• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Cultura

Formentera celebra aquest dissabte el seu 1r Festival Folklòric

Festes sant ferran ball pages davidvergaraCinc colles de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera seran protagonistes aquest proper dissabte, dia 10, al Primer Festival Folklòric Illa de Formentera, una trobada que forma part dels actes programats per a la celebració del Dia de les Illes Balears d’aquest 2018.

La jornada, que se celebrarà a la plaça de la Constitució de Sant Francesc a partir de les 12 del migdia, comptarà amb l’actuació dels menorquins Grup Tramuntana de Ciutadella, amb els mallorquins Grup S’Estol des Gerricó, de Felanitx, amb sa Colla de Sant Rafel d’Eivissa i amb les dos colles formentereres, el Grup de Ball es Xacoters i el Grup de Ball es Pastorells.

Per a la consellera insular de Cultura, Susana Labrador, “aquesta és una ocasió immillorable per poder gaudir de les danses de totes les illes de la nostra comunitat i comprovar la riquesa d’un folklore que ha sabut evolucionar en balls molt diversos”.

El 1r Festival Folklòric es clourà amb una paella popular a càrrec de l’Associació Es Forn a partir de les 14 hores a l’envelat de l’aparcament de sa Senieta.

Podeu reservar-ne els tiquets cridant als números 669 828 915 / 651 188 537

"Algodón", teatre per a nadons a Formentera

Obra teatre algodonEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Cultura, informa que l'obra de teatre Domenica, prevista per al dissabte 17 de març a les 20.30 h se suspèn per raons alienes al Consell.

En el seu lloc es farà l’obra de teatre per a nadons d'1 a 3 anys Algodón, a càrrec de la companyia Escena Miriñaque. Aquesta és una obra de petit format que permet que hi hagi a l’escenari un màxim de 30 nadons amb un adult cada nadó. Així, un total 60 persones podran pujar dalt de l'escenari, mentre que la resta d'adults podran seure al pati de butaques per a seguir l’escenificació.

Sinopsis d’'Algodón'
Perquè sortim de casa mirant a terra, no veiem que tenim cels sempre nous. Paisatges de cotó canviants, únics, eteris.

Si ens detenim i aixequem la mirada, veurem na Violeta, un núvol alt, prim i presumit, o en Gastón, gran, gris i panxut. Núvols com a emocions engabiades com el nostre cor. Núvols alegres, grocs de sol, d’altres espantats amb la por de la llum apagada. Cadascun amb el seu nom, la seva olor, la seva emoció. Allà dalt, viuen els habitants d’Algodón.

L'obra es podrà veure el dissabte 17 de març a partir de les 17.30 h a la Sala de Cultura (Cinema) i les entrades tindran un preu de 3 euros per persona, tant adults com nadons.

Important: caldrà inscriure’s prèviament a l'àrea de Cultura cridant al telèfon 971 32 12 75 o enviant un correu electrònic a la conselleria de Cultura: cultura@conselldeformentera.cat

El Dia de les Illes Balears conclou la seva celebració amb l’obra costumista 'Els Mijorals de Don Mariano' de la mà de la companyia eivissenca Es Molí

Es mijoral 1El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Cultura i Festes, presenta aquest cap de setmana l’obra de teatre Es Mijorals de Don Mariano, una obra de teatre per a tota la família que ha estat escollida per clausurar les celebracions del Dia de les Illes Balears.

Es Mijorals de Don Mariano és una comèdia costumista dedicada a la figura de Mariano Llobet on es recreen situacions que afecten la vida d’una família de mijorals de la pagesia eivissenca durant l’etapa de la postguerra (anys cinquanta del segle XX). L’escenografia ens recrearà una estampa de l’Eivissa rural d’aquells temps, on les dificultats i els acudits propis de l’època hi seran presents tot representant un temps dur, en el qual molts joves havien de marxar per tal d’assegurar-se el seu futur. La cançó i el folklore típics també hi seran presents.

La figura de Don Mariano Llobet
Mariano Llobet Román (1927-2016) fou un advocat nascut a Eivissa, conegut per la seva activa defensa de l'autonomia de les illes durant la dècada de 1960. Advocat i promotor turístic, va destacar per la seva implicació en l’àmbit polític, econòmic i cultural de les Pitiüses. En plens anys seixanta va exercir com a secretari de l’Ajuntament d’Eivissa on va practicar una defensa aferrissada per l’autonomia política i administrativa de les Pitiüses.

Tota la seva vida va estar fortament vinculada a la vivència pagesa, constructora fonamental aquesta de la sencera cultura i identitat com a terra i societat diferenciada de les nostres illes. Ell fou un autèntic patriarca de coneixements sobre la fisonomia tradicional pitiüsa amb uns únics ideals insubornables: el dret, la història i la cultura pròpies d’Eivissa i Formentera.

La funció, que forma part de L’Illa a Escena 2018, es podrà veure a Formentera dissabte 10 de març a les 20.30 h a la Sala de Cultura (Cinema). Té una durada de 70 minuts dividits en dos actes i l’entrada és de franc.

