordat que aquest darrer any Formentera ha signat un conveni amb la marca de vehícles Citroën per promocionar el model del e-Mehari elèctric.

Sobre mobilitat a l’illa, el president ha declarat que “som conscients que l'estiu passat va haver-hi algunes zones massificades que volem que ho deixin d'estar, per això estem amb converses amb el Govern per regular l'accés a sa Tanca d'Allà Dins, al Cap de Barbaria”.

A les portes de l'estiu, Jaume Ferrer, ha explicat que és molt satisfactori dir que les grans obres que depenen del Consell són a punt d'acabar. I ha recordat que aquest hivern hem intentat explicar el nostre model d'illa a Islàndia, a Berlín, a Madrid o a Londres, entre altres. Als llocs on hi ha públic que valori un lloc diferent, natural i per disfrutar amb tranquil·litat.

Tot i això, el president ha dit que encara no hem resolt el finançament de la promoció turística. Les Illes Balears han inaugurat el Palau de Congressos de Mallorca, pagat entre tots, una obra milionària, però encara no ha solucionat el finançament de la promoció turística a totes les illes. Vivim d'un conveni que no és suficient, i ho continuarem reclamant.

Arxiu del cas Punta Prima
Per últim, el president ha fet referència a que la justícia ha arxivat el cas Punta Prima. “És una sentència que es pot recórrer, d'acord, però és una sentència amb un text contundent, que no deixa lloc a dubtes que les coses aquí es fan d'acord a Llei. Seguidament, els portaveus de tots els grups polítics han portat a debat la intervenció del president, que finalment ha tancat el debat.

Un cop acabada la sessió i fins demà, dins l'horari del Registre general d'entrada, els grups polítics poden presentar proposicions relacionades amb el debat de l'estat a Formentera, per posteriorment convocar una altra sessió extraordinària en la qual es debatran i portaran a aprovació les proposicions presentades per tots els partits polítics. La segona sessió tindrà lloc el pròxim divendres a les 8.00 hores a la sala de Plens del Consell de Formentera, situada al Centre de Dia.

El Consell de Formentera inicia la tramitació per redactar el Pla de Mobilitat Sostenible

RutesverdesEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Mobilitat, ha iniciat la tramitació per redactar un Pla de Mobilitat Sostenible per l’illa de Formentera. En les pròximes setmanes s’iniciarà el procés per a l’adjudicació de l’esmentat Pla.

“Aquest document definirà les directrius i les línies estratègiques de treball que permetin aconseguir una mobilitat més sostenible per l’illa”, segons ha explicat el conseller de Mobilitat, Rafael González. L’objectiu és potenciar l’ús del transport públic, la bicicleta i el vehicle elèctric. Així com, racionalitzar l’ús del vehicle privat, segons ha afegit.

Pel que fa al transport públic, la concessió del qual acaba el 31 de desembre de 2018, aquest estudi serà la base per redefinir i millorar el servei en vista a la pròxima concessió. El termini per redactar aquest document es de 5 mesos i té un pressupost aproximat de 70.000€. La redacció del document contarà amb participació ciutadana a través del seu debat al Consell d’Entitats.

El TSJIB arxiva el cas Punta Prima i declara que el cas no perjudiqui la reputació dels polítics querellats

El 7 d'abril passat, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha emès una interlocutòria en la qual acorda el "sobreseïment lliure i l'arxiu definitiu per no constituir els fets objecte de delicte" del 'cas Punta Prima', així com ha declarat que "la formació de la causa no perjudiqui la reputació dels querellats".

El cas Punta Prima és una querella de l'entitat Sunway S.L., que en data 1 de febrer de 2012 va interposar acusant de prevaricació administrativa per haver reduït l'edificabilitat d'uns terrenys a la zona de Punta Prima contra els polítics de l'equip de govern del grup de Gent per Formentera Jaume Ferrer, Sònia Cardona, Bartomeu Escandell, Josep Mayans i Sílvia Tur.

El vicepresident del Consell i un dels polítics querellats, Bartomeu Escandell, s'ha mostrat avui content davant aquesta resolució que ve a confirmar que "des del Consell de Formentera sempre hem intentat fer les coses bé i en benefici de l'interès general de l'illa".

Trobada una necròpolis bizantina a Sant Francesc

Foto necropolis3La consellera de Patrimoni, Susana Labrador, el tècnic de Patrimoni, Jaume Escandell i l'arqueòloga, Maria José Escandell, han explicat avui en roda de premsa unes troballes arqueològiques localitzades a Sant Francesc. La consellera ha destacat “que la troballa es va produir, arran d’una intervenció arqueològica preventiva, en un solar ubicat en el nucli urbà de Sant Francesc Xavier, on s’ha descobert una necròpolis bizantina, la segona documentada a l’illa de Formentera”.

Susana Labrador ha remarcat la importància d’aquestes intervencions preventives, que encara que per als promotors signifiquen una despesa extra, amb troballes com aquesta es justifica la defensa que fa el Consell “d’aquestes intervencions preventives perquè a Formentera hi ha molts tresors amagats i a base de fer aquest tipus d’intervencions van sortint”.

En la intervenció es varen descobrir 4 tombes en les quals hi havia enterrades com a mínim 12 persones, 8 adults i 4 infants, juntament amb altres elements d’aixovar, que han permès datar el jaciment a l’època bizantina, concretament al segle VII. Jaume Escandell ha declarat que “aquesta troballa és de gran interès des del punt de vista del patrimoni cultural, tenint en compte que es tracta d’un període del qual es té poca informació. Per tant, el seu estudi suposarà una aportació científica rellevant a la historiografia de l’antiguitat tardana de Formentera”.

