• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Serveis Generals Economia i Hisenda

Presentació dels pressupostos del Govern balear a Formentera

foto 2022xii pressu governAvui la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, han presentat els nous pressuposts de la comunitat a la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i als tres vicepresidents Alejandra Ferrer, Susana Labrador i Rafael Ramírez, així com al conseller d'Hisenda, Bartomeu Escandell. Durant el matí, també han mantengut una trobada amb representants d'agents socials i econòmics de l'illa de Formentera per presentar-los els comptes.

El Govern de les Illes Balears augmenta la despesa territorialitzada a Formentera per al 2023 fins a 25,4 milions d'euros, nou màxim històric. Augmenten les inversions directes i també es destinen més recursos que mai al finançament del Consell Insular de Formentera, amb 11,4 milions. Aquestes són algunes de les fites del Projecte de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2023, presentat avui a Formentera i que actualment es troba en fase de tramitació parlamentària, segons ha explicat la consellera Rosario Sánchez.

Per la seua part, la presidenta Ana Juan ha destacat que aquests comptes tenen com a objectiu "reforçar la cohesió social, amb ajudes i mesures fiscals per fer front als efectes de la inflació i la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna i per millorar la qualitat de vida de tots els residents". La presidenta també ha avançat que s'ha acceptat una esmena presentada pel diputat de Formentera, Antonio J. Sanz, per instal·lar un nou camp de boies per a amarratges ecològics a l'illa, amb un pressupost de 120.000 euros. "Hem de continuar amb polítiques de protecció del nostre mar amb l'objectiu d'arribar de manera progressiva a tot el litoral de l'illa", ha explicat.

Ajudes
Entre les ajudes han destacat en la presentació el nou complement econòmic, de fins a 600 euros, per a persones desocupades els mesos d'hivern, com els fixos discontinus, i l'impacte que té a Formentera, de més de 0,6 milions d'euros.

Així mateix, han detallat que el manteniment de la pujada en un 15 % de la renda social garantida beneficiarà prop de 54 persones a Formentera (34 famílies), i que 148 beneficiaris rebran aquests mesos de desembre i gener la doble paga extraordinària per a persones amb prestacions de dependència. D'altra banda, la consellera ha explicat que l'eliminació del copagament per als centres de dia i el servei d'ajuda a domicili, també cabdal per a persones en situació de dependència, ajudarà prop de 26 famílies a l'illa.

Pel que fa a la despesa territorialitzada, torna a créixer i se situa en 25,4 milions, quasi 10 milions més (+57 %) respecte dels pressuposts de 2022. Aquesta xifra recull els capítols de transferències corrents i de capital destinades al Consell de Formentera, que augmenten fins a superar els 14 milions d'euros, i les inversions —capítol 6— de les conselleries i de les empreses i els ens del sector públic autonòmic, les quals s'incrementen un 159 % respecte a 2022, fins a arribar a prop d'11 milions.

A aquesta xifra se sumen les inversions que seran finançades amb el Fons d'Impuls del Turisme Sostenible (ITS) mitjançant el Pla de 2023 —tal com es va acordar en el si de la Comissió a finals d'octubre— que tendran un impacte global de 2,4 milions d'euros a Formentera.

Entre d'altres, destaquen el projecte per la implantació de clavegueram i millora del nucli turístic des Ca Marí, dotat amb 1,2 milions d'euros, i un altre per garantir el subministrament d'aigua potable a l'illa, dotat amb 320.000 €.

Creix el finançament
El finançament del Consell de Formentera assoleix un nou màxim, amb una aportació del Govern d'11,4 milions: creix en 2,5 milions, i passa dels 8,9 milions d'enguany als 11,4 milions per al 2023, mitjançant el sistema de finançament dels consells.

D'aquesta manera, el Govern destina més del doble que el 2015 al finançament del Consell de Formentera, un increment de 6,6 milions (+137 %) respecte dels 4,8 milions d'aquell any.

HPO i base 061
Del conjunt de les inversions per al 2023, cal destacar la construcció d'una promoció de 17 habitatges públics dotacionals a Formentera, amb una inversió prevista de 2,6 milions per al 2023; i la construcció de la base del SAMU 061 que tendrà una inversió de 2,7 milions.

En l'àmbit educatiu, els pressupostos 2023 inclouen una partida de prop de 326.000 € per a l'ampliació de l'IES Marc Ferrer, així com l'inici de redacció de projecte de l'ampliació del CEIP El Pilar i del projecte d'accessibilitat del CEIP Mestre Lluís Andreu.

En matèria de treball, es destinaran 0,7 milions d'euros a polítiques actives d'ocupació per a diversos col·lectius de l'illa.

Respecte a les inversions de l'Institut Balear de l'Energia, s'inclou un projecte d'emmagatzematge per millorar l'estabilitat del sistema elèctric de l'illa, dotat amb un milió d'euros. En polítiques de transició energètica es preveuen així mateix actuacions per continuar amb la solarització i instal·lació d'energies renovables a espais públics (127.000 €); el foment de l'autoconsum en espais públics de la CAIB (250.000 €) i la creació de l'oficina de transició energètica (141.517 €).

Cicle de l'aigua i depuradora
En medi ambient, per al 2023 hi ha inversions importants en matèria del cicle de l'aigua, com les obres d'un nou dipòsit a la dessaladora (IDAM) de Formentera (885.035 €), i l'inici del projecte d'ampliació de la depuradora de Formentera, a finals de 2023, que suposarà una inversió total de 4,6 milions d'euros.

En agricultura, pesca i alimentació, destaca la inversió prevista a la bassa de Formentera, de 200.000 €, que permetrà millorar la qualitat de l'aigua a través d'aigua regenerada i l'eficiència del bombeig fins a les parcel·les. Així mateix, un altre fet rellevant per al 2023 és la nova política agrària comuna (PAC), amb la qual augmenta en un 103 % el pagament bàsic per hectàrea a Eivissa i Formentera.

Cal destacar també la inversió prevista de l'IBETEC (entitat pública de Telecomunicacions i Innovació de les Illes Balears) per a la canalització de fibra òptica a Formentera, dotada amb 716.667 €; i el subministrament i instal·lació d'estacions TETRA (sistema de comunicació dels serveis d'emergències), amb una partida de 188.376 €.

D'altra banda, es destinaran prop de 80.000 € del IV Pla de fosses a la segona fase del pla d'exhumacions del cementeri nou de Sant Francesc i a l'estudi històric de fosses del cementeri vell de Sant Francesc, la Mola i es Pujols.

Els pressupostos inclouen també prop de 15.000 euros per transferir al Consell de Formentera, per finançar ajuts de desplaçament a estudiants universitaris; 75.000 € per a la Fundació Museu i Centre Cultural Formentera; 28.000 € per al Museu Etnològic i 10.000 € per al programa «Viu la cultura».

2 de desembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Presentació de la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2021 a Formentera

foto 2022xi memoria cesLa presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan; el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, i el president del Consell Econòmic i Social (CES), Rafel Ballester Salvà, han presentat avui la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2021. Després de la trobada, han fet una presentació davant els mitjans de comunicació amb el secretari general del CES, Josep Valero González, i la cap d'estudis del CES, Anna Grau.

La presidenta del Consell de Formentera ha destacat "la feina imprescindible del CES que ajuda a tenir una idea més exacta de la situació social, econòmica i mediambiental de Formentera, una feina que, coordinada amb l'Observatori de Dades de Formentera, ens ha d'ajudar a prendre les decisions de futur que necessita la nostra illa".

En aquest sentit, el conseller d'Economia i Hisenda ha agrait als representants del CES que cada vegada les dades siguin més separades i es presentin en relació a Formentera i no a les Pitiüses. "En aquest sentit, encara queda feina per fer, però valoram la millora" ha declarat Bartomeu Escandell que també ha volgut destacar "la importància que també té l'Observatori de Dades de Formentera per subministrar tota la informació que li demanen sobre la nostra illa".

Després de la caiguda del PIB més intensa de totes les comunitats autònomes (-20,6 %), l'any 2021 l'economia balear ha crescut a un ritme molt intens (+10,4 % de PIB) –el més alt de totes les comunitats autònomes–, molt per sobre que Espanya (+5,4 %) i la zona euro (5,1 %).

