• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Patrimoni

Exposició, conferències, música i testimonis audiovisuals de la II República a Formentera

expo 2a republica1El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Patrimoni, informa que el pròxim dimecres 1 de desembre, a les 19.00 hores, s'inaugurarà l'exposició "La Segona República a Formentera" al Centre Antoni Tur "Gabrielet". Aquesta mostra es complementa amb les actes que també es portaran a terme els dies 9 i 10 de desembre a la Sala d'Exposicions "Ajuntament Vell". A més, la inauguració de la mostra, el pròxim dia 1, comptarà amb la participació d'Aires Formenterencs.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat que aquest projecte "va néixer amb la voluntat de fer un exercici de memòria històrica i reivindicar els seus valors a l'illa". A més, ha afegit, "Formentera mereixia una mostra com aquesta amb material, testimonis i fins i tot cançons que ens recorden i visibilitzen una part essencial de la història de la nostra illa". La consellera també ha agraït "la implicació i l'enfeinada de recerca de totes les persones que han fet possible aquest projecte en el qual han estat treballant des de fa mesos".

La mostra ha estat comissariada per Manolo Oya i per dur a terme aquesta iniciativa es va constituir un equip d'assessorament històric. Així, aquest equip va iniciar feines de recerca amb una doble intenció: aconseguir material de cara a l'exposició i fer arribar documentació a l'Arxiu Històric i a l'Arxiu d'Imatge i So de Formentera. Han format part d'aquest equip d'assessorament: Santiago Colomar, Artur Parron, Carmelo Convalia, Toni Ferrer i Adrià Tur Homar, i han col·laborat en les feines de recerca Raquel Gonzàlez i Alfredo Montero.

L'exposició del Centre Antoni Tur "Gabrielet" mostrarà material gràfic i documentació sobre la II República i romandrà oberta fins al 15 de gener de 2022 en horari de dimarts a dissabte, de 10 a 13 hores, i dijous, divendres i dissabtes, de 18 a 20 hores. La sala estarà tancada els diumenges i dilluns.

Els dies 9 i 10 de desembre s'han programat una sèrie de projeccions i xerrades a la Sala d'Exposicions "Ajuntament Vell" amb la següent programació:

El dia 9, a partir de les 18.30 hores, es faran dues projeccions, on es presentaran dos talls de les gravacions que es varen realitzar durant la feina de recerca, i que han aportat un material molt valuós: el testimoni sobre la biblioteca de Joan Colomar Torres, Joan Peret, a càrrec de Sonya Torres Planells, i les dues primeres cobles de la cançó sobre la Segona República recitades per Josep Escandell Ferrer, Pep d'en Jaume des Camp, que diverses fonts atribueixen a Bartomeu Castelló Mayans, Xomeu des Cafè.

Posteriorment, a les 19.30 hores, Santiago Colomar parlarà sobre el pla d'urbanització de la Savina, Plànol d'en Cinnamond, i la seua vinculació amb els inicis del turisme a Formentera.

El dia 10 de desembre, hi ha programades dues xerrades a partir de les 18.30 hores. A la primera, Isidor Torres reivindicarà la importància de la figura del mestre Lluís Andreu per a l'illa de Formentera; i Adrià Tur Homar ho farà sobre els orígens i la rellevància del pensament llibertari a Formentera i els moviments sindicals.

La consellera i el comissari de la mostra han volgut agrair també la col·laboració i les aportacions de Sonya Torres Planells, de la família de Vicent Serra Mayans, de la família de Josep Ferrer Tur, Pep Andreuet, i de la família de Bartomeu Castelló Mayans, Xomeu des Cafè.


27 de novembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

expo 2a republica4

expo 2a republica5

El Consell explica el projecte del BIC del molí d'en Botigues als vesins de la Mola

foto 2021 reunio BIC la molaLa consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, acompanyada per dos tècnics de l'àrea, ha explicat avui a la Casa del Poble, davant una desena de vesins de la Mola, el projecte iniciat pel Consell de Formentera per incoar l'expedient per declarar el molí d'en Botigues Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument.

A la reunió, que va ser una petició dels vesins de la Mola, la consellera i els tècnics els han explicat el projecte i les afectacions que hi pugui haver davant l'inici de l'expedient, així com el període d'al·legacions i tramitacions. Raquel Guasch ha mostrat la seua satisfacció per poder explicar el projecte de primera mà i recollir les inquietuds dels vesins. Aquest molí constitueix un element rellevant del patrimoni etnològic de Formentera i és un dels set molins de vent fariners que en el seu moment existiren a l'illa i conserva part de la mecànica que permetia moldre el gra i convertir-lo en farina.

26 de novembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Conferències, tallers i visites guiades en el Curs d'Història de Formentera que se celebra durant el mes de novembre

El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Patrimoni, posa en marxa el Curs d'Història de Formentera durant el mes de novembre. La iniciativa consta de nou sessions repartides durant tot el mes amb conferències, tallers i visites guiades a diferents béns patrimonials de l'illa. El curs està validat pel Centre de Professorat de Formentera i reconeix crèdits de lliure configuració al professorat que hi assisteixi.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha mostrat la seua satisfacció per poder realitzar el curs. "Formentera necessita esdeveniments com aquest que ens ajudin a aprofundir en el coneixement, difondre i posar en valor la nostra història de la mà d'investigadors i estudiosos de la història de l'illa", ha assenyalat la consellera, que ha convidat la ciutadania a participar en aquest curs "complet en contingut i també molt didàctic".

Les sessions se celebraran a la sala de plens del Consell de Formentera, ubicada al costat del Centre de Dia. L'entrada al curs és lliure i no cal inscripció prèvia. La programació és la següent:

-Dimarts, 2: La prehistòria. Dra. Maria Bofill.
-Dijous, 4: L'època antiga: púnics i romans. Dra. Maria Bofill.
-Dimarts, 9: Taller: fonts i tècniques auxiliars de la història (les tipologies d'eines lítiques i de ceràmiques, la numismàtica, l'epigrafia...). Dra. Ana Mezquida.
-Dijous, 11: De l'Imperi bizantí a Al-Andalus. Taller: Què diuen els ossos? Antropologia física i història. Dra. Almudena García-Rubio.
-Dimarts, 16: De la conquesta de 1235 a la despoblació. Dr. Antoni Ferrer.
-Dijous, 18: Taller: Formentera als arxius i biblioteques. Dr. Santiago Colomar.
-Dimarts, 23: L'illa despoblada i la colonització. Dr. Santiago Colomar.
-Dijous, 25: Emigració, Guerra Civil, franquisme i recuperació democràtica. Dr. Santiago Colomar.
-Dissabte, 27: Visita guiada (amb vehicles propis): el molí Vell i la torre des Pi des Català. Paula Juan.

26 d'octubre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Curs d Historia

El Consell s’adhereix a la celebració del Dia Europeu de les Llengües

foto 2021 dia europeu llenguesEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, s’ha sumat a la celebració del Dia Europeu de les Llengües, que es commemora avui dia 26 de setembre, que promou el respecte a la diversitat lingüística, d’acord amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Aquesta efemèride va néixer l’any 2001 de la mà del Consell d’Europa i la Unió Europea amb la intenció de fomentar la diversitat lingüística, l’aprenentatge de llengües i, en definitiva, l’entesa intercultural entre els milions de ciutadans europeus. Enguany, per tant, fa vint anys d’aquest compromís per la defensa del tarannà lingüístic i cultural divers d’Europa, un territori amb més d’una setantena de llengües.

La consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, ha destacat que “amb aquesta adhesió es va posar de manifest la importància de vetllar per la supervivència de les llengües i la normalització lingüística”. Guasch ha subratllat que “les llengües representen l’essència de les diferents cultures i, a la vegada, són el principal canal de comunicació. Per tant, preservar una llengua és protegir una manera de mirar, de comprendre i d’interpretar el món”.

En aquest sentit, la llengua catalana, com a pròpia del territori, és la contribució de les Illes Balears, juntament amb la resta de territoris on es parla, a la diversitat lingüística i cultural europea. Amb deu milions de parlants aproximadament, és la llengua sense estat més parlada a la Unió Europea i, de fet, té més parlants que algunes llengües amb estat.

Experiències d’alumnes dels cursos de català a Ràdio Illa

Per tal de conèixer algunes de les llengües parlades a Formentera, el Servei d’Assessorament Lingüístic, emetrà a través de Ràdio Illa al llarg de la setmana que ve una sèrie de breus entrevistes realitzades a alumnes dels cursos de català perquè parlin de la seua llengua. A més, cada un d’ells llegirà les primeres estrofes de la cançó “Visc a Formentera” en la seua llengua materna


26 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell i l’IBEAM inicien l’estudi d’un vaixell romà del segle IV dC enfonsat en aigües de Formentera

foto 2021 ibeamEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, i l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM) han començat una campanya destinada a estudiar en detall les restes d’època romana (segle IV dC) submergides a 77 metres de profunditat.

Els objectius d’aquesta campanya se centraran en l’estudi del carregament que encara es conserva al jaciment, a través d’un model digital del terreny en 3D i de l’estudi dels materials extrets el 2006 i que es troben dipositats al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Aquest derelicte va ser declarat Bé d’Interès Cultural l’any 2007.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat “l’interès del Consell a investigar i protegir el patrimoni històric subaquàtic de Formentera”, i ha avançat que aquesta tasca suposa “el punt d’inici d’un projecte d’una durada de quatre anys (2022-2025) que estarà dedicat a estudiar els derelictes submergits a mitja profunditat al llarg de la costa de Formentera”.

Renovació del conveni amb l’IBEAM

Així, el Consell ha renovat el conveni amb l’IBEAM per continuar treballant en la investigació, protecció i difusió del patrimoni arqueològic subaquàtic de Formentera que tendrà, a més, l’objectiu de localitzar aquestes restes arqueològiques i explorar noves metodologies d’estudi que permetin extreure el màxim volum d’informació d’aquestes troballes.

La campanya, que s’ha iniciat aquesta setmana i es perllongarà fins a finals de mes, està dirigida per dos arqueòlegs de l’IBEAM, el dr. Enrique Aragón Núñez i Javier Rodríguez Pandozi, que dirigeixen des de 2014 el projecte d’elaboració de la Carta Arqueològica Subaquàtica de l’illa de Formentera. A més, comptarà amb la col·laboració del doctor Alejandro Quevedo, especialista de cultura material romana procedent de la Universitat de Múrcia, autor de mig centenar publicacions i que ha treballat en centres d’excel·lència internacional. Aquest projecte comptarà també amb la participació del fotògraf Jordi Chias, professional de gran renom en l’àmbit internacional que participa en alguns dels projectes més capdavanters de conservació marina, com el Projecte Gombessa, i de Joseba Alberdi, bussejador tècnic i personal docent de CIFP Blas de Lezo, que actuarà com a cap d’equip de busseig.


25 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 10 de 15

10

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera