• Català
  • Castellano
  • English

Notícies

La relació de parella després de tenir fills, en el cicle ‘Xerrades per a famílies’

cartell 2020 xerrades dsps fillsEl cicle “Xerrades per a famílies”, que organitza l’àrea de Benestar Social del Consell de Formentera, torna el proper dijous 17 de desembre a les 17 hores amb la xerrada del psicoterapeuta de parella i familiar Pablo Rodríguez i que té per títol ‘La relació de parella després de tenir fills’.

Aquesta tercera xerrada del cicle es celebra a l’aula de formació del Centre d’Esports Nàutics de la Savina. L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia al telèfon 971 321271 o al correu educaciosocial@conselldeformentera.cat.

10 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell elimina barreres arquitectòniques de vuit passos de vianants des Pujols

foto 2020 barreres es pujols 2El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Serveis Insulars, informa que en les darreres setmanes s’estan desenvolupant 11 actuacions per l’eliminació de les barreres arquitectòniques en vuit passos de vianants des Pujols. Aquests passos estan localitzats a l’avinguda Miramar i els carrers Espalmador i Fonoll Marí.

L’eliminació de barreres arquitectòniques, com ha recordat la consellera de Serveis Insulars, Paula Ferrer, és una actuació que està recollida dins del Pla de Mobilitat Sostenible de Formentera. Els treballs tenen un pressupost de 25.000 euros, IVA inclòs.

10 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La XLII Mini Marató-Memorial John Tunks se celebra el pròxim dimarts 8 amb les curses d’atletisme i patinatge

cartell 2020 john tunksEl pròxim dimarts 8 de desembre se celebrarà la XLII Mini Marató-Memorial John Tunks, organitzada pel Grup Esportiu Espalmador amb la col·laboració del Consell de Formentera. La prova consta de dues modalitats esportives: atletisme i patinatge, que completaran 12 quilòmetres de recorregut; i una prova per categories infantils, de 2,8 km. Enguany, per mor de la covid-19 i en compliment de les mesures de seguretat, no se celebraran les proves per categories de sub-12 per davall, que es disputaven pels carrers de Sant Francesc. A més, l’ús de la mascareta serà obligatori fins a la sortida de la prova i immediatament després de l’arribada. Tampoc hi haurà l’acte d’entrega de premis; aquests es donaran al mateix temps de l’arribada.

Les inscripcions per la cursa de 12 km ja estan completes i encara estan obertes per la cursa de 2,8 km destinada a categories inferiors, que surt de Sant Ferran. Cal recordar que la inscripció en aquesta edició de la prova ha estat gratuïta en totes les categories. En la web www.elitechip.com es poden completar les inscripcions i trobar tota la informació relativa a la prova. També es podran fer inscripcions in situ, a la plaça de la Constitució de Sant Francesc, per les categories on encara quedi aforo disponible, el dia de la prova i una hora abans del seu començament, és a dir, fins a les 10 h; i la retirada de dorsals per les dues modalitats esportives es farà a partir de les 9.30 i fins a les 10.30h al mateix lloc.

Els horaris de les sortides són:
10.30h: Sortida Cursa de Patinatge única categoria
11h: Sortida Mini Marató – Memorial Jonh Tunks, de 12 km
11.40h aprox: Sortida 2.800 m des de Sant Ferran

Per altra banda, tots els circuits dels recorreguts de la prova, en totes les seves categories, estaran tancats al trànsit de vehicles durant la celebració d’aquestes. Estaran tancades des de les 10.30h fins a les 13h les carreteres: PM 820 des de La Savina (encreuament amb la PM 820-2), Sant Francesc i Sant Ferran (primera rotonda) i PM 820-2 des de la Savina-es Pujols-Sant Ferran.

A més, per aquells participants de fora de l’illa l’organització posa a disposició un servei d’autocar gratuït des del port de la Savina fins a la sortida a Sant Francesc Xavier i la tornada.

4 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Discurs Dia de la Constitució

foto 2020 dia constitucioAlejandra Ferrer
Presidenta del Consell de Formentera


Bon dia,

Avui és dia festiu a tot l’Estat espanyol, el Dia de la Constitució, perquè commemorem la seva aprovació per referèndum el 6 de desembre de 1978.

