El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Cultura, informa que ja s'ha obert el termini de presentació de fotografies pel Concurs de Fotografia Beni Trutmann. Les instantànies es poden presentar fins al 12 d'abril a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà del Consell de Formentera o per correu certificat al mateix Consell. Aquest certamen, referent fotogràfic de la nostra illa, enguany celebra la seva XVII edició.

El concurs de fotografia Beni Trutmann és un homenatge a aquest fotògraf suís que va viure a Formentera durant 44 anys, i que va deixar més de 30.000 fotografies que mostren el seu amor cap a l’illa i cap a la seva natura. És per això, que la natura de Formentera en tots els seus vessants —el paisatge, la fauna, la vegetació o la interacció humana— esdevé la protagonista del concurs, amb l'objectiu de transmetre un compromís amb la defensa del medi ambient.

Categories Color i Blanc i Negre
En les categories Color i Blanc i Negre, els participants poden presentar fins a un màxim de 3 fotografies (analògiques o digitals). Els formats permesos són quadrat, digital, clàssic i panoràmic i es podrà optar al primer, segon i tercer premi per a cada categoria, dotats amb 500, 300 i 200 euros respectivament.

Categoria Fotodenúncia
Després de presentar-se com la novetat de l’any passat, aquest any es consolida la categoria fotodenúncia amb l’objectiu de denunciar, reivindicar o fer reflexionar sobre qualsevol qüestió ambiental. Els premis seran dotats de 500 euros pel primer classificat, 300 euros pel segon i 200 euros pel tercer.

Fotografia amb telèfon intel·ligent
Aquesta categoria tan popular està enfocada a joves d'entre 12 a 18 anys, els quals podran participar via correu electrònic (concursfoto@conselldeformentera.cat), enviant un màxim de 3 imatges realitzades amb telèfons intel·ligents.

Jurat
Com cada any, es constituirà un jurat que estarà format pels següents membres: un representant del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa de Formentera, un representant de l'Obra Cultural Balear de Formentera, 3 persones de reconeguda experiència en les arts visuals sota la presència d'un president i un secretari.

Les obres premiades passen a formar part de l'Arxiu d'Imatge i So i queden en possessió del Consell Insular de Formentera, que les pot utilitzar, sense fins lucratius, en qualsevol de les formes gràfiques que cregui oportunes (pòsters, cartells, Internet, etc.).

Trajectòria
Els 17 anys de trajectòria han deixat un arxiu fotogràfic molt valuós per a la institució, amb aproximadament 1200 fotografies i la participació de més de 300 persones. L'expansió d'aquest certamen s'ha fet palesa amb l'arribada de fotografies procedents de diferents indrets de la península i, fins i tot, d’altres països europeus.

La consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, ha fet una crida a la població local perquè revisi els seus arxius fotogràfics o s’animi a sortir a passejar per l’illa càmera en mà per participar en el concurs ja que “si estem en el moment adequat al lloc adequat qualsevol podem fer una gran instantània”, segons ha assegurat. Susana Labrador ha animat especialment als joves de l’illa a que amb els seus mòbils, o els dels pares, puguin retratar l’illa i iniciar-se en el món de la fotografia, “ja que tenen una categoria pensada especialment per ells”.

Per presentar les fotografies podeu consultar tota la informació a les bases del concurs publicades a la plana web del Consell de Formentera.

http://conselldeformentera.cat/images/stories/tauler_danuncis/educacio_cultura_i_patrimoni/2019/Bases_Beni_Trutmann_catal%C3%A0_pdf.pdf

Exposició i entrega de premis
El concurs culminarà amb una exposició d'una selecció de fotografies que s'exposaran a la Sala d'Exposicions (Ajuntament Vell) a partir del dilluns dia 29 d'abril on es lliuraran els premis als guanyadors o guanyadores d'aquesta XVII edició i restarà oberta fins al l’11 de maig. Per a més informació, podeu consultar les bases del concurs a la plana web del Consell de Formentera.

Àrea de Comunicació
Consell de Formentera
12 de març de 2019

El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, així com la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern Fanny Tur, i el president del Fòrum per a la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera, Luis Ruiz han assistit a l’acte simbòlic d’entrega de les restes òssies als familiars dels cinc assassinats pel bàndol franquista l'1 de març de 1937 a la tàpia de darrere del cementeri de Sant Ferran.

L’acte es va celebrar al mateix cementeri el passat dissabte 9 de març. Les autoritats varen entregar als familiars dels cinc assassinats, Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Colomar les restes trobades en els treballs de localització, excavació i posterior exhumació de la fossa situada a l’interior del cementiri de Sant Ferran, propietat del Bisbat d’Eivissa i Formentera.

Feines d’exhumació
Els treballs varen consistir en 6 sondejos interiors i 5 sondejos exteriors al cementeri de Sant Ferran, que data de 1903 i que compta amb una superfície de 125 metres quadrats. Els sondejos interiors es varen fer en els indrets on la tradició popular indicava que es trobarien els cossos enterrats, al costat de la porta d'entrada, davall d'unes tombes construïdes entre 1956 i 1984, davall d'una fossa i en una part del cementeri on aparentment no hi havia cap creu.

Els sondejos exteriors es varen fer amb màquina excavadora en un lloc on la tradició popular també apuntava que els cossos hi podien ser. Es va comprovar que la tàpia sud-est tenia uns afegits de ciment que tapaven forats al mur causats per trets, ja que es varen trobar 4 projectils, un enquistat a la paret, amb una màquina de detecció de metalls.

Revisant l'ossari, va prendre força el relat que explicaria que les restes d'aquestes cinc persones afusellades en algun moment posterior s'haurien transportat a l'ossari per tal de dedicar la part del cementiri que ocupaven a nous enterraments, com s'acostuma a fer amb les restes més antigues.

Els tècnics hi varen trobar un fragment d'húmer i dos de crani amb una erosió causada per arma de foc que suposadament corresponen a les víctimes del franquisme. Per tal de dur a terme les comprovacions de les víctimes s’ha procedit de dues maneres. La primera ha estat a partir del buidatge del registre civil; es varen comprovar els anys compresos entre 1991 i 1944, i dels 156 individus que hi apareixen cap té com a causa de mort registrada un impacte de projectil, per a la qual cosa aquestes tres peces d'os podrien correspondre a alguna de les cinc persones assassinades.

La segona comprovació varen ser de compatibilitat d'ADN entre aquestes restes i familiars vius de les cinc persones afusellades. Però l’ADN estava danyada i no s’ha pogut assegurar la consanguinitat. Així a l’acte de dissabte es va fer entrega de manera simbòlica de les tres restes que tenien impacte de bales, i aquestes es varen dipositar en un nínxol on ara els familiars podran anar a recordar als seus parents.

Altres accions
L’any passat, l’1 de març, coincidint amb el 81 aniversari de la mort dels formenterers es es va descobrir un monòlit instal·lat al cementeri i on hi ha gravat el nom dels cinc veïns de la nostra illa també com a símbol de la recuperació de la memòria històrica.

Recordem que les tasques de localització i posterior exhumació de la fossa per part de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports es varen dur a terme mitjançant una ajuda al Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera i amb la col·laboració del Consell Insular de Formentera.

La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme (publicada al BOIB 76/2016, de 16 de juny) estableix mesures de protecció i dignificació dels espais on hi ha hagut els cossos de persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola.

Consell de Formentera
Àrea de Comunicació
11 de març de 2019