• Català
  • Castellano
  • English
Areas Social action Patrimoni

La Junta d'Expurgació de documents judicials de les Illes Balears s'obrirà a la participació tècnica dels Consells Insulars, d'acord amb l’al·legació feta des de Formentera

El Consell Insular de Formentera, des de la seua Secretaria i l'àrea de Patrimoni, va sol·licitar dies passats formar part de la Junta d'expurgació de les Illes Balears i ha rebut resposta afirmativa de la presidència d'aquesta Junta que depèn del Ministeri de Justícia. Arran de la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB, 140/2023, de 14 d'octubre) que es procedia a expurgar, això és eliminar, els expedients sobre judicis de faltes celebrats als jutjats de les Illes Balears entre 1975 i 1994 Des del Consell Insular de Formentera es va considerar que aquests judicis de faltes poden contenir informació històrica de rellevància que afecta el període de la Transició i de la implantació del model turístic tant a l'illa de Formentera com a la resta de les Illes Balears. De fet, com és sabut, la Transició és un moment històric absolutament cabdal. A més, en el cas de Formentera això es produeix en un context de progressiva implantació de l'economia turística, la qual trasbalsa els costums i les regles socials establertes i modifica la mateixa composició social. Examinar de quina manera tot això es reflecteix en els expedients judicials ha de poder ser en el futur, per a les persones dedicades a l'estudi de la història i la societat, una tasca apassionant. I, de fet, serà obligat abordar-la per entendre la societat de cada moment. D'altra banda, els documents judicials es converteixen en fonts històriques de primer ordre per a l'estudi del dret civil autòcton quan es judicialitzen conflictes que poden ser molt diferents índole i que evidencien l'existència de normes i maneres de fer i de comportar-se consuetudinàries, segons el Dret Civil propi d’Eivissa i Formentera (partions, fites, camins, relacions entres vesins, propietats, etc.), que es manifesten en l’àmbit privat i en l’àmbit públic, també amb repercussió indubtable en els judicis de faltes, segons la redacció del Codi Penal aplicable en tots aqueixos anys i en les faltes com a objecte de delicte menys greu. Una vegada considerat l’assumpte, es va arribar a la conclusió que no es pot eliminar sense més aquesta informació, que és susceptible de ser estudiada des de multitud de punts de vista i no es pot privar els estudiosos del futur de tal font. Per això, la Presidència del Consell, vist l'informe tecnicojurídic elaborat a l'efecte, es va dirigir a la Presidenta de la Junta d'Expurgació de les Illes Balears sol·licitant, atesa la legislació que afecta l'eliminació de documents judicials que formen part del patrimoni documental de les Illes Balears, tenir participació en la dita Junta. En data 7 de desembre passat, la Presidenta de la Junta d'Expurgació de les Illes Balears ha atès la petició adreçada des de Formentera amb les següents paraules textuals: “Quan es treballi en expedients que afectin als partits judicials de les illes de Menorca o Eivissa-Formentera, com no pot ser d'altra forma, s'efectuaran les corresponents sol·licituds, a fi que pel tècnic superior de patrimoni, que el Consell Insular designi, prengui part en les decisions que haurà d'adoptar la Junta”. La rellevància de fons o substantiva de l’assumpte acceptat és gran, perquè introdueix la preceptivitat de la intervenció dels consells insulars en aquestes matèries, que afecten al patrimoni documental i històric, i són aquests els competents, com a autèntiques administracions autonòmiques, segons l’article 70, punts 6 i 19 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i no l’Administració depenent del Govern de les Illes Balears, que era com es venia considerant pel Ministeri de Justícia i l’Administració de la CAIB. En el cas que no s’hagués acceptat la petició, el Consell Insular de Formentera hauria exercitat les accions judicials corresponents davant l’ordre contenciós administratiu i hauria sol·licitat la suspensió de l’actuació, com a mesura cautelar de protecció, inexcusable, del patrimoni històric i documental relatiu a Formentera. .

El Consell impartirà al novembre un curs sobre la Formentera despoblada

El Consell Insular de Formentera ha organitzat, a partir del dia 7 de novembre un curs dedicats a la història de Formentera que sota el títol ‘Formentera despoblada, segles XIV-XVII’, aprofundirà sobre els esdeveniments històrics que es varen viure en la menor de les Pitiüses en aquest període.

La primera de les lliçons l'oferirà l'historiador Antoni Ferrer Arbazuza el dimarts, 7 de novembre, sota el títol ‘Una illa de frontera’. El dijous 9 de novembre Antonio Espino López aprofundirà sobre el context històric de la despoblació de Formentera i el dimarts, 14 de novembre, Ana Colomar Marí abordarà l'episodi de la derrota de l'almirall Rodrigo Portuondo contra el pirata barbaresc Drub el Diable en aigües de s’Espalmador.

El dijous, 16 de novembre, Francisca Tur Riera analitzarà les salines de la Formentera despoblada i el dimarts, 21 de novembre, Antoni Ferrer Arbazuza oferirà una lliçó sobre la gestió d'una illa despoblada.

El divendres, 24 de novembre, José Manuel Pérez Burgos centrarà la seua intervenció en ‘Una altra illa repoblada: la illa Plana / Nova Tabarca (Alacant) i el curs d'història de la Formentera despoblada finalitzarà el dissabte, 25 de novembre, amb un passeig per la Mola, a sa Talaia i alguns aljubs de la mà d'Alberto Torres Colomar.

Totes les lliçons seran de 19 a 20.30 hores i s'impartiran en la sala de plens del Consell Insular, en el Centre de Dia. La sortida de final de curs serà de 10 a 13 hores.

Obert el termini d'al·legacions a la segona fase d'excavació en el cementiri de Sant Francesc

El Consell Insular de Formentera ha obert el termini d'al·legacions a la segona fase d'excavació al cementiri de Sant Francesc que té com objectiu localitzar les restes de les persones mortes a la Colònia penitenciària de Formentera, a la Savina. Una actuació que s'engloba en el IV Pla d'Actuacions en les Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme per a 2023.

Seran susceptibles de ser intervingudes les sepultures situades al pati 2 del Cementiri municipal de Formentera, concretament les tombes de la 1 a la 7 de les fileres 5 i 6; de la 1 a la 10 de la filera 7 i de la 1 a l’11 de la filera 12.

Els interessats a presentar al·legacions o sol·licitar qualsevol tipus d'informació poden fer-ho a l'àrea de Benestar Social, a l'edifici del Centre de Dia. Les tasques d'exhumació no podran començar fins que s'hagin resolt les al·legacions derivades de la informació pública general o les dels possibles interessats, en cas que n'hi hagués.

Els treballs d'exhumació varen ser adjudicats a la UTE Societat de Ciències Aranzadi – Àtics SL, la que es troba vinculada la Doctora Almudena García-Rubio Ruiz.

L'abril de l'any 2022 es va dur a terme la primera fase d'intervenció al Cementeri, la qual estava prevista en el III Pla d'actuacions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme, promoguda per la Direcció General de Memòria Democràtica de les Illes Balears, i que també va estar liderada per la Dra. García-Rubio Ruiz.

El Consell Insular de Formentera inaugura les Jornades d'Estudis Locals Joan Marí Cardona

El Consell Insular de Formentera inaugura aquesta tarda la tretzena edició de les Jornades d'Estudis Locals Joan Marí Cardona, que se celebraran a la sala de plens del Consell, en el Centre de Dia, fins al pròxim 6 d'octubre.

La primera de les xerrades se celebrarà aquesta tarda sota el títol ‘Documents sobre la Colònia Penitenciària de Formentera en l'Arxiu del Centre Penitenciari de Palma’, a càrrec de Carolina Tur Serra.

Demà dimarts, María José Escandell Torres, Ricard Marlasca Martin i Josep Maria López Garí parlaran sobre ‘El jaciment arqueològic de Can Celleras, venda des Monestir, la Mola’; mentre que dimecres el ponent serà Ángel Custodio Navarro, que parlarà de ‘La Llei 8/2022, d'11 de novembre. El dret civil i la identitat de les Pitiüses: la consagració de la sobirania plena en matèria successòria’.

Dijous, 5 d'octubre, s'exposaran els ‘Resultats del projecte Memòria de pagesia, beca de recerca del Consell Insular de Formentera 2019’ a càrrec d'Antoni Ferrer Abárzuza, Raquel González Cardona i Vicent Marí Serra ‘Palermet’.

Es clausuraran les Jornades d'Estudis Locals Joan Marí Cardona divendres, 6 d'octubre, amb la ponència ‘Versus+/Heritage for people. Un projecte per a la difusió del patrimoni cultural i la seva aplicació a l'illa de Formentera’ a càrrec de Camila Mileto i Fernando Vegas López-Manzano.

Formentera acollirà entre el 29 de setembre i l’1 d’octubre l’International Symposium of Conservation for Underwater Archeology

L’illa de Formentera acollirà del 29 de setembre a l’1 d’octubre l’International Symposium of Conservation for Underwater Archeology, un esdeveniment triennal organitzat per l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima i el Consell de Formentera.

Aquest simposi serveix com a plataforma per difondre recerques capdavanteres en la preservació del nostre patrimoni cultural marítim i té com a objectiu continuar amb la formació de les generacions més joves en l’arqueologia subaquàtica, així com crear vincles futurs entre les diferents institucions i especialistes convidats.

Les ponències es duran a terme a la Sala de Cultura Cinema de Sant Francesc. Entre els ponents que participaran en aquestes jornades destaquen el doctor Ian Mcleod, doctor en Ciències de la Conservació de Naufragis; el doctor Martijn Manders, professor d’arqueologia subaquàtica i gestió del patrimoni cultural marítim en la Universitat de Leiden; el doctor Tomás Fernández Montblanc, oceanògraf i professor titular del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Cadis; el doctor Chris Dostal, professor assistent en el programa d’Arqueologia Nàutica de la Universitat de Texas A&M; i la doctora Vasliki Argyropoulos, professora de Conservació en UNIWA, Atenes.

El termini d’inscripció romandrà obert fins que es cobreixin totes les places.

More Articles...

Page 1 of 15

Start
Prev
1

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera