A partir de la primera setmana de juliol es posa en marxa una campanya per reforçar i potenciar l’ús del servei de recollida comercial de paper i cartró porta a porta. Aquesta iniciativa, organitzada de forma conjunta entre l’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera i l’empresa Cespa, té com a objectiu fomentar les bones pràctiques entre la ciutadania en quant a residus sòlids urbans.
Aquesta campanya es durà a terme en el transcurs del mes de juliol coincidint en l’època de l’any en que major volum de residus es generen, tot esperant una bona obtenció de resultats tant pel que fa a la comoditat dels comerciants i usuaris en general, com pel que fa a l’eficiència dels medis destinats a aquest servei.
S’ha de recordar que aquest servei es dugué a terme per primer cop a l’illa al març de 2008 de forma simultània a la posada en marxa de la nova contracta de recollida de residus i de neteja viària.
El servei de recollida comercial de paper i cartró es presta amb caràcter diari als mesos d’estiu a partir de les 03.00h del matí fins les 09.30h, i a més existeix un servei idèntic de menor dimensió, específic pel terme des Pujols, que té per objecte reforçar la cobertura a la zona turística per excel·lència de l’illa.
La campanya es posarà en pràctica a peu de carrer per part d’una educadora ambiental que es desplaçarà pels comerços i establiments turístics d’arreu de l’illa. Aquesta acció permetrà donar a conèixer la freqüència i horaris del servei municipal, la forma correcte de disposició del paper i caixes de cartró en via pública així com l’assistència en general als dubtes i suggeriments de la ciutadania.
L’acció d’aquesta campanya permetrà al Consell de Formentera conèixer amb més detall el nivell exacte d’acollida respecte d’aquest servei, a més de l’obtenció de dades que permetran millorar el servei.
Aquesta acció puntual s’integra dintre del servei de neteja i recollida de residus sòlids urbans, que té com a objectiu protegir la fragilitat mediambiental de Formentera. De cara a continuar millorant, el pla de recollida de residus sòlids urbans contempla la creació de noves infraestructures en aquesta matèria, com la futura deixalleria mòbil o el centre de descontaminació de vehicles, i l'adopció d'altres mesures, com la clausura de l'actual abocador d’Es Cap de Barbaria.

Els serveis tècnics del Consell de Formentera estan duent a terme la col·locació de més de 120 rètols per tota l’illa.
El Consell de Formentera està duent a terme la retolació de nous carrers de Formentera, a partir d’un projecte encarregat a l’Obra Cultural Balear per part de l’àrea d’Urbanisme, Ordenació del Territori i Activitats, així com la retolació de carrers ja existents que no comptaven amb cap placa identificativa.
En total, s’està duent a terme la col·locació d’aproximadament 120 rètols per tots els nuclis urbans de Formentera, amb l’objectiu de senyalitzar noves vies i places de l’illa, així com carrers i passatges amb denominació anterior i no senyalitzats fins a dia d’avui.
El projecte de l’Obra Cultural Balear contempla el nomenament de nous carrers, places, vies i espais públics de tota l’illa, amb denominacions  que es presenten agrupades en camps temàtics afins al nomenclàtor existent que data del 1983, tenint en compte denominacions d’acord amb la història i la cultura formenterera
L’informe tècnic presentat per l’Obra Cultural Balear exposa 35 denominacions, 12 de les quals són de reserva i estan pensades  per a necessitats futures, com en possibles casos de modificacions o ampliacions dels nuclis urbans existents o bé en eventuals modificacions de nous nuclis urbans. En aquest respecte s’ha inclòs un punt addicional que contempla les propostes de denominació de la oposició, i que seran recollides a les nomenclatures futures.
Les denominacions contingudes en la present proposta d’ampliació del Nomenclàtor oficial de Formentera inclouen dos llistats diferenciats. El llistat A conté 23 denominacions de carrers i places assignades a traçats específics en els nuclis urbans existents i en el llistat B s’inclouen les 12 denominacions de reserva.
La proposta de nomenclàtor inclou noms de personalitats il·lustres de l’illa, com carrer de King Crimson (Es Pujols), carrer d’Antoni Marroig Boned (La Savina), plaça de l’Historiador Joan Marí Cardona (Sant Ferran) o plaça de Marià Villangómez (Sant Ferran).
Altres nom escollits són els que fan referència a ports mediterranis, plantes i arbres típiques de l’illa, història i institucions, així com embarcacions emblemàtiques de Formentera com carrer del Llaüt des Caló, a Es Caló i passatge del Vapor Manolito, a la Savina. Així mateix, s’ha volgut retre homenatge a les vies històriques amb la designació de carrer de s’Estufador, sa Talaiassa, sa Cala, Monestir de Santa Maria i de ses Creus, tots ells al Pilar de la Mola.
Aquesta iniciativa, aprovada en sessió plenària el març de l’any passat, ha recuperat denominacions aprovades oficialment però sense traçat assignat o assignades a traçats desapareguts arran de modificacions en el planejament urbà. En el cas de vies urbanes de poca entitat, com els passatges, s’ha optat per batejar-les amb el mateix nom del carrer amb el qual conflueixen. El mateix s’ha fet amb els trams urbans de camins, que s’anomenen en relació amb el nom de la via rural.
Els serveis tècnics estan duent a terme tota la retolació, i ja han finalitzat la senyalització al poble de El Pilar de la Mola, Es Caló, ses Bardetes i Ca marí. Durant la propera setmana començaran les tasques a Sant Francesc, Sant Ferran i Es Pujols.