En el cas de les Pitiüses, entre els anys 2017 i 2019 el PIB va anar augmentant a més bon ritme que la resta d'illes, però l'any 2020 va experimentar una caiguda de més d'una quarta part del seu PIB (-25,4 %). La dependència del sector turístic, i més concretament del turisme estranger, va posar de relleu la seva vulnerabilitat a les fluctuacions del turisme, tot i que l'any 2021, va mostrar una gran capacitat d'adaptació i el seu PIB va augmentar a major ritme que la resta d'illes (+11,8 %). Les previsions per a l'any 2022 són que les Pitiüses continuïn liderant el creixement autonòmic, amb un +15,6 % del PIB.

No obstant això, si es comparen les dades amb les del 2019, l'any passat no es varen arribar a recuperar les xifres d'abans de la pandèmia. Així, la taxa de variació del VAB entre el 2019 i el 2021 encara està en negatiu a totes les illes: -12,4 % en el conjunt de les Balears, -11,9 % a Mallorca, -11,1 % a Menorca i -16,6 % a les Pitiüses.

Les Pitiüses tenen el major pes del sector dels serveis de mercat sobre el total del VAB regional (71,4 %), lleugerament per sobre de la mitjana autonòmica (71 %). Malgrat que les activitats que s'engloben en el sector de serveis són molt heterogènies, el predomini de les que estan relacionades amb el turisme és pràcticament absolut.

L'any 2021, amb 8,7 milions de turistes, quasi es varen triplicar les xifres de 2020, però la xifra és la meitat que l'any 2019. El 22 % dels turistes que varen visitar les Illes Balears ho va fer amb destinació a les Pitiüses (1,91 milions). Dos terceres parts dels turistes amb destinació a les Pitiüses són estrangers, i una tercera part són espanyols, mentre que el 94 % visiten les Pitiüses a la temporada mitjana-alta.

Les estades mitjanes dels turistes són de 6,6 dies, per sota de la mitjana balear de 7,2 dies. Ara bé, la despesa diària és superior (146 € a les Pitiüses i 141 € a Balears). Així, de mitjana, cada turista va fer una depesa de 963,6 € l'any 2021 a les Pitiüses.

Medi ambient
Pel que fa al medi ambient, i més concretament a l'índex de sequera hidrològica –que fa referència a la disminució de la disponibilitat d'aigua potable (superficial i subterrània) en un sistema de gestió determinat i durant un període de temps indeterminat que pot impedir satisfer les demandes d'aigua del sistema d'explotació–, Formentera va estar en situació de prealerta els mesos de març, i de maig a juliol de 2021, això és, un total de quatre mesos.

L'any 2021, Formentera va comptar amb cinc barques d'ABAQUA de vigilància de la posidònia. Es varen comprovar 66.518 embarcacions (la dada més alta de totes les illes) i se'n varen moure 824, un 1,2 %.

L'any 2020 no es va dur a terme la neteja del litoral, a causa de la covid-19, per una banda, i a un recurs sobre el servei, per l'altra. El 2021 varen treballar un total de vint-i-dos embarcacions a Balears, una a Formentera. L'any 2021 es varen recollir 2.551,28 kg de brossa del litoral, un 30 % més que l'any 2021.

Formentera té set zones de bany. L'any 2021, el 100 % han set qualificades d'excel·lents, la millor dada de totes les illes de l'arxipèlag balear.

Sobre el mercat de treball a Formentera, l'any 2021 han augmentat un 9,8 % els treballadors afiliats, per sobre del 2,4 % de Balears. Pel que fa a l'índex d'estacionalitat –que compara els treballadors afiliats al juliol i al desembre– és del 144,1 %, per sobre del 26,1 % de les Illes. Això és, al juliol hi ha 2,4 treballadors més afiliats que al desembre, la qual cosa posa de relleu l'alta estacionalitat de l'illa. El 87,9 % dels nous contractes registrats l'any 2021 varen ser en el sector serveis (82,8 % Illes Balears), el 10 % en el sector de la construcció (12,7 % Illes Balears), 1,2 % en la indústria (3,4 % Illes Balears) i 0,9 % en el sector primari (1,1 % Illes Balears). Després de l'atípic any 2020, en què es varen reduir a la meitat els accidents en jornada laboral amb baixa, l'any 2021 varen augmentar quasi en un 44 %, però els nivells estan superant els de 2019.

Població
L'any 2021 només quatre comunitats autònomes varen guanyar població, entre les quals hi ha les Illes Balears, amb 1.465 persones més. Així mateix, es va tancar l'any amb un total d'1.173.008 residents. Un dels trets característics de la població de les Balears és el percentatge nascut fora de la comunitat autònoma, un 46 % (24,4 % de població estrangera, la taxa més alta d'Espanya, i un 21,6 % nascut en una altra comunitat autònoma). A Formentera, la població nascuda fora de la comunitat autònoma arriba al 64 %, la xifra més alta de l'arxipèlag balear (30,8 % nascuda en una altra comunitat autònoma i 33,2 % a l'estranger).

Per primer cop a les Balears, els majors de 65 anys (16 %) superen els menors de 16 anys (15,6 %). En el cas de Formentera, no obstant això, els menors de 16 anys (13,1 %) encara superen els majors de 65 anys (12,7 %). L'edat mitjana de la població de Formentera és de 41,3 anys. La pensió mitjana l'any 2021 va ser de 803 €, molt per sota dels 967 € de mitjana a les Balears.

El valor mitjà cadastral dels béns immobles residencials és el més alt (107.711,1 €, un 27 % per sobre de la mitjana balear), i ha augmentat un 402 % respecte del 2011. Els projectes visats a les Pitiüses han augmentat un 60 % comparat amb el 2020, l'augment més elevat de totes les illes.


24 de novembre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera rebrà del Govern el finançament d'11,4 milions el 2023, 2,5 milions més que enguany

foto 2022x financamentLa presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern balear, Iago Negueruela, i el conseller insular d'Hisenda, Bartomeu Escandell, han anunciat avui el finançament a la institució insular per a l'exercici 2023, que en total serà d'11,4 milions, 2,5 milions més que enguany.

Segons ha destacat el conseller Negueruela, el Govern preveu aportar als consells insulars "el volum de finançament més alt fins ara a través del proper Projecte de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per al 2023, amb un augment global del 28,8 % respecte de l'any 2022". L'increment conjunt serà de gairebé 124 milions d'euros, fins a assolir un nou màxim de 553 milions d'euros, si s'aproven els pressuposts de la CAIB del 2023.

La presidenta del Consell ha assenyalat que l'increment del finançament "és una notícia positiva per a Formentera perquè ens permet avançar en l'autogovern i en la gestió directa per continuar desenvolupant accions i projectes per millorar l'equilibri social de la població de l'illa". Ana Juan ha ressaltat que "l'enteniment i la coordinació entre l'administració local i l'autonòmica és cabdal per desplegar les polítiques socials".

D'altra banda, el conseller Bartomeu Escandell ha valorat de manera positiva l'increment de finançament per a l'any 2023, "tot esperant que no sigui un increment conjuntural, sinó estructural, i que permeti al Consell seguir fent de Formentera una illa millor tant per als residents, com per als visitants".

El finançament de Formentera per part del Govern ha passat en els darrers anys dels 4,6 milions, el 2014, als 11,4 milions, el 2023.

Pel que fa a la resta d'illes, al Consell de Mallorca assolirà un finançament de 392,4 milions d'euros, amb un increment de 87,9 milions respecte del 2022. En el cas del Consell d'Eivissa, ascendeix a 77,8 milions (17,2 milions més que enguany); i el del Consell de Menorca augmenta fins a 71,5 milions (7,5 més). En conjunt, aquesta millora en l'aportació de la Comunitat Autònoma per al 2023 representa un increment de prop del 104 % respecte del finançament que varen rebre els consells l'any 2015.

Les dades que s'avancen avui són les transferències de la Llei 3/2014 de finançament dels consells, amb base a la previsió d'ingressos no financers i als recursos liquidats del 2021.

7 d'octubre de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera valora positivament la Proposició de llei de successió paccionada o contractual de les Illes Balears

El Consell de Formentera ha mostrat la seua satisfacció perquè els grups polítics amb representació parlamentària han registrat a la cambra autonòmica una Proposició de llei de successió paccionada o contractual de les Illes Balears, elaborada pel Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears.

El conseller d'Economia, Hisenda i Serveis Generals, Bartomeu Escandell, ha agraït la feina feta pels representants de Formentera en aquest Consell que ha permès "adaptar a la realitat actual els pactes successoris en vida, que des de Formentera sempre hem defensat, i que és una figura molt utilitzada a la nostra illa", segons ha explicat Escandell. "Amb aquesta modificació dotam de més seguretat jurídica l'ús d'aquest tipus de transmissions", ha afegit el conseller, que espera que l'aprovació final es faci de manera ràpida.

En la llei, la regulació dels pactes ha quedat diferenciada en dos títols: un per a Formentera i Eivissa, i altre per a Mallorca i Menorca. Així, respon a la idiosincràsia de cada una d'aquestes illes respecte del Dret Civil propi. Des del Consell de Formentera també es demana que la llei s'inclogui en el Llibre III Sobre disposicions aplicables a les Illes d'Eivissa i Formentera, de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, i que aquest segueixi sent autònom.

El Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears és un òrgan de consulta i assessorament del Parlament i del Govern de les Illes Balears en matèria de dret civil a les illes. Aquesta proposta compta també amb l'informe favorable del Consell Assessor del Dret Civil propi d'Eivissa i Formentera.

Cal destacar que els pactes successoris no estan reconeguts a totes les legislacions civils espanyoles, només a les de Balears, Galícia, País Basc, Catalunya, Navarra i l'Aragó.


7 de juliol de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera demana 3,9 milions dels Fons Europeus per millorar els nuclis de Sant Francesc, la Mola i la Savina

foto 2022 aetibLa vicepresidenta i consellera de Turisme, Alejandra Ferrer, i el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, s'han reunit avui de matí amb el director gerent de l'Agència Estratègica Turística de les Illes Balears (AETIB), Xisco Mateu.

En aquesta trobada han començat a treballar en la proposta que el Consell de Formentera ha presentat a la convocatòria ordinària del Pla de Sostenibilitat en Destinacions Turístiques del 2022, que puja a 3,9 milions d'euros i en la qual ha presentat tres projectes:

- Millora i rehabilitació del carrer de Gregal, a la Savina, que permeti obrir una nova façana del poble cap a ses Salines.
- Conversió en zona de vianants del carrer de Santa Maria i el carrer des Vedrà i d’una part del carrer d’Antoni Blanch de Sant Francesc, amb l’objectiu d’ampliar la zona per a vianants del nucli urbà.
- Millora de l'entorn històric del Pilar de la Mola amb l’objectiu de connectar la Casa del Poble amb la plaça de l’Església i fer una àmplia zona de passeig en el centre d’aquest nucli urbà que posi en valor els diferents elements patrimonials ubicats en aquesta àrea.

El conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, ha explicat que "amb aquests projectes es vol continuar fent més amables els pobles de la nostra illa, pensats per a les persones i amb la intenció de revitalitzar-los socialment i econòmicament".

En la reunió també han parlat sobre la línia extraordinària de finançament del Pla de Sostenibilitat en Destinacions Turístiques, aprovada l’any 2021 i que compta amb un finançament de dos milions d'euros per executar els següents projectes presentats pel Consell de Formentera:

En l'àmbit de la transició verda i sostenible, hi ha una inversió de 250.000 € per millorar i aplicar solucions telemàtiques intel·ligents a la regulació d'accés al Parc Natural de ses Salines, i fer més sostenible i racional l'ús d'aquest espai natural singular i altament protegit.

En l’àmbit de millora de l'eficiència energètica, hi ha una dotació d'1.150.000 € per instal·lar pèrgoles fotovoltaiques en aparcaments públics i col·locar-hi punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

En l’àmbit de la transició digital, hi ha una partida de 250.000 € per al tractament de dades massives per a la recerca turística, un projecte que s’està definint des de l'Observatori de Dades.

Finalment, pel que fa a l'increment del control telemàtic de l'accés limitat de vehicles a l'illa, hi ha una partida de 350.000 € que es farà servir per millorar la gestió del projecte formentera.eco de regulació d'entrada, circulació i estacionament de vehicles a Formentera.

30 de març de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 1 de 6

Inici
Anterior
1

Ens trobareu a:
plaça de la Constitució, 1
07860 Sant Francesc Xavier
tel. 971 32 10 87 · fax 971 32 25 56
consell@conselldeformentera.cat

Informació del cobrament en període voluntari de tributs i altres ingressos del Consell Insular de Formentera (any 2010)

Agència Tributària de les Illes Balears

Wifi Formentera

Revista Formentera més propera

Agència Tributària

Ministerio de Economía y Hacienda

Política Regional - Inforegio