El text definitiu que avui coneixem va ser proposat, debatut i esmenat en un procés constituent. A ningú se li escapa que la majoria de les constitucions neixen en períodes històrics de crisi, l’esperit constitucional, que tan sovint sentim defensar, era un anhel en un moment convuls de deixar enrere la dictadura franquista i construir un estat democràtic modern.

Va néixer com una ferramenta de cohesió, que havia de possibilitar la igualtat de les persones i dels territoris.

Si en moments tan delicats hi va haver la voluntat i capacitat política per arribar a acords, decep profundament que en dies com avui, on la solidaritat esdevé imprescindible, no siguem capaços d’afrontar els debats urgents i necessaris que segueixen tenint vigència, i ens escudem en la complexitat dels consensos.

La generació que ens va precedir va preveure els mecanismes per a la seva reforma, perquè una constitució és la màxima llei escrita de l’ordenament jurídic, i com a tal fixa les regles del joc, si volem seguir l’esperit amb el que es va crear i ser un estat democràtic modern també haurem de permetre el desenvolupament d’aquest joc i l’adaptació del text constitucional als temps que corren i a les noves necessitats de la ciutadania.

Per aquesta raó, entre les mandats de la Constitució als poders públics, volem destacar el de facilitar la participació de la ciutadania i per exercir aquest dret fonamental, els poders públics han de promoure les condicions i remoure els obstacles, es vital que tota la ciutadania ens impliquem en el debat sobre el model d’estat que volem.

La Constitució i totes les lleis que d’ella emanin han de fer valer els valors democràtics, han de proclamar:
- la voluntat de garantir la convivència democràtica i de les lleis conforme a un ordre econòmic i social just;
- de protegir els ciutadans i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures, tradicions, llengües i institucions;
- de promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar una qualitat de vida digna;
- i d’establir una societat democràtica avançada.

El 2020 ha estat un any on una pandèmia mundial ens ha portat una crisi sanitària sense precedents, que ha portat aparellada una crisi econòmica i social molt profunda, que si no la combatem decididament, ens portarà un retrocés en les condicions de vida digna.

Unes condicions de vida digna que al nostre estat, ja presentaven un índex de desigualtat creixent que la darrer crisi econòmica havia agreujat.

Els objectius de desenvolupament sostenible, social i mediambiental, que suposen una agenda comuna als desafiaments mundials als que ens enfrontem globalment, posava la salut i just després l’educació, com a objectius prioritaris, només superats per l’eradicació de la pobresa i la fam.

El Consell Insular de Formentera acaba d’aprovar uns pressupostos que s’han posat al servei d’aquests objectius.

En l’agenda del debat sobre la vigència i novetats que ha de contemplar el text constitucional existeixen temes que afecten profundament a la nostra illa.

El senador o senadora escollit per i des de Formentera, podria vetllar pels efectes de qualsevol norma sobre la nostra illa.

L’article 43 és on es reconeix el dret a la protecció de la salut, i on s’estableix que correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris.

El dret social a la salut, com el de l’educació i l’habitatge, es troben al capítol tercer, el que significa que es desenvoluparan d’acord amb el que disposin les respectives lleis, esdevenen només principis rectors de la política social i econòmica, haurien d’estar blindats com a drets fonamentals.

Si aquesta constatació, en un any com el actual, resulta sagnant no ho és menys la plasmació del mapa competencial, el model de distribució competencial es deixa en mans dels estatuts, i ja coneixem tots com ha estat de cru el debat sobre el que pot legislar cada estatut.

La institució del Consell de Formentera neix de un canvi i millora estatutari.

L’estat de les autonomies, el reconeixement a la varietat territorial, és consubstancial al nostre model democràtic, però no hem aconseguit desenvolupar-lo amb normalitat i fluïdesa i és font inacabable de conflicte i descontent.

I aquesta pandèmia i la seva gestió també ha fet paleses la feblesa d’una articulació fluida i exitosa de les polítiques de tots els nivells de govern de l’Estat, no es podia entendre des de Formentera que amb les mesures preses i els graus de incidència, a la primera onada no poguéssim desplaçar-nos a atendre l’hort, o passejar pels nostres espais naturals.

Perquè la igualtat no pot equivaldre a homogeneïtat, no podem entendre la política com un arma homogeneïtzadora, sinó com a correctora de desigualtats mitjançant les decisions polítiques.

