• Català
  • Castellano
  • English
Regulació Estany des Peix
Press Room Newspaper library

Festes de Santa Maria, les festes populars del poble de Formentera

Festes de Santa Maria 2010La Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM), un any més, organitza les festes de Santa Maria des ja fa vint- i- un anys amb un programa d'actes on té els dies 4 i 5 d'agost com a plats forts i enmarca tot el mes amb activitats diverses.
Tot vacomençar l'any 1989 quan el Kol·lectiu Bassetja va transformar el dia de Santa Maria, celebració bàsicament religiosa, en un dia de reivindicació per la seua íntima
relació amb la conquesta catalana de les Pitiüses, el 1235.
Des dels seus incis fins l'actualitat, l'objectiu de les festes de Santa Maria ha estat molt ferma. No es tracta de fer només una revetlla, sinó que cadascuna de les activitats que es programen compleixin els objectius pels que es va recuperar aquesta diada, iniciant-se l'any 1977 amb l'Obra Cultural Balear de Formentera. La CFSM treballa al voltant dels següents pilars: mantenir viva i defensar l'identitat de Formentera, la seva cultura, la llengua catalana pròpia i reivindicar els diferents aspectes tant socials, polítics, econòmics i medi ambientals que puguin afectar a l'illa amb l'objectiu de crear un espai de debat social i de conscienciació del poble formenterer sobre diversos punts que toquin de prop.
El programa de les festes s'inicia dia 1 d'agost amb la quincena edició de la Fotomarató de Santa Maria, gimcana fotogràfica que fa posar a prova l'esperit crític i la imaginació dels concursants davant les proves que el jurat prepara per tot un dia.
Com sempre, la música serà un dels actes més característics de les festes. Durant els dies 4 i 5 d'agost no faltaran els grups musicals capdavanters en llengua catalana. El dia 4 d'agost trobarem actuant dalt de l'escenari el grup mallorquí d'ska, Oprimits; Revolta 21, grup de hardcore del Penedès i Pirat's Sound Sistema amb el seu ritme de reagge i rap, de Barcelona. Dia 5 d'agost iniciarà la nit l'actuació de l'Home des Senalló amb el seu SERMÓ PATÈTIC Nº2. A més, aquesta mateixa nit actuaran un dels grups amb més ressó dins del panorama musical català: Els Amics de les Arts i el grup d'El Belda i el Conjunt Badabadoc qui acabaran la festa amb els seus Selectors Badabadoc i la seva Gresca Modernista Aborigen.
A més a més, aquests dos dies no hi faltaran l'espectacle de foc a càrrec dels Dimonis i Bruixes els Mals Esperits d'Eivissa, les actuacions castelleres de ses Talaies de Formentera i de la Colla Castellera de la Vila de Gràcia, vila de Barcelona amb qui tenim aquest intercanvi cultural des de fa cinc anys, la ballada popular a càrrec de les colles de ball de Formentera, l'animació infantil i l'esperat Pregó de les festes de Santa Maria, eina més representativa de la CFSM on es fa un repàs del que ha succeït a Formentera i la resta del país durant el darrer any.
El programa d'actes conclourà dia 30 d'agost amb la darrera projecció del cinefòrum, que es realitzarà cada dilluns d'agost, tot passant abans per la nit electrònica a Sant Ferrant amb dj's residents de l'illa i el grup Asstrio, el concert a càrrec dels joves músics formenterers, la xerrada a càrrec de la periodista i directora de TV3 Mònica Terribas, la cursa de Santa Maria, l'Encontre de poetes dels Països Catalans i la cantada popular.
Les Festes de Santa Maria s’organitzen sense cap mena d’ànim de lucre. Els ingressos per poder assumir totes aquestes despeses provenen de les pròpies festes i de l’ajut de subvencions del Consell de Formentera, el Govern Balear i de la Generalitat de Catalunya. Els ingressos més importants, però, provenen del bar instal·lat a les revetlles i la col·laboració de diferents entitats i comerços de l’illa.
La CFSM sempre ha estat caracteritzada per ser jove i mantindre els objectius i les idees que es marcaren a l’inici. A més de l’organització de les festes el que atrau a molt jovent és l’esperit de la Comissió que d’alguna manera es converteix en punt de trobada de gent jove amb inquietuds, objectius i ideals semblants. Actualment la CFSM esta formada per uns vint formenterers d’entre 15 i 30 anys. Donades les peculiaritats de Formentera és pot dir que si bé el nombre de santamariencs no pareix elevat comparat amb les altres Illes, pel que fa a Formentera és una de les associacions amb un nivell de salut de les més envejables i de les que més gent arriba a mobilitzar.