Formentera inaugura el V cicle de Cinema a la Fresca, amb una programació de cinema d'autor en versió original per amenitzar les nits d'estiu.

Amb la projecció de 20 pel·lícules de nacionalitats variades, els espectadors podran gaudir de films internacionals des dels anys 30 fins a l'actualitat, entre els que destaquen 20.000 leguas de viaje submarino, una pel·lícula americana del 1954, El bueno, el feo y el malo, de l'italià Sergio Leone gravada a l'any 1966 o la guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula l'any 2009, Slumdog Millionaire, del director anglès Dani Boyle.

Aquest cicle de cinema s’ha consolidat com un atractiu més de l’oferta cultural a Formentera durant els mesos d’estiu, amb una mitjana de 200 espectadors per pel·lícula. Des de l'any passat s'ofereixen dos passis setmanals, cada dimarts a Sant Francesc i cada dijous al poble de Sant Ferran.

Aquesta nova activitat a Sant Ferran, juntament amb el Mercat Artístic, obert tots els dies de la setmana excepte els dimecres i els diumenges i amb les actuacions musicals cada divendres a la plaça, ha aconseguit reactivar aquesta zona i convertir-la en un focus artístic i cultural.

L’entorn obert i natural dels emplaçaments escollits (Jardí de ses Eres i Plaça de Sant Ferran) atorguen als espectadors una tranquil·litat i una relaxació vital per a gaudir d’un cicle de cinema, que té com a objectiu fomentar el cinema internacional entre turistes i residents.

Aquesta iniciativa és possible gràcies a la direcció artística de Veronique Landy i de la Conselleria de Cultura de Formentera. Hi Col·labora Paral·lel 40 i la Direcció General de Política Lingüística, amb tres documentals sota la campanya “El documental del mes”, on cada mes es projecta una nova pel·lícula documental.

Les platges de Formentera ja disposen de banys químics d'ús públic situats estratègicament a 5 punts del litoral, oferint per primera vegada un servei bàsic demandat tant per turistes com per residents.
Un dels requisits puntuables que l’Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera va incorporar al darrer concurs públic per l’adjudicació de serveis de temporada va ser l’adquisició de wc’s de platja per part dels concessionaris.
Així doncs s’han  instal·lat un total de cinc banys químics a les platges de Es Cupinar, es Arenals, Migjorn, es Caló i Cala Saona i es cobreixen així les necessitats en aquests punts.
Aquests banys químics, construïts en fusta, són la millor opció per Formentera, ja que s’ajusten tant al clima de l’illa com als espais on s'han ubicat i s'hi integren perfectament en el paisatge. Entre les seves característiques destaquen el material, disseny i funcionalitat. El seu disseny inclou elements innovadors com els canals de ventilació que envolten els habitacles, que eviten que es sobreescalfi la instal·lació en els dies de més calor.
Així mateix, la seva funcionalitat, d'acord amb el decret 20/2003 de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de Supressió de Barreres Arquitectòniques, possibilita la seva utilització a usuaris amb mobilitat reduïda, ja es tracti d’homes o de dones, ja que les dos cabines es troben adaptades, havent-se encarregat un disseny específic a tal efecte.
Cal destacar que per tal d’evitar riscos per al medi ambient, el bany disposa d’un dipòsit on s’aboca un químic bacteriològic que descompon la matèria orgànica i permet la seva reutilització fins a 700 usos amb cada dipòsit. El buidat del dipòsit estanc es realitza amb un camió cuba.
Els banys s’obren dipositant 0,50€ per tal de dissuadir possibles actes vandàlics al seu interior i fer-ne un ús més racional.
Es tracta d'una iniciativa ampliable a més unitats de cara al proper estiu, que compta amb un servei de neteja diària per part de personal contractat pel conjunt dels empresaris responsables dels establiments i autoritzacions de platja.