És en aquest debat on s’inscriu la històrica reivindicació del Règim Especial de les Illes Balears a l’Estat. S’han d’establir mesures i contemplar recursos per combatre els efectes de la insularitat.

I aquesta reclamació tan justa que fem a l’Estat l’hem d’aplicar als pressupostos autonòmics, essent sensible als desequilibris entre illes en l’accés als serveis públics.

Aquesta crisi ha afectat amb cruesa a la nostra comunitat però també de forma específica i diferenciada a cadascuna de les nostres illes.

Davant el desafiament de primer ordre que se’ns planteja: els medicaments, les proves i vacunes per a la covid-19, que salvaran milions de vides, no haurien de ser un luxe per a ningú.

Vull aprofitar novament en nom de tota la corporació per felicitar a tota la ciutadania de Formentera per a la seva actitud responsable, la nostra solidaritat amb els professionals de la salut que assisteixen amb esgotament i impotència al deteriorament de l’atenció primària.

La pandèmia ha posat en valor dos aspectes clau la interdependència i la importància del sector públic.

El servei públic i universal de salut i la gestió coordinada per part de les institucions de l’Estat de les mesures a prendre en matèria de salut pública, en situació de pandèmia, ha esdevingut una prova de foc de la potència i fragilitat del nostre sistema polític,  la seva capacitat de cohesionar i a l’hora gestionar amb eficiència les necessitats de tots i totes per no deixar ningú desatès.

No existeix major reconeixement al text constitucional que seguir treballant a diari pel benestar i qualitat de vida de formenterers i formentereres, en coordinació i lleialtat amb la resta d’administracions de l’Estat, però defensant a l’hora, totes les nostres peculiaritats i necessitats com a poble.


Formentera, 6 de desembre de 2020

El Consell estudia la museïtzació del jaciment de Cap de Barbaria II

foto 2020 jaciment es cap 2El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que s’ha començat a treballar en l’elaboració d’un pla de museïtzació del jaciment de Cap de Barbaria II, on s’ha desenvolupat una nova campanya arqueològica al llarg del passat mes de novembre.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat la feina que s’està desenvolupant en aquest indret des de l’any 2012, com també a la cova 127 a la Mola, i ha subratllat que “per valorar aquest treball i la nostra història del jaciment estam estudiant fer un pla de museïtzació al jaciment des Cap, que ja ens han proposat els arqueòlegs del projecte”. “És fonamental fer difusió dels nostres valors patrimonials perquè els ciutadans puguin conèixer de primera mà la nostra història”, ha assenyalat Raquel Guasch.

Cal recordar que aquest projecte és fruit d’un conveni signat entre el Consell de Formentera i l’Institut Internacional d’Investigacions Prehistòriques de Cantàbria (IIIPC) per al desenvolupament d’actuacions I+D+I amb l’objectiu d’impulsar la investigació de l’arqueologia prehistòrica a l’illa. El projecte estudia l’arqueologia de la mort i la paleogenética de les comunitats prehistòriques de Formentera en el marc de les poblacions de la Mediterrània occidental a l’edat del bronze.

Campanya “molt fructífera”
Respecte a la campanya d’enguany, un dels directors, el doctor Pau Sureda, investigador del Instituto de Ciencias del Patrimonio del CSIC, ha assenyalat que “la campanya a Cap de Barbaria II ha estat molt fructífera i s’han pogut restaurar completament una de les habitacions naviformes, l’entrada sud del poblat i un tram del mur perimetral”. “Per a aquesta campanya hem treballat amb tasques centrades en la restauració i consolidació de les estructures del poblat; les investigacions continuen oferint informació valuosíssima sobre la vida de les societats de l’edat de bronze a Formentera”, ha comentat l’arqueòleg.

La intenció de cara a un futur immediat és la de continuar amb els treballs de restauració i començar a tancar un pla de museïtzació de jaciment perquè sigui plenament accessible i visitable per al conjunt de la ciutadania.

L’equip d’arqueòlegs va presentar a la ciutadania de l’illa la feina desenvolupada al llarg d’aquesta campanya en una conferència celebrada el passat 20 de novembre al Centre d’Esports Nàutics. A més, el projecte ha disposat de la colaboració d’altres entitats com el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Trasmapi, Fundación Abel Matutes i Sea Experience.

4 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 180 de 403

180