• Català
  • Castellano
  • English

Notícies

Trobada una necròpolis bizantina a Sant Francesc

Foto necropolis3La consellera de Patrimoni, Susana Labrador, el tècnic de Patrimoni, Jaume Escandell i l'arqueòloga, Maria José Escandell, han explicat avui en roda de premsa unes troballes arqueològiques localitzades a Sant Francesc. La consellera ha destacat “que la troballa es va produir, arran d’una intervenció arqueològica preventiva, en un solar ubicat en el nucli urbà de Sant Francesc Xavier, on s’ha descobert una necròpolis bizantina, la segona documentada a l’illa de Formentera”.

Susana Labrador ha remarcat la importància d’aquestes intervencions preventives, que encara que per als promotors signifiquen una despesa extra, amb troballes com aquesta es justifica la defensa que fa el Consell “d’aquestes intervencions preventives perquè a Formentera hi ha molts tresors amagats i a base de fer aquest tipus d’intervencions van sortint”.

En la intervenció es varen descobrir 4 tombes en les quals hi havia enterrades com a mínim 12 persones, 8 adults i 4 infants, juntament amb altres elements d’aixovar, que han permès datar el jaciment a l’època bizantina, concretament al segle VII. Jaume Escandell ha declarat que “aquesta troballa és de gran interès des del punt de vista del patrimoni cultural, tenint en compte que es tracta d’un període del qual es té poca informació. Per tant, el seu estudi suposarà una aportació científica rellevant a la historiografia de l’antiguitat tardana de Formentera”.

Ara, el futur de la necròpolis dependrà del que decideixi la Comissió Específica d’Arqueologia, que és un òrgan consultiu creat l’any 2013 per assessorar el Consell en matèria d’arqueologia.

Protocol de les intervencions arqueològiques preventives
El descobriment de la necròpolis s’ha produït com a resultat d’una intervenció arqueològica preventiva prescrita per la Comissió Tècnica Assessora d’Urbanisme, Ordenació del Territori, Patrimoni Històric i Activitats del Consell. El Catàleg del patrimoni cultural de Formentera, aprovat juntament amb les Normes subsidiàries de Formentera en setembre de 2010, ja estableix que totes les remocions del subsòls previstes dins dels entorns de protecció dels jaciments arqueològics han de comptar amb control arqueològic.

Una vegada realitzada, la documentació que genera és valorada per la Comissió Específica d’Arqueologia, el dictamen favorable de la qual és preceptiu per procedir a la concessió de la llicència d’obres.

Intervenció
L’arqueòloga i directora de la intervenció ha explicat que des de l’any 1916, en què Josep Colomines i Roca, va excavar, a la finca de can Gabino, tres tombes, dos d’època baix imperial i una de bizantina, no s’havia tornat a trobar cap enterrament d’aquesta època.

Pel que fa al jaciment ha concretat que també han aparegut 23 forats de conreu per plantar arbres, d’època posterior als enterraments. La troballa de les tombes se va produir quan el seguiment estava a punt d’acabar, i a la cantonada oest del solar es varen localitzar quatre retalls que varen acabar sent les tombes en qüestió. Les característiques d’aquest tipus de necròpolis trobades a les Pitiüses fan preveure que, amb tota seguretat, aquesta necròpolis s’estén cap a l’oest i sud-oest.

A les Pitiüses, a banda de la ciutat d’Eivissa, durant tota l’antiguitat, no va existir cap nucli poblacional. La gent vivia dispersa pel camp en unitats unifamiliars, segons ha afegit l’arqueòloga. Això va condicionar la vida dels habitants de les illes, i també la mort, ja que les distàncies amb la ciutat feien impossible transportar els cadàvers al cementiri de la Ciutat per raons òbvies, ja que el viatge podria haver durat dies, i no tota la família s’hauria pogut desplaçar, deixant les cases i el camp buits. Per aquesta raó, des d’un primer moment, en què els púnics colonitzen el camp, la gent s’enterra a cementiris familiars situats relativament prop de les cases on vivien. Durant les èpoques romana i bizantina, les necròpolis “rurals” se mantenen en funcionament.

En les conclusions s’ha pogut comprovar que les tombes, en un principi, estaven pensades per a contenir un únic individu, però que al final van ser reutilitzades. També han vist que aquestes persones varen ser enterrades sense taüt de fusta, relativament habituals a altres necròpolis, ja que no han aparegut els claus de ferro utilitzats per la seva construcció.

El moment final d’ús d’aquesta necròpolis se situa entorn al segle VII i aquesta cronologia s’ha pogut constatar gràcies a un gerret amb decoració pentinada que pertany al moment final de l’època bizantina a les illes. De moment no es coneix el moment exacte en que aquestes quatre tombes es varen construir. Habitualment, pel que s’ha pogut veure en altres casos, aquests sectors de necròpolis que van des d’època romana a la bizantina, tenen enterraments tant d’incineració com d’inhumació que van del segle primer al segle VII, aquí faltarien encara cinc-cents anys d’enterraments i, per tant, és fàcil deduir que aquest cementiri és molt més extens, segons Maria José Escandell.

Quant a malalties o altres aspectes lligats a la salut, la feina o la dieta d’aquests antics habitants de Formentera, aquests estudis estan pendents per ser realitzats per l’antropòloga. El que sí que es pot dir és que les persones que varen ser enterrades en aquesta necròpolis, devien ser pagesos que en gran mesura se dedicaven al conreu de les terres dels voltants. Si jutjam pels aixovars trobats, es tractaria de persones humils.

