The Formentera Office of Heritage is pleased to launch the History of Formentera, a nine-part course that runs through the entire month of November. The offer includes lectures, workshops and guided tours to assorted heritage sites on the island. The course is backed by the Teachers' Resource Centre (Centre de Professorat) and attending teachers may earn elective credits for participation.

Heritage Councillor Raquel Guasch expressed her satisfaction with the initiative: "Formentera needs events like this that serve not only to deepen our understanding, but also to spread and showcase our history with the help of researchers and scholars of local history". Guasch invited the public to seize the opportunity, asserting classes would be "heavy on content and very instructive".

Classes will be held in the Consell de Formentera-Sala de Plens, located next to the Day Centre. Admission to the course is free and no prior registration is required. The schedule is as follows:

-Tuesday (2 Nov.): Prehistory. Dr. Maria Bofill.
-Thursday (4 Nov.): Ancient times: Carthaginians and Romans. Dr. Maria Bofill.
-Tuesday (9 Nov.): Workshop: historical sources and supplementary techniques (lithic tools and ceramics, numismatics, epigraphy...). Dr. Ana Mezquida.
-Thursday (11 Nov.): From the Byzantine Empire to Al-Andalus. Workshop: If bones could talk. Physical anthropology and history. Dr. Almudena García-Rubio.
-Tuesday (16 Nov.): From the conquest of 1235 to depopulation. Dr. Antoni Ferrer.
-Thursday (18 Nov.): Workshop: Formentera in archives and libraries. Dr. Santiago Colomar.
-Tuesday (23 Nov.): The depopulated island and colonisation. Dr. Santiago Colomar.
-Thursday (25 Nov.): Emigration, Civil War, Francoism and democratic recovery. Dr. Santiago Colomar.
-Saturday (27 Nov.): Guided tour (with own vehicles): the Molí Vell and Torre des Pi des Català defence tower. Paula Juan.

26 October 2021
Communications Office
Consell de Formentera

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, s’ha sumat a la celebració del Dia Europeu de les Llengües, que es commemora avui dia 26 de setembre, que promou el respecte a la diversitat lingüística, d’acord amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Aquesta efemèride va néixer l’any 2001 de la mà del Consell d’Europa i la Unió Europea amb la intenció de fomentar la diversitat lingüística, l’aprenentatge de llengües i, en definitiva, l’entesa intercultural entre els milions de ciutadans europeus. Enguany, per tant, fa vint anys d’aquest compromís per la defensa del tarannà lingüístic i cultural divers d’Europa, un territori amb més d’una setantena de llengües.

La consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, ha destacat que “amb aquesta adhesió es va posar de manifest la importància de vetllar per la supervivència de les llengües i la normalització lingüística”. Guasch ha subratllat que “les llengües representen l’essència de les diferents cultures i, a la vegada, són el principal canal de comunicació. Per tant, preservar una llengua és protegir una manera de mirar, de comprendre i d’interpretar el món”.

En aquest sentit, la llengua catalana, com a pròpia del territori, és la contribució de les Illes Balears, juntament amb la resta de territoris on es parla, a la diversitat lingüística i cultural europea. Amb deu milions de parlants aproximadament, és la llengua sense estat més parlada a la Unió Europea i, de fet, té més parlants que algunes llengües amb estat.

Experiències d’alumnes dels cursos de català a Ràdio Illa

Per tal de conèixer algunes de les llengües parlades a Formentera, el Servei d’Assessorament Lingüístic, emetrà a través de Ràdio Illa al llarg de la setmana que ve una sèrie de breus entrevistes realitzades a alumnes dels cursos de català perquè parlin de la seua llengua. A més, cada un d’ells llegirà les primeres estrofes de la cançó “Visc a Formentera” en la seua llengua materna

26 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, i l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM) han començat una campanya destinada a estudiar en detall les restes d’època romana (segle IV dC) submergides a 77 metres de profunditat.

Els objectius d’aquesta campanya se centraran en l’estudi del carregament que encara es conserva al jaciment, a través d’un model digital del terreny en 3D i de l’estudi dels materials extrets el 2006 i que es troben dipositats al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Aquest derelicte va ser declarat Bé d’Interès Cultural l’any 2007.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat “l’interès del Consell a investigar i protegir el patrimoni històric subaquàtic de Formentera”, i ha avançat que aquesta tasca suposa “el punt d’inici d’un projecte d’una durada de quatre anys (2022-2025) que estarà dedicat a estudiar els derelictes submergits a mitja profunditat al llarg de la costa de Formentera”.

Renovació del conveni amb l’IBEAM

Així, el Consell ha renovat el conveni amb l’IBEAM per continuar treballant en la investigació, protecció i difusió del patrimoni arqueològic subaquàtic de Formentera que tendrà, a més, l’objectiu de localitzar aquestes restes arqueològiques i explorar noves metodologies d’estudi que permetin extreure el màxim volum d’informació d’aquestes troballes.

La campanya, que s’ha iniciat aquesta setmana i es perllongarà fins a finals de mes, està dirigida per dos arqueòlegs de l’IBEAM, el dr. Enrique Aragón Núñez i Javier Rodríguez Pandozi, que dirigeixen des de 2014 el projecte d’elaboració de la Carta Arqueològica Subaquàtica de l’illa de Formentera. A més, comptarà amb la col·laboració del doctor Alejandro Quevedo, especialista de cultura material romana procedent de la Universitat de Múrcia, autor de mig centenar publicacions i que ha treballat en centres d’excel·lència internacional. Aquest projecte comptarà també amb la participació del fotògraf Jordi Chias, professional de gran renom en l’àmbit internacional que participa en alguns dels projectes més capdavanters de conservació marina, com el Projecte Gombessa, i de Joseba Alberdi, bussejador tècnic i personal docent de CIFP Blas de Lezo, que actuarà com a cap d’equip de busseig.

25 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Consell de Formentera president Alejandra Ferrer and the daughter of photographer Reinald Wünsche, Alma Ajna Wünsche Matilla, have signed a deal to promote cultural heritage by securing new images for the Image and Sound Archive of Formentera (Arxiu d’Imatge i So, AISF). Staffer Xavi Oliver and Raquel Guasch, head of the island’s heritage department, which oversees AISF, were present for the signing as well.

Under the arrangement, Alma Wünsche will grant local government use of 34,000 negatives and 271 slides. Shot between 1970 and 2007, the images depict scenes from Formentera and Wünsche’s life.

The Wünsche material is noteworthy from both a historical and artistic standpoint, and it is indexed in the island’s Inventory of Documentary Heritage.

The deal grants Formentera’s government access to digital copies of what will be known as the “Reinald Wünsche Holdings”. After digitising the negatives and creating back-ups, AISF will make the images freely available for any endeavour furthering conservation, research, education or cultural dissemination as per the archive’s charter. Neither party will receive financial gain as a result of the hand-off.

Reinald Wünsche
Reinald Wünsche was born in Berlin in 1943 and lived on Formentera from the 1970s until his death in 2008. His black and white photographs are imbued by a commitment to the island of Formentera.

7 July 2021
Communications Department
Consell de Formentera