Documents adjunts:
Cartell
Programa complet

"Dones: reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936"

Imatge de l'exposicióL’exposició “Dones: reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936” rescata de l’oblit el paper de les dones de les Balears a la indústria, la formació, el sufragi femení i el moviment feminista.
La mostra, impulsada per l’Institut Balear de la Dona, arriba a Formentera el proper 15 de Novembre de 2010 a la Sala d'exposicions.
La Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, a través de l’Institut Balear de la Dona, ha organitzat l’exposició fotogràfica “Dones: reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936”, que té com a principal objectiu rescatar de l’oblit el paper de les dones de les Balears a la indústria, la instrucció, el sufragi femení i el moviment feminista.
Aquestes són les quatre parts de què consta la mostra, la idea de la qual va sorgir fa dos anys del grup de comissàries format per Montserrat Marquès, Francisca Mas, Isabel Peñarrubia i Fani Tur, i que ha comptat amb la col•laboració de Sa Nostra.
L’exposició vol mostrar els diferents àmbits de la presència femenina al treball, l’educació i la legislació, i rescatar de l’oblit les dones que lluitaren per aconseguir la igualtat en la seva època. El període estudiat inclou des del final del segle XIX fins al 1936, any en què s’inicià la guerra civil que acabà amb la victòria franquista.
Així, les primers imatges són dels anys vuitanta del segle XIX, “quan a Espanya un govern liberal concedí una àmplia llibertat d’associació, la qual propicià que les primeres feministes illenques s’organitzassin i intentassin fer a Palma un congrés femení nacional”. D’altra banda, l’exposició es clou el 1936, quan “el franquisme escapçà tots els espais de llibertat que havien anat guanyant les dones”.
Amb la mostra, la Conselleria d’Afers Socials i l’Institut Balear de la Dona volen contribuir a fer llum sobre la importància que varen tenir les dones en la història més recent, tasca difícil ja que “per detectar la presència que tingué la dona al carrer, a la fàbrica, al taller, a la palestra i fins i tot al treball agrícola, s’ha de voler trobar i, a més, en fonts poc convencionals”.
“En moltes fonts documentals, en què normalment es guarden les empremtes masculines, no hi són les femenines. Fins i tot, a les dades sobre l’ocupació laboral de la població s’emmascarava el treball femení, i gran part de les obreres es qualificaven amb un “sense professió”. En aquesta exposició, malgrat tots els entrebancs, hem volgut recuperar les dones com a subjecte actiu de la història”, explica la presentació de la mostra.

Documents adjunts:
Futlletó de l'exposició

La I Diada de Formentera va culminar amb gran èxit

Diada de Formentera 2010La I Diada de Formentera va culminar amb gran èxit i orgull per part dels formentererers, que gaudiren del actes programats des de les 20.30 hores fins a prop de les 23 hores. Aquest acte és especialment rellevant i simbòlic pel fet que es tracta de la primera celebració des de la constitució del Consell Insular de Formentera i, amb els recentment aprovats simbolismes propis del Consell, com són la bandera, l’escut i la Diada en el dia de Sant Jaume. L'acte institucionl va iniciar-se amb la hissada de la nova bandera de Formentera, en presència del públic assistent, així com de tots els consellers de Formentera al plenari i altres autoritats com la consellera d'Innovació i Noves tecnologies del Govern Balear, Pilar Costa i el diputat per Formentera, Pep Mayans. La hissada de la nova bandera dels formenterers per part del president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, va estar acompanyada per una sonada tradicional a càrrec dels sonadors de Formentera i va comptar amb la presència dels cossos de seguretat de l'illa. Seguidament, tothom es va desplaçar a la Sala Municipal de Cultura (cinema) on es vàren entregar els premis Sant Jaume a l'hostal La Savina, Pep Costa i Guash i Joan Colomar "peret" i la Medalla d'or a la Coordinadora d'Entitats Cíviques de Formentera.
La instauració del Premis Sant Jaume i la Medalla d'Or són fruit de la nova realitat institucional i política de l'Illa de Formentera i obeeixen a la voluntat d’homenatjar els ciutadans il·lustres de Formentera i de reconèixer-los públicament els mèrits en què han excel·lit, com també al desig d’enaltir tots els valors que els han caracteritzat, l’actitud de servei a la nostra terra des dels llocs més diversos, l’estimació que hi han sentit i la contribució, conscient o inconscient, que han fet en el procés de redreçament cultural, social o polític i per haver prestat servei a l’illa de Formentera.
Així, la concessió de la Medalla d’Or de Formentera a la Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, reconeix el seu treball com a plataforma ciutadana que aglutinà a tota la societat formenterera, així com per tota la feina, trajectòria i valors que defensà i al llegat de futur que les seves accions representaren pels formenterers i formentereres. Destaca especialment la unitat popular, la pluralitat de la seva composició i la defensa d’un model turístic, econòmic, social i territorial propi de Formentera i sense imposicions externes.

