• Català
  • Castellano
  • English

El Consell Consultiu de les Balears respon a les al·legacions del Consell de Formentera a la llei de funció pública

sonia_webEl Consell Consultiu de les Illes Balears ha respost a la sol·licitud de Dictamen que va fer-li arribar el Consell Insular de Formentera en què es demanava si la modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de les Illes Balears afectava les competències pel que fa a la política lingüística que es duu a terme a Formentera, com a la resta de les illes Balears, des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, l’any 1983, i la Llei de normalització lingüística, l’any 1986.

Aquesta sol·licitud de Dictamen va ser redactada l’agost passat quan, a instàncies de la Diputada per Formentera Margalida Font, el Ple del Consell Insular de Formentera, sense cap vot en contra, va facultar el president del Consell per tal de sol·licitar-lo. Recordem que la modificació de llei relega a mèrit els coneixements de la llengua catalana per al funcionariat públic de les Illes Balears, i a petició del Consell Consultiu, en la sol·licitud de Dictamen es va incloure un expedient amb els informes tecnicojurídics de les al·legacions a la modificació d’aquesta llei, a més d’un aplec de les al·legacions presentades per ciutadans particulars i associacions, tant de l’illa de Formentera com de la resta de les Balears, entre d’altra documentació.

La resposta del Consell Consultiu de les Illes Balears ha estat que el Consell Insular de Formentera no està habilitat per a tal demanda, sense postular-se en el fons de la qüestió. A pesar d’aquesta circumstància, la consellera de Cultura i Patrimoni, Sònia Cardona, ha assenyalat com a fet molt positiu i de fet, encoratjador, que tres dels nou components del Consell Consultiu de les Illes Balears, no tan sols s’hagin postulat en contra de la decisió final de no dictaminar la sol·licitud, sinó que en els seus arguments troben motius suficients i sobrats per haver-la realitzat. S’ha de tenir molt en compte, que aquests tres vocals són autoritats en el Dret Constitucional espanyol, ja que són el catedràtic de Dret Constitucional de la UIB, el Sr. Joan Oliver Araujo, en el seu dia Secretari del Consell Consultiu; la Professora de Dret Constitucional de la UIB, la Sra. Maria Ballester Cardell, en el seu dia també Secretària del Consell Consultiu, i la Professora de Dret Financer i Tributari de la UIB, la Sra. Carmen Fernández González, en el seu dia Presidenta del mateix Consell Consultiu.

Aquest vot particular, que sí que entra a tractar el tema de fons i d’una manera concreta assenyala diverses vulneracions de l’Estatut i de la Constitució, considera que “... si el Consell Consultiu hagués entrat en l’anàlisi de la Llei 9/2012, hauria pogut detectar afectacions importants de l'àmbit competencial del Consell Insular que ha formulat la consulta. Sense necessitat de fer un examen precís de la Llei 9/2012, no és difícil constatar una alteració certament intensa del règim jurídic de les llengües oficials a les Illes Balears que posa de manifest indicis d'impacte possiblement il·lícit en els principis rectors de la funció pública, en el procediment administratiu, en els drets dels ciutadans a elegir la llengua de relació amb els poders públics i en l'autonomia local".

A més, en aquest vot particular conclouen que “...en primer lloc, que el dictamen ha ignorat la previsió dels articles 19.f i 21.d de la Llei del Consultiu atès que nega la legitimació del president del Consell Insular de Formentera per sol·licitar, amb caràcter facultatiu, el parer d'aquesta institució consultiva en l'assumpte en qüestió; en segon lloc, que el dictamen conté una doctrina greument errònia quan considera que el règim de les llengües oficials és una matèria sostreta a les competències dels consells insulars i dels ajuntaments i reservada exclusivament a la Comunitat Autònoma , i, finalment, que la majoria que ha aprovat el dictamen hauria d'haver apreciat l' existència de preceptes de la Llei 9/2012 que afecten il·lícitament l'autonomia de la corporació insular esmentada, els quals, també de manera indeguda, poden donar lloc a mesures executives d'aplicació de la llei igualment contràries a la Constitució i a l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears”.

Vist tot això, el Consell Insular de Formentera considera que el vot particular signat per aquests tres vocals legitima encara més la seua sol·licitud de Dictamen efectuada, la qual, i amb tot el respecte que el Consell Consultiu de les Illes Balears és mereixedor, elevarà a la Defensora del Poble sol·licitant la interposició de recurs d’inconstitucionalitat.

En aquest sentit, la vicepresidenta segona del Consell Insular de Formentera ha assegurat que des d’aquesta institució es faran totes les consultes pertinents de considerar si aquesta modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears vulnera i invalida el dret del ciutadà a la disponibilitat lingüística dels empleats públics, (dret garantit per llei, tal com estableix l’article 14.3 de l’Estatut d'autonomia de les Illes Balears), i si aquesta modificació de la Llei suposa una regressió en l’àmbit de la Normalització Lingüística a les Illes Balears, i una discriminació flagrant respecte de l’altra llengua oficial, la castellana, que segueix estant perfectament protegida per a accedir a la funció pública.