Ara, el futur de la necròpolis dependrà del que decideixi la Comissió Específica d’Arqueologia, que és un òrgan consultiu creat l’any 2013 per assessorar el Consell en matèria d’arqueologia.

Protocol de les intervencions arqueològiques preventives
El descobriment de la necròpolis s’ha produït com a resultat d’una intervenció arqueològica preventiva prescrita per la Comissió Tècnica Assessora d’Urbanisme, Ordenació del Territori, Patrimoni Històric i Activitats del Consell. El Catàleg del patrimoni cultural de Formentera, aprovat juntament amb les Normes subsidiàries de Formentera en setembre de 2010, ja estableix que totes les remocions del subsòls previstes dins dels entorns de protecció dels jaciments arqueològics han de comptar amb control arqueològic.

Una vegada realitzada, la documentació que genera és valorada per la Comissió Específica d’Arqueologia, el dictamen favorable de la qual és preceptiu per procedir a la concessió de la llicència d’obres.

Intervenció
L’arqueòloga i directora de la intervenció ha explicat que des de l’any 1916, en què Josep Colomines i Roca, va excavar, a la finca de can Gabino, tres tombes, dos d’època baix imperial i una de bizantina, no s’havia tornat a trobar cap enterrament d’aquesta època.

Pel que fa al jaciment ha concretat que també han aparegut 23 forats de conreu per plantar arbres, d’època posterior als enterraments. La troballa de les tombes se va produir quan el seguiment estava a punt d’acabar, i a la cantonada oest del solar es varen localitzar quatre retalls que varen acabar sent les tombes en qüestió. Les característiques d’aquest tipus de necròpolis trobades a les Pitiüses fan preveure que, amb tota seguretat, aquesta necròpolis s’estén cap a l’oest i sud-oest.

A les Pitiüses, a banda de la ciutat d’Eivissa, durant tota l’antiguitat, no va existir cap nucli poblacional. La gent vivia dispersa pel camp en unitats unifamiliars, segons ha afegit l’arqueòloga. Això va condicionar la vida dels habitants de les illes, i també la mort, ja que les distàncies amb la ciutat feien impossible transportar els cadàvers al cementiri de la Ciutat per raons òbvies, ja que el viatge podria haver durat dies, i no tota la família s’hauria pogut desplaçar, deixant les cases i el camp buits. Per aquesta raó, des d’un primer moment, en què els púnics colonitzen el camp, la gent s’enterra a cementiris familiars situats relativament prop de les cases on vivien. Durant les èpoques romana i bizantina, les necròpolis “rurals” se mantenen en funcionament.

En les conclusions s’ha pogut comprovar que les tombes, en un principi, estaven pensades per a contenir un únic individu, però que al final van ser reutilitzades. També han vist que aquestes persones varen ser enterrades sense taüt de fusta, relativament habituals a altres necròpolis, ja que no han aparegut els claus de ferro utilitzats per la seva construcció.

El moment final d’ús d’aquesta necròpolis se situa entorn al segle VII i aquesta cronologia s’ha pogut constatar gràcies a un gerret amb decoració pentinada que pertany al moment final de l’època bizantina a les illes. De moment no es coneix el moment exacte en que aquestes quatre tombes es varen construir. Habitualment, pel que s’ha pogut veure en altres casos, aquests sectors de necròpolis que van des d’època romana a la bizantina, tenen enterraments tant d’incineració com d’inhumació que van del segle primer al segle VII, aquí faltarien encara cinc-cents anys d’enterraments i, per tant, és fàcil deduir que aquest cementiri és molt més extens, segons Maria José Escandell.

Quant a malalties o altres aspectes lligats a la salut, la feina o la dieta d’aquests antics habitants de Formentera, aquests estudis estan pendents per ser realitzats per l’antropòloga. El que sí que es pot dir és que les persones que varen ser enterrades en aquesta necròpolis, devien ser pagesos que en gran mesura se dedicaven al conreu de les terres dels voltants. Si jutjam pels aixovars trobats, es tractaria de persones humils.

Els treballs han estat realitzats per l’empresa POSIDÒNIA, formada per Ricard Marlasca, J.M. López Gari i M. José Escandell.

Signat un conveni amb Espai Frumentària pel foment de l’oferta cultural de Formentera

Foto signatura conveni espai frumentaria 2017El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el president d'Espai Frumentària, Miquel Costa, han signat un conveni de col·laboració en matèria de promoció i difusió cultural per l'any 2017.

L'objectiu del conveni és contribuir a reforçar el ventall d'oferta cultural de Formentera durant aquest any. Entre les activitats que organitzaran destaquen els actes culturals i artístics, com "El 7 a les 6", Filmoteca, Concerts i Exposicions entre d'altres, així com l'aula de teatre i creació i producció teatral. Per fer possibles aquestes activitats el Consell col·labora econòmicament amb una aportació màxima de 6.000 euros.

L'associació Espai Frumentària, constituïda a l'illa l'any 2013, és una entitat que treballa pel foment i difusió de la creació i la producció teatral i per la dinamització i la divulgació d'activitats artístiques i culturals, segons es recull en els seus estatuts.

Més articles...

Pàgina 155 de 214

155