En una porció de territori tan petita com Formentera, on els recursos terrestres i marins han condicionat notablement la vida a l'illa, la frontera entre valor cultural i valor natural de vegades es fa difícil d'establir. Una prova d'això és l'amplitud del nostre patrimoni etnològic, que constitueix tot un compendi d'aprofitament sostenible dels diferents recursos naturals. D'aquest extens patrimoni destaquen els molins per fer farina.
La presència dels molins va lligada a la importància que ha tengut el blat a l'illa de Formentera. Aquest cereal constituïa la base alimentària per a la població. Però per elaborar el pa calia moldre el gra i convertir-lo en farina, procés que inicialment es feia amb els molins de sang, que es deien així perquè funcionaven amb la força d'un animal que voltava i accionava les moles. Eren relativament petits i se solien situar en alguna dependència pròxima a la casa. Però ja dins el segle XVIII se'n començaren a construir emprant un altre sistema més complex, de majors dimensions i accionats per la força del vent, de manera que permetien un major rendiment.
És un dels tres molins que es troben documentats al segle XVIII. En la romana de la maquinària porta gravada la data de 1778, considerat l'any de la seua construcció. El 1781 Francesc Serra "Rempuixa" i Josep Costa varen vendre el molí a Bartomeu Mayans "Moliner", família que l'ha mantengut fins al 1993, quan va ser adquirit per la Fundació Illes Balears, l'actual titular.
Com arribar-hi:
Venda de sa Talaiassa. El Pilar de la Mola (mapa)
Urbanisme i territori, Turisme i Activitats econòmiques
Urbanisme i Ordenació del territori
Infraestructures i serveis
Medi Ambient
Ordenació turística i Activitats econòmiques
Medi Rural
Mobilitat