Els treballs han estat realitzats per l’empresa POSIDÒNIA, formada per Ricard Marlasca, J.M. López Gari i M. José Escandell.

El TSJIB arxiva el cas Punta Prima i declara que el cas no perjudiqui la reputació dels polítics querellats

El 7 d'abril passat, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha emès una interlocutòria en la qual acorda el "sobreseïment lliure i l'arxiu definitiu per no constituir els fets objecte de delicte" del 'cas Punta Prima', així com ha declarat que "la formació de la causa no perjudiqui la reputació dels querellats".

El cas Punta Prima és una querella de l'entitat Sunway S.L., que en data 1 de febrer de 2012 va interposar acusant de prevaricació administrativa per haver reduït l'edificabilitat d'uns terrenys a la zona de Punta Prima contra els polítics de l'equip de govern del grup de Gent per Formentera Jaume Ferrer, Sònia Cardona, Bartomeu Escandell, Josep Mayans i Sílvia Tur.

El vicepresident del Consell i un dels polítics querellats, Bartomeu Escandell, s'ha mostrat avui content davant aquesta resolució que ve a confirmar que "des del Consell de Formentera sempre hem intentat fer les coses bé i en benefici de l'interès general de l'illa".

Taller multimèdia del Formentera Film pels escolars de la Mola

Foto FFtaller1Entre avui dilluns i el pròxim dimecres 12 d'abril Formentera Art farà un taller multimèdia destinat a la creació del vídeo d'obertura de la cinquena edició del Formentera Film, festival internacional curtmetratges, documentals i videoart.

El vídeo s'està enregistrant al matí a l'escola de la Mola i compta amb la participació dels mateixos alumnes, que després formaran part del jurat infantil, que triarà el millor curt que serà premiat el 21 de maig, coincidint amb la celebració del Formentera Film, que tindrà lloc entre el 18 i el 21 de maig 2017.

La principal intenció del taller és orientar els nens en el procés de creació d'un producte audiovisual, a través de la tècnica stop motion, que no s'ha d'entendre només com un dibuix animat, sinó com un viatge destinat a crear una obra que representarà.

Signat un conveni amb Espai Frumentària pel foment de l’oferta cultural de Formentera

Foto signatura conveni espai frumentaria 2017El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el president d'Espai Frumentària, Miquel Costa, han signat un conveni de col·laboració en matèria de promoció i difusió cultural per l'any 2017.

L'objectiu del conveni és contribuir a reforçar el ventall d'oferta cultural de Formentera durant aquest any. Entre les activitats que organitzaran destaquen els actes culturals i artístics, com "El 7 a les 6", Filmoteca, Concerts i Exposicions entre d'altres, així com l'aula de teatre i creació i producció teatral. Per fer possibles aquestes activitats el Consell col·labora econòmicament amb una aportació màxima de 6.000 euros.

L'associació Espai Frumentària, constituïda a l'illa l'any 2013, és una entitat que treballa pel foment i difusió de la creació i la producció teatral i per la dinamització i la divulgació d'activitats artístiques i culturals, segons es recull en els seus estatuts.

La XIV regata Ophiusa que uneix Sitges-Formentera es suma al Save Posidonia Project

Foto presentacio regata ophiusaAvui s'ha fet la presentació a la seu del Consell de Formentera de la XIV edició de la Regata Ophiusa que uneix Sitges amb Formentera i que tindrà lloc entre el 13 i el 15 d'abril. Així ho ha explicat la consellera de Turisme, Alejandra Ferrer, i l'organitzador d'esdeveniment, Josep Maria Ferrer.

Alejandra Ferrer ha destacat que les 48 embarcacions que hi participen, així com els 250 navegants, s'adhereixen a la campanya del Save Posidonia Project i apadrinaran metres quadrats de posidònia a través d'un QR. Així mateix es farà una presentació especial per sensibilitzar-los sobre la necessitat de protecció d'aquesta planta. L'organitzador ha explicat que "si bé els navegants són un dels col·lectius que més gaudeix del mar durant tot l'any també ha de contribuir en la seva conservació".

La Regata Ophiusa arriba enguany a la XIV edició, patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears amb la col·laboració de l'àrea de Turisme del Consell de Formentera, "segueix amb la mateixa filosofia que l'ha caracteritzat fins ara: que puguin participar-hi des dels vaixells més competitius, com ara l'últim guanyador de la Copa del Rei que s'ha inscrit, fins als creuers familiars que volen passar les vacances de Setmana Santa en regata i en una època en què Formentera, fora dels mesos d'estiu, és més autèntica. Tots hi tenen cabuda dins els diferents grups i classificacions que ofereix la regata", ha explicat Josep Maria Ferrer.

Visitants de temporada baixa
En aquest sentit la consellera espera que "els navegants d'aquesta regata que se celebra dins Setmana Santa podran gaudir ja d'una àmplia oferta de restauració i oci". Alejandra Ferrer ha afegit que espera que d'aquesta manera serveixi per contribuir que ells mateixos o altres, als que parlin sobre Formentera, vinguin a visitar la nostra illa en temporada baixa.

La regata és made in 100% Formentera, des del seu nom d'Ophiusa que és com els grecs la coneixien l'illa, fins als noms de les classificacions, Savina d'Espalmador, Savina d'es Cap, Savina la Mola, Mola i així fins a arribar al guanyador absolut de la General que s'emporta la Savina de Plata d'Ophiusa o els trofeus que són representacions de savina, segons el mateix organitzador.

Més articles...

Pàgina 160 de 218

160