Els premis Sant Jaume foren concedits a:

Hostal La Savina
En reconeixement al seu treball que representa des dels inicis del model turístic formenterer, a les primeries dels anys cinquanta, l’establiment familiar i sostenible que defensa aquesta illa, que permet una atenció de qualitat i que ha apostat per una actualització i modernització constant, fidel a l’esperit en un ambient de servei tramés generació rera generació fins als nostres dies.

Pep Costa Guasch
En reconeixement al seu compromís amb el poble formenterer efectuat des de la parròquia de Sant Ferran, facilitant a diverses generacions amb mancança de recursos la possibilitat material de realitzar estudis de nivell mitja i superior a altres illes.

Joan Colomar Serra “Paret”
En reconeixement a la seva contribució a la memòria històrica en la reconstrucció de la història contemporània de Formentera, posant a l’abast dels historiadors i investigadors la seva vivència personal i un testimoni valent i honest d’una època convulsa de la nostra història que li tocà viure.

L'acte va ser presentat per Andreu Ferrer, membre de la companyia de teatre de l'illa s'Esglai, qui va donar pas al lliurament de premis, a més del lliurament de la nova bandera a totes les associacions, clubs esportius, parròquies i escoles de l'illa. Per acabar l'acte, la primera llicenciada íntegrament al conservatori de música de Formentera, Estefania Hernàndez, va interpretar la peça musical de Capricho Àrabe de Francec Tàrregas. En general, l'acte va culminar amb una gran satisfacció per part de totes les autoritats i dels ciutadans, que des d'ara tenen les festes de Sant Jaume com a diada de Formentera, el què suposa la independència i la majoria d'edat de Formentera.

Campanya per la igualtat: "Mateixos drets, mateixes obligacions"

Presentació de la campanyaEl Consell Insular de Formentera, la resta de consells, la Conselleria d'Afers Socials i l'Institut Balear de la Dona impulsen la campanya per la igualtat "Mateixos drets, mateixes obligacions"
La Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, l’Institut Balear de la Dona i els quatre consells insulars impulsen una campanya a favor de la igualtat amb el títol “Mateixos drets, mateixes obligacions”, que aposta a través d’imatges de situacions reals per un repartiment equitatiu entre homes i dones, no només de les tasques domèstiques, sinó també del temps d’oci i dels càrrecs de responsabilitat.
A la presentació de la campanya han assistit la consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago; la directora de l’Institut Balear de la Dona, Lila Thomàs; la consellera de Joventut i Igualtat del Consell Insular de Mallorca, Josefina Ramis; el conseller de Família i Ciutadania del Consell Insular de Menorca, Esteve Ferrer; el director insular de Família, Antoni Anglada; i la consellera d’Igualtat del Consell Insular de Formentera, Sonia Cardona.
També hi ha participat una de les protagonistes de les imatges que il•lustren la campanya: n’Aina, directora d’una planta de formigó a Mallorca i responsable d’un equip de vuit homes.
La campanya pretén, per una banda, incitar un debat i obrir una reflexió en el si de les famílies sobre com es reparteixen les tasques domèstiques i qui gaudeix de més temps d’oci, sota el lema “Per què no?”.

Documents adjunts:
Futlletó de la campanya: "Mateixos drets, mateixes obligacions"

More Articles...

Page 142 of 155

142

Media

Gabinet de Premsa


971 32 10 87 - Ext: 3181
premsa@conselldeformentera.cat