Formentera recorda als cinc assassinats pels franquistes amb un acte al cementiri de Sant Ferran

foto record 2Formentera ha acollit avui, Dia de les Illes Balears, el primer acte de la campanya de senyalització d’espais de memòria democràtica posada en marxa pel Govern de les Illes Balears, a proposta de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, adscrita a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.

L’acte s’ha fet aquesta tarda de dijous al cementiri de Sant Ferran i ha consistit en la instal·lació d’un monòlit amb un disseny d’en Sebastiano Rossi amb el que es pretén uniformitzar els espais d'aquestes característiques perquè tinguin la consideració d'espai de memòria democràtica. S’ha instal·lat també una placa amb els noms dels cinc formenterers assassinats pels franquistes: Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Colomar, que varen ser afusellats a l'1 de març de 1937, just avui fa 81 anys, a la tàpia de darrere del cementiri.

Les conselleres de Cultura Fanny Tur, del Govern, i Susana Labrador, del Consell de Formentera, així com Artur Parrón, en representació del Fòrum per la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera i nombrosos familiars dels cinc assassinats han assistit a la inauguració del monòlit en un acte que segons la consellera Labrador, serveix per a què “posem una pedra més en aquesta reparació de la memòria històrica, un espai per a que les famílies puguin venir a recordar els seus parents i expressar un dolor que mai haurien d’haver patit”.

Fanny Tur, per la seva banda, ha volgut recordar que “una comunitat, un poble, no pot celebrar la seva diada com cal quan encara hi ha molts dels seus ciutadans enterrats a fosses comunes. Crec que és molt simbòlic que avui, Dia de les nostres Illes i també dia del trist 81 aniversari de l’assassinat de cinc veïns de Formentera, haguem pogut aprofitar, tant Govern com Consell, per a descobrir aquest monòlit, que és el primer que s’instal·la” .

Artur Parrón ha destacat el paper dels familiars dels desapareguts a l’hora de preservar la memòria històrica, “ells són els veritables protagonistes, perquè simbolitzen aquesta democràcia, incomplerta i imperfecta que tenim, que quaranta anys després d’haver-se iniciat, encara està buscant els ossos de la gent que va morir, precisament, inaugurant aquesta democràcia, que va ser la democràcia de la segona república”.

La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme (publicada al BOIB 76/2016, de 16 de juny) estableix mesures de protecció i dignificació dels espais on hi ha hagut els cossos de persones desaparegudes durant la guerra civil espanyola.

Antecedents
Durant el mes de novembre del 2017 es va fer una intervenció arqueològica al cementiri de Sant Ferran de amb la intenció de trobar els cossos de cinc formenterers assassinats durant la guerra civil. Aquesta intervenció, aprovada el 26 d'abril de 2017 per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, es va dur a terme mitjançant una subvenció a l'entitat memorialista Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, que forma part de la Comissió.

Els treballs de l'equip arqueològic varen permetre ubicar l’indret on foren assassinats els cinc formenterers, amb la troballa de projectils a terra i clavats al mur exterior del cementiri, on es va produir l'afusellament. També es trobaren fragments de crani, amb orifici de projectil que permeten intuir que pertanyen a algú que va patir mort violenta. Aquestes restes òssies són ara mateix al laboratori on es realitzen les proves d'identificació.

Formentera celebra el Dia de les Illes Balears amb esport, cultura, gastronomia i música

foto diada 2 2018Formentera ha celebrat el Dia de les Illes Balears amb esport solidari a benefici de l’AECC a partir de les 11 del matí, hora en que s’ha donat el tret de sortida a la IV Cursa Solidària per a la Dona, una cursa corrent i a peu que enguany ha comptat amb 287 participants que han cobert el circuit urbà de 5 o 10 quilòmetres amb sortida i arribada a la plaça de la Constitució de Sant Francesc.

La plaça de la Constitució ha acollit també, pels volts de les 13 hores, l’acte institucional amb parlament de la vicepresidenta primera del Consell Insular, Susana Labrador.

El parlament d’aquest 01 de març d’enguany ha versat sobre les diferències que fan particulars a cada una de les illes que conformen les Balears, unes diferències que han de servir per a enfortir la Comunitat, ja que per Labrador, “quan cada illa pot fer realitat el seu model, desenvolupar els projectes prioritaris que defensen la seva pròpia gent i ho pot fer amb l’ajuda de tots els illencs, amb l’ajuda del Govern, s’enforteix la Comunitat”.

Just després del parlament, s’ha donat pas a l’actuació de les dues colles locals de ball, es Pastorells i es Xacoters, que han fet una demostració d'aquest patrimoni valuós e intangible que gràcies a la seva dedicació i esforç, ha permès que perduri fins als nostres dies.

Ja cap a les dues, la gent ha partit cap a l’envelat de l’aparcament de sa Senieta, on han pogut degustar la gran paella solidària a benefici de l’AECC.

Els actes continuaran aquest vespre a partir de les 20.30 hores a la Casa del Poble de la Mola, instal·lació que acollirà el Concert de les Illes Balears, amb l’actuació dels Calipoe Trio i en Bep Marquès.

Més articles...

Pàgina 106 de